cash advance
Equador: Participació catalana en l'exploració al cor de l'Amazònia Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Mediambientals
dilluns, 28 de juliol de 2014 15:05

Tags: Biodiversitat | canvi climàtic | etnoecologia | waorani | yasuni-ITT

Una gran expedició de científics explorarà el parc Yasuní de l'Equador, un termòmetre de la salut del planeta.

L'Expedició Científica 2014 Yasuní, en la qual participaran més de 200 investigadors en un viatge al cor de l'Amazònia equatoriana, reivindicarà el paper de les històriques exploracions del segle XIX. Aquesta investigació multidisciplinària ha estat concebuda com un intent d'aprofundir en el coneixement sobre la conservació de la selva amazònica. Però, sobretot, aquest serà un dels més ambiciosos intents d'establir l'estat de salut d'un dels més rics patrimonis naturals del planeta.

 

Organitzada per l’Institut de Biodiversitat Tropial (Universitat de Lleida) i la Pontifícia Universitat Catòlica de l’Equador, l’expedició, que durarà dos mesos(entre el 15 de juliol i el 14 de setembre), serà una de le smés nombroses. Un centenar d’experts espanyols i altres de l’Equador es quedaran a l’estació científica del parc nacional Yasuní, a la reserva biològica de Limonocha.

No només es buscarà “l’estudi i la catalogació de la fauna i la flora en el que és considerat l’enclavament amb més biodiversitat de la Terra”, esposa Guillermo Chacón, director de l’Institut de Biodiversitat Tropical. La finalitat també és conèixer la situació de conservació d’aquesta selva.

“Els coneixements que s’obtinguin de Yasuní hauran d’ajudar-nos a entendre millor el nostre coneixement del planeta” , explica el naturalista Martí Boada. “En aquestes zones, la biodiversitat és tan alta que l’ús d’organismes vius com a indicadors biològics facilita el diagnòstic dels grans problemes del planeta, relatius sobretot al canvi climàtic o el canvi global”, explica aquest expert, que aporta 15 investigadors de l’Institut de Ciència i Tècnologigia Ambientals de la UAB. De fet, l’augment de temperatures de gairebé mig grau centígrad en una àrea pròxima, provocat pel canvi climàtic, ja ha causat a la zona la desaparició de més de 25 classes d’amfibis. Per això, per intentar prevenir situacions com a aquesta, s’elaboraran censos d’algunes espècies-sentinella i, periòdicament, es repetiran expedicions per obtenir dades sobre la seva evolució que permetran disposar d’un diagnòstic sobre els impactes que causa la presència humana, l’explotació petroliera prevista o el canvi climàtic. Es tracta d’analitzar també el grau de perill que corren espècies protegides. Igualment, efectuaran esudis sobre etnoecologia (coneixements d’indígenes i camperols dels seus ecosistemes). “El seu discurs més avançat ens parla que hem d’apostar pel diàleg de sabers. El saber empíric d’algunes ètnies és molt superior als nostres”, exposa Boada.

La investigació a més s’haurà de desenvolupar in situ. “No ens podem emportar ni una fulla, ni una arrel, ni un insecte”, afegeix Boada. Els treballs d’il·lustració, documentació i anàlisi s’hauran de fer a la mateixa estació biològica.

La selva del Yasuní és, a més, la llar de tres tribus singulars, els taromenane, els tagaeri i el huaorani, si bé “les dues primeres no han estat contactades i deambulen lliurement per la zona intocable” diu Chacón. Els huarorani formaran part de les activitats de l’expedició, com a guies i rastrejadors.

“Amb la població local durem a terme activitats de sensibilització ambiental i de respecte a les seves tradicions, per enfortir el sentit d’identitat i de protecció cap a la fauna que els envolta”, afegeix Chacón.

Un altre objectiu serà trobar alternatives pràctiques a l’explotació del petroli, en un moment en què el govern equatorià ha abandonat el pla inicial de renunciar a l’explotació dels hidrocarburs al bloc Yasuní –i mantenir el petroli sota terra- a canvi d’ajuda financera per al seu país.

L’insuficient suport internacional rebut a la seva proposta va ser la causa.

Font: La Vanguardia.