EURAC

 

EurAcdef

UCHUNGU NA TUMAINI

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

Xarxa d'Entitats per la RDC

                                                                                               Xarxa d'Entitats per la RDCongo

Radio Okapi

Perill de riqueses PDF Imprimeix Correu electrònic

La RD del Congo, el país més ric del món

Mvemba DizoNo és casualitat que la RD del Congo sigui un dels països més rics del món en recursos minerals. La seva localització a la regió de la vall del Rift (vegeu el mapa) li proporciona una geologia privilegiada que li permet explotar diferents minerals molt valorats en el mercat internacional.

De fet, ja va ser sota l’administració belga que es van vendre dipòsits d’urani als Estats Units per poder construir la bomba atòmica llançada sobre la localitat japonesa d’Hiroshima, que va ser el preludi de la fi de la Segona Guerra Mundial.Posteriorment, i sota el context del conflicte, el 1997, l’American Mineral Fields Inc. firma amb els rebels uns contractes per a l’explotació minera de Shaba. L’espoliació dels recursos naturals del país (or, diamants, fusta i coltan) es converteix en el motor de la guerra i de la perpetuació de la presència de les forces armades governamentals i estrangeres al país, negoci en el qual han participat diversos països veïns i multinacionals occidentals sense que la RD del Congo rebi cap tipus de compensació, segons han destacat les Nacions Unides en un informe el 1998. La investigació també evidenciava l’estreta relació que hi havia entre les multinacionals que explotaven les mines i les guerrilles que lluitaven en el conflicte per controlar els espais. És també per aquesta raó que les zones més conflictives del país són la zona d’Ituri, el Kivu Nord i el Kivu Sud.

Genocidi high tech

Segons l’ONU, un dels orígens de la guerra va ser la possessió i l’explotació de les mines d’un mineral amb un gran interès econòmic i estratègic per a les telecomunicacions: el coltan. S’estima que al voltant del 80% de les reserves mundials de coltan són a la RD del Congo, concretament a la regió del Kivu. El conflicte ha rebut aquest nom perquè el coltan s’utilitza juntament amb el niobi per fabricar els condensadors responsables del flux elèctric dels telèfons mòbils i d’altres components d’alta tecnologia. Aquesta matèria primera és en alguns sòls de tres mil milions d’anys d’antiguitat. És el cas de la falla tectònica que conforma la regió de l’Albertine Rift, que flanqueja la frontera oriental de la RD del Congo i separa la mateixa RD del Congo d’Uganda, de Rwanda i de Burundi. Aquests minerals pràcticament només es troben en aquesta regió del món.El coltan surt de les mines als punts comercials clau, on l’adquireixen mercaders estrangers que l’envien a l’exterior, principalment a través de Ruanda. Les empreses amb capacitat tecnològica suficient converteixen el coltan en la cobejada tantalita en pols i llavors venen aquesta “pólvora màgica” a Nokia, Motorola, Compaq, Sony i altres fabricants, que la utilitzen en telèfons mòbils, ordinadors i altres enginys.Així doncs, el motiu ocult del genocidi ha estat el domini d’aquests minerals escassos i la tragèdia que viu el país des de 1996 està fortament relacionada amb el patrocini dels poders multinacionals per controlar la mineria de la regió.

Corrupció i abusos a les mines

Diverses organitzacions, com la britànica Global Witness, han denunciat el pillatge i l’explotació fraudulenta de recursos a la RD del Congo, a la província de Katanga, en aquest cas una regió rica en cobalt i coure. S’han documentat pràctiques com la corrupció, les exportacions il•lícites, la ingerència de les elits polítiques en les explotacions mineres i les extorsions en tot el procés d’extracció.Les propines i impostos es troben en tota la cadena del negoci d’extracció minera artesanal, un sector en què s’estima que hi treballen uns 150.000 miners. S’ha denunciat també la falta de seguretat dels miners, que ha provocat desenes d’accidents mortals, així com també diferents formes de violacions dels drets humans i de treball infantil a les regions mineres. Video on es visualitzen aquestes situacions: http://www.pulitzercenter.org/openitem.cfm?id=177

Aquesta manera de recaptar diners inclou personal del Ministeri de Mines, la Policia de Mines (una branca de la Policia Nacional), l’OFIDA (l’Agència Nacional de Duanes), l’ANR (els serveis d’intel•ligència), l’Ajuntament de Lubumbashi, els caps tradicionals, els funcionaris d’EMAK (organització que se suposa que representa i defensa els interessos dels miners artesanals), i també departaments governamentals, com el de Comerç Exterior o l’Oficina de Control Congolesa.Hi ha una autèntica picabaralla internacional pels recursos de la RD del Congo. Només l’any 2005 es calcula que es van obtenir a la província de Katanga 1.000 milions de dòlars de benefici, que no milloraren la vida dels katanguenys. També l’heterogenita, amb un 9 % de contingut de cobalt, es va estudiar que estava sortint de la RD del Congo, el 2004, a un ritme de 6.000 tones al mes, cosa que representa uns 268 milions de dòlars al mes. Tal com assegura un miner entrevistat per Global Witness, “sabem que la RD del Congo és rica, però no en tenim ni per menjar; d’aquesta riquesa només se’n beneficien uns pocs”.Entre els beneficiaris de la riquesa que amaga Katanga figuren també empreses i multinacionals occidentals. En el sector formal miner de Katanga treballen la George Forrest Internacional, belga, o la Kinross Gold Corporation de Toronto, canadenca. Al novembre de 2005 es va arribar a un acord per controlar la Tenke Fungurume, la mina de coure més rica del món, la qual cosa que va permetre la participació de la societat nord-americana Phelps Dodge, amb un 57,75 %, i la societat canadenca Tenke Mining Corp., que va obtenir un 24,75 %, mentre que la Gecamines congolesa hi participa amb un 17,5 %.

Consum insostenible

Amb el conflicte de la RD del Congo es confirma una vegada més com n’arriba a ser d’insostenible el consumisme imparable dels països occidentals, que per tal de poder incrementar els nivells de producció i d’enriquiment financer espolien les riqueses dels països empobrits. La tecnologia que consumim diàriament (el telèfon mòbil, l’ordinador portàtil, l’MP3, etc.) causa uns danys col•laterals que a la RD del Congo han provocat gairebé 4 milions de morts.

Fonts:

Global Witness. www.globalwitness.org
Revista Mundo Negro. www.mundonegro.com
Red de prensa no alineados Voltairenet. www.voltairenet.org/es