cash advance
La mundialització alternativa és la mundialització dels drets Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
divendres, 10 de juliol de 2009 14:33

Tags: Bagua | Conveni 169 OIT | Declaració Nacions Unides | Drets humans | Tractat lliure comerç

Conferència inaugural de la campanya.El passat dimarts 30 de juny la Lliga dels Drets dels Pobles va inaugurar la campanya “Indígenes, quan la terra camina”. El titular forma part de la conferència inaugural del jurista i historiador Bartolomé Clavero. Ell, que també és membre del Fòrum Permanent per les Qüestions Indígenes de Nacions Unides va pronunciar la conferència de la qual adjuntem un resum a continuació.

 

Bartolomé Clavero va pronuncia la conferència “Els drets dels pobles indígenes al Perú, la reivindicació continua” a l’auditori de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell. Malgrat que la intenció era presentar com s’està implementant la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes al Perú, les recents mobilitzacions en aquest país per la derogació de nou decrets legislatius no consultats que atemptaven els drets dels indígenes de l’amazònia peruana,  van marcar els continguts de la jornada. Clavero va explicitar com el govern peruà nega d’entrada el terreny dels drets i només parla de l’amazònia en conceptes econòmics (inversions, progrés, modernitat, etc.). La població indígena també nega la constitució del Perú perquè no hi confien. La constitució debilita el dret a la terra i això ha donat peu a que fos més fàcil privatitzar terres.

 

En aquest marc, la principal reivindicació amazònica ha estat el dret a consulta prèvia, lliure i informada com determina la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, en aquest cas que el dret a la consulta sobre les activitats que es volen desenvolupar a la selva (extracció petrolera, minera, de fusta, plantació d’agrocombustibles, etc.). La Declaració és l’únic instrument de defensa dels drets indígenes que s’ha construït amb un llarg procés de pacte entre representants indígenes i representants de Nacions Unides, això li dóna un valor d’obligació al mateix temps que el caracteritza com a instrument peculiar i innovador.  Malgrat això, el govern d’Alan García, President del Perú, ha portat a terme un “cop de dret” i ha posat en marxa uns quants paquets legislatius per garantir l’entrada massiva d’empreses a l’amazònia peruana amb una estratègia governamental clarament “desarrollista”. Només es consulta els pobles indígenes un cop a l’empresa ja li han concessionat l’activitat.

 

La firma del Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units d’Amèrica ha estat una altra de les causes del conflicte actual ja que aquest acord genera tot tipus d’obligacions per al Perú en l’àmbit dels recursos naturals i aprofita per desmantellar pràctiques de consulta indígena. Per front a això Clavero comenta que “la mundialització alternativa és la mundialització dels drets”, poder implementar tant la Declaració com el Conveni 169 de la Organització Internacional del Treball sobre pobles indígenes és l’alternativa a l’expansió desenfrenada del model capitalista que en aquesta regió està fent tan mal. És per tot això que segons Clavero, l’aixecament indígena, i els morts de Bagua els dies 4 i 5 de juny eren totalment previsibles. El que no preveia Alan García era la triple unió d’indígenes amazònics, indígenes andins i sindicats del Perú units per la mateixa causa: la derogació dels decrets legislatius i en el fons, que se’ls tingués en compte en els processos de presa de decisions.

 

Elisenda Salomó