cash advance
9 d'agost Dia Internacional dels Pobles Indígenes Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dilluns, 3 d'agost de 2009 14:31

Tags: Conveni 169 OIT | Declaració Nacions Unides | Drets humans

El dret a consulta, la principal reclamació dels pobles indígenes. 

El 1994 l’Assemblea General de Nacions Unides va decidir que el 9 d’agost de cada any durant el Decenni Internacional dels Pobles Indígenes es celebrés el Dia Internacional dels Pobles Indígenes (resolució 49/214, de 23 de desembre).

 


En la seva resolució 49/214, de 20 de desembre de 2004, en la que l’Assemblea va proclamar el Segon Decenni Internacional dels Pobles Indígenes (2005-2014), també es va decidir seguir celebrant aquest dia tots els anys durant el Segon Decenni i va demanar al Secretari General que recolzés la celebració del Dia Internacional dins dels límits dels recursos existents i que encoratja als governs a celebrar-lo a nivell nacional. 

En el marc de la campanya que hem engegat des de la Lliga dels Drets dels Pobles  “Indígenes, quan la terra camina”, ens unim a aquesta celebració anual mijtançant el present comunicat. 

Avenços en el coneixement d’instruments jurídics que els emparen   

Des del nostre treball a l’amazònia peruana hem pogut observar com els pobles indígenes han anat de mica en mica adquirint coneixement sobre els instruments jurídics internacionals que defensen els seus drets i com aquest avenç ha ajudat al ressorgiment del moviment indígena, entre d’altres factors. Hi ha però un llarg camí a recórrer per tal de que aquests drets reconeguts, es compleixin en la seva totalitat. Una mostra d’això han estat les protestes que han tingut lloc al Perú els mesos d’abril, maig i juny d’enguany.

El col·lectiu indígena amazònic, cada vegada més conscient i coneixedor dels instruments que els emparen, com el Conveni 169 de la Organització Internacional del Treball (OIT) sobre pobles indígenes i tribals i la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets pobles indígenes, ha aixecat la seva veu amb força i ha pres com a principal reclamació el dret a la consulta lliure, prèvia i informada sobre les ingerències externes en els seus territoris i com aquestes afectes el dret a la terra, el territori i l’accés als recursos naturals. El Conveni 169 de la OIT és de caràcter vinculant i ha estat firmat i ratificat pel govern peruà el 1993, avala els drets col·lectius al territori i a la consulta prèvia i informada (articles 6, 15, 17). La Declaració de les Nacions Unides sobre els drets pobles indígenes, aprovada el setembre de 2007 i firmada pel govern peruà, ratifica aquest dret.Fins ara, el govern peruà i d’altres governs de la regió han legislat sense informar ni consultar a les comunitats amazòniques i andines, tractant d’aplicar un model d’inversions en el sector primari i només de cara a l’exportació, que no redistribueix la riquesa, sinó que promou efectes lamentables sobre la seva cultura i provoca encara més desigualtats econòmiques i socials.

Estudi recent sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada.

Tan és així que l’Oficina de l’Alt Comissionat de la ONU per als Drets Humans i la Universitat del Rosario (Colòmbia) han presentat recentment (23 de juliol de 2009) un treball sobre el dret a la consulta prèvia, lliure i informada d’aquestes poblacions. Les diferents intervencions coincideixen en destacar la greu situació que enfronten les comunitats indígenes amb l’aplicació de les consultes prèvies, donat que no existeixen mecanismes ni procediments clars d’aplicació, que és un formalisme que s’utilitza només amb la intenció d’expedir llicencies per al desenvolupament de grans projectes i que el concepte de participació resulta bastant restringit.

En aquest estudi es presenta una guia de consulta prèvia per poder millorar el compliment dels drets humans de les comunitats indígenes en la pràctica social i política, en aquest cas de Colòmbia, però extensible a d’altres països. Les principals conclusions de l’estudi són: una, que la tensió entre el declarat interès general i els drets fonamentals dels pobles indígenes és una de les més importants contradiccions no resoltes entorn als processos de consulta prèvia; dos, que el diàleg intercultural i la resolució de conflictes entorn al desenvolupament és un mecanisme útil i constitueix un dels desafiaments més importants de la construcció d’una democràcia multicultural a Colòmbia i creiem també a la resta de països amb presència indígena.

Finalment, des de la Lliga dels Drets dels Pobles recolzem tot procés que comporti l’apoderament d’aquests pobles i que contempli el desenvolupament endogen per tal de garantir que els pobles indígenes del món que ho vulguin puguin continuar vivint des de les seves costums i formes de vida pròpies, i es pugui conservar aquest patrimoni cultural i de biodiversitat del qual són garants i que al mateix temps enriqueix a tota la humanitat. 

Elisenda Salomó