EURAC

 

EurAcdef

UCHUNGU NA TUMAINI

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

Xarxa d'Entitats per la RDC

                                                                                               Xarxa d'Entitats per la RDCongo

Radio Okapi

UGANDA en l’actualitat: algunes dades importants sobre el país. PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 20 de juny de 2012 00:00

Nom: República d’Uganda.

Capital: Kampala 

Població: 30.945.464 hab.

Data de la independència del Regne Unit: 9 d’octubre de 1962.

DEMOGRAFIA:

Creixement anual població: 3,6%(2008).

Població urbana: 13,5% (2011).

(37,7% de la població viu per sota del nivell de pobresa nacional).

Densitat: 137 hab./km²

Extensió: 236.040 km², un 15,39 % del qual és aigua.

Costa: 0 Km.

Llacs: llac Victòria, llac Albert, llac Kyoga i llac Eduard

El llac Victòria forma part dels grans llacs africans. És el més gran d’Àfrica i el segon llac d’aigua dolça de la terra, després del Llac Superior d’Amèrica del Nord. Té 68.100 Km² i el 45% de la seva superfície pertany a Uganda.).

Fronteres: 2698 km. amb: República Democràtica del Congo (765 Km), Kenya (933 Km) , Sudan (435 Km ), Rwanda (169 Km), Tanzània (396 Km).

Refugiats acollits: uns 235.000 en 2007 (rwandesos, sudanesos, congolesos). 6.441 persones (2010)

Desplaçats interns: 73.239 persones (2011).

SOCIETAT:

Grups ètnics: ganda (18%) ,nyoro(14%), teso(9%), soga(6%), nyankole (5%), toro(4%), l angi(3%), i uns 40 grups ètnics més.

Religions: cristiana (66%), animistes (18%) i musulmana (16%).

Llengües oficials: anglès i swahili. Altres: kiganda,nkole, chaga,lango,acholí, teso.

SALUT:

Taxa natalitat: 46,6 per 1000 hab. (2008).

Font:www.lookfordiagnosis.com

Mortalitat infantil: 64,8/1000 (136/1000 per sota de 5 anys).

Esperança de vida: 54,1 anys (2011).

Índex afectació SIDA: 5,4% (2008,ONUSIDA).

EDUCACIÓ:

Alfabetització adults:71,4 (2011)

(El primer col·legi universitari s’instal·là en Uganda en 1941).

ÚS DE LA TERRA:

Terra cultivable: aprox. 25% de la superfície del país.

Superfície forestal: aprox. 28%.

Exportacions: cafè, té, cotó, peix, tabac.

Principal producte de exportació: el cafè, representà el 56 % dels ingressos per exportació en 2000.

Exportacions a: Sudan( 4,8%), Kènia , Ruanda (5,6%), Emirats Àrabs Units (7,4%) RDCongo (2,3%) ,Països Baixos, Alemanya (7,7%), India (10,4%), Bèlgica (9,9%, Francia... (FAOSTAT 2007).

Importacions de: Xina (8%), Japó (4,2%), India (10,4%), Emirats Árabs Units (11%), Kènia (34,1%) Sud Àfrica... (FAOSTAT 2007).

POLÍTICA:

Forma d’Estat: república unitària descentralitzada (4 regions i 80 districtes)

En paral·lel a l’administració de l’estat, queden sis regnes bantus que gaudeixen de determinats graus d’autonomia, principalment en l’àmbit cultural. Són els regnes de Toro, Ankole, Busogo, Bunyoro, Buganda i Rwenzururu.

Sistema de govern: presidencialista, de tipus populista.

President actual:Yoweri Kaguta Museveni: arribà al poder (cop d’Estat militar) en 1986. Del partit NRM (National Resistance Movement). En 2005-després d’un referèndum- s’instaurà el multipartidisme. Eleccions presidencials previstes en febrer de 2011.

Primer Ministre: Apolo Msibambi del NRM des de 1999.

Principals partits politics actuals:

NRM (National Resistance Movement): partit majoritari de Yoweri Museveni. En 2006 obté 205 escons en l’Assemblea Nacional.

FDC (Forum for Democracy and Change): de Kizza Besigye. Principal partit d’oposició en les eleccions de 2006. Obté 37 escons.

CP (Conservative Party): dirigit per Ken Lukyamuzi. Obté 1’escó en les eleccions de 2006.

UPC: (Uganda people’s Congress): partit fundat per Milton Obote (morí en 2005). Obté 9 escons en les eleccions de 2006.

DP: (Democratic Party). Liderat per Kizito Ssebaana. Obté 8 escons en les eleccions de 2006.

Justice Forum o JEEMA de M. Kibirige Mayanja. Obté 1 escó en les eleccions de 2006.

L’Assemblea nacional té 332 escons dels quals 215 són elegits directament pel poble i 104 pels anomenats grups d’interès (ex: les dones , les forces armades, els discapacitats... ).

El 1980, Yoweri Museveni fundà el UPM (Uganda Patriotic Movement). Participà en les eleccions de 1980, guanyades pel Partit de Milton Obote (Uganda Peoples’s Congress). Després de perdre les eleccions, Museveni formà el NRM (National Resistance Movement) i la seva branca militar, el National Resistance Army, que es va rebel·lar contra el govern d’Obote. En 1986, Museveni esdevé president d’Uganda.

ECONOMIA:

GNI (Gross national income ) per capita: 420 US$ (World Bank 2008).Estructura del PIB 2006: distribució per sectors i % PIB total:

Agricultura: 29,4%

Industria: 22,1 %

Serveis: 48,5 %

(segons Economist I.U. World bank Social Indicators ).

Servei del deute: 2,3% de les exportacions ( BM, 2009 )

El 1998 Uganda es considera elegible per l’iniciativa referent als HIPC (Heavily Indebted Poor Countries), iniciativa impulsada pel FMI (Fons Monetari Internacional ) i del BM (Banc Mundial) en 199, que proposa la cancel·lació del deute a canvi d’un programa de reforma en el camp econòmi . Entre 2004 i 2007, Uganda arribà al punt de culminació i el FMI i el BM atorgaren la reducció del deute extern del país . Espanya cancel·la el deute extern d’Uganda en 2004. (informació sobre la iniciativa i els seus requisits, veure diferents informes de CADTM).

Deute extern: 1.390.000.000 milions de $ (2007).

Deute extern: % sobre el PIB: 17,4% (2008, CIA-World factbook).

Posició segons l’Índex de Percepció de Corrupció del Transparency International 2008: 130 sobre 180. (en 2007, ocupava el lloc 111 sobre 179).

Creixement % PIB real: 6% en 2008 (FMI).

PIB per capita: 1.155,00$ (Espanya: 30621,00$).

Pressupost educació: 5,2 % del PIB (2008 segons la OMC).

Pressupost Sanitat: 2% del PIB (2008 segons la OMC).

IDH:

Posició segons IDH: 0,493 ( Espanya 0,95 ). Posició 157 sobre 182 en 2007

Posició IDH: 161 ( any 2011)

(L’IDH - Índex de desenvolupament humà- és una mesura comparativa de l’esperança de vida, l’alfabetització, l’educació i nivells de vida corresponent a països de tot el món).

GÈNERE:

Posició Índex desenvolupament relacionat amb gènere: 131.

COMUNICACIÓ:

Classificació mundial premsa 2009: nº 87 entre 175 països.

Classificació mundial premsa 2011:nº 139 entre 179 països.

 Reporters Sense Fronteres

FORCES ARMADES:

Forces armades del govern: 45.000 IRIN).

ALGUNS APUNTS HISTÒRICS:

El Nord d’Uganda, fronterer amb el Sudan, és una terra pobra i eixuta, on el nivell de vida es troba als límits de la subsistència. En canvi, el Sud és una terra fèrtil, ben comunicada i compta amb un nivell de vida més alt, en relació amb la resta del país. Els colonitzadors britànics només varen introduir la industria i l’agricultura en el sud; del nord venia la ma d’obra barata.

Des del llac Victòria, en direcció Nord, flueixen el Nil Victòria i el Nil Albert, els més importants tributaris de la conca del Nil.

Uganda té uns 2800 km de camins asfaltats,la majoria en la regió de Kampala i 1350 km de xarxa ferroviària, tot i queda una part important de les infraestructures que no són operatives.

Des de 1986 el nord d’Uganda pateix un conflicte armat, amb el grup armat opositor Lord’s Resistance Army (LRA ) com a principal actor. Joseph Kony és el líder del grup i intenta derrocar el govern de Yoweri Museveni, vol instaurar un règim basat en els Deu Manaments de la Bíblia i superar la marginació en la qual es troba la comunitat acholí, a la qual ell mateix pertany. La violència del LRA contra la població civil va ser constant- tot i que pretén protegir-la- i els enfrontaments amb les FFAA han provocat la mort d’unes 200.000 persones i el desplaçament forçat d’aproximadament 2 milions de persones, en la zona d’Acholí i en altres parts del nord d’Uganda.

El LRA hauria segrestat uns 20.000 nens i nenes durant el conflicte (estimació Nacions Unides ).

Líders del LRA estan reclamats per la Cort Penal Internacional (entre d’altres, Joseph Kony) per a crims de guerra. El LRA i el govern signaren un alt el foc en febrer de 2008 per tal de terminar el llarg conflicte.

Uganda ha estat involucrat en les dues guerres del Congo: la primera en 1996-1997, donant suport a l’Aliança de Forces Democràtiques per a l’Alliberament de la RDC, -ADFL- , que acabà amb la cessió del poder per part de Mobutu en 1997. La segona guerra del Congo se situa entre 1998 i 2003, en la qual es veuen implicats 9 països. Cal recordar que l’any 1998 Kabila perd el suport dels antics aliats (Ruanda, Uganda i Burundi), que aleshores envaïren la RDC sota el pretext de garantir la seguretat de les seves fronteres. Uganda va donar suport a diferents grups armats (per exemple el MLC: Moviment per l’Alliberament de la RDC de Jean-Pierre Bemba) que s’afrontaven amb el govern de Kabila , el qual va rebre el suport d’altres països (Namibia, Angola, Zimbabwe, Sudan i Txad.). Uganda consta com a proveïdor d’armes a grups rebels a l’est de la RDC i participa activament en l’espoliació dels recursos naturals de la regió.

Les relacions diplomàtiques entre la RDCongo i Uganda es varen restablir en 2008. El descobriment de petroli en les aigües del llac Albert, que comparteixen els dos països, porta Joseph Kabila i Yoweri Museveni a intentar entendre’s per tal d’assegurar una estabilitat en la regió i aprofitar al màxim els beneficis del petroli.

Breu síntesis sobre el conflicte del Nord d’Uganda

Segons l’escola de Cultura de Pau, el nord d’Uganda sofreix des de 1986 un conflicte armat en el qual el grup armat d’oposició LRA, mogut pel messianisme religiós del seu líder, Joseph Kony, intenta derrocar el govern de Yoweri Museveni i instaurar un règim basat en els Deu manaments de la Bíblia. La violència i inseguretat causada pels atacs de l’LRA contra la població civil, el segrest de menors per ampliar les seves files i els enfrontaments entre el grup armat i les forces armades han provocat la mort de 200.000 persones i el desplaçament forçat de prop de dos milions de persones en el moment més àlgid del conflicte. L’LRA va anar ampliant les seves activitats als països veïns on va establir les seves bases, gràcies a la incapacitat de la RD Congo i la R .Entre el 20'6 i el 2008 es va realitzar un procès de pau, però va fracassar. Centreafricana per frenar-lo i la complicitat del Sudan.

Per saber-ne més veure:Base de dades sobre conflictes de l'Escola de Cultura de Pau.

Fonts:

Atlas du XX º siècle, L’Afrique et L’Europe (dir: Philippe Lemarchand), Editions Complexe, Bruselas, 1994

El estado del Mundo 2000 Anuario econòmico y geopolítico mundial. Ediciones Akal, Madrid,1999.

Bilan du Monde, edición 2000, Le Monde Paris,1999

Uganda Bureau of Statistics (census 2002)

PNUD 2009

www.cadtm.org

http://allafrica.com/stories/200902110084html

www.irin.org

www.bbc

www.reliefweb.int

www.jeuneafrique.com

Jeune Afrique nº 2587

United Nations News Service: diferents noticies i informes.

BBC News Country profile

Quaderns de Construcció de Pau 06. Escenarios de Paz y de Guerra en el Norte de Uganda. J.M. Royo Julio 2008 . Escola de Cultura de Pau.

Derechos Humanos en África. Teorias y prácticas Mbuyi Kabunda Badi . Universidad de Deusto 2000

“Rich Nations agree on African debt relief, EU says” Reuters, 11 de juny 2005

Congo, een Geschiedenis. David Reybrouck. De Bezige bij Amsterdam. 2010.

Las cifras de la deuda 2009. D. Millet i Eric Toussaint . Rebelión 26/02/2009


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 


Darrera actualització de dijous, 21 de juny de 2012 17:34