cash advance
Prou morts a l'amazònia peruana Imprimeix Correu electrònic
Mobilitzacions - Pronunciaments
dimarts, 4 d'agost de 2009 22:11

Tags: Bagua | Conveni 169 OIT | Drets humans | Mobilitzacions | Transnacionals

Les actuacions del President Alan García vulneren els compromisos assumits pel Perú a convenis i tractats sobre els drets dels pobles indígenes

Barcelona, 8 de juny de 2009. – Les associacions catalanes, alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes i la Lliga dels Drets dels Pobles, expressen el seu rebuig davant els fets ocorreguts a Perú, el passat 5 de juny, que van acabar amb desenes de morts i de ferits entre indígenes i policies com a resultat del desallotjament de les posicions que ocupaven els indígenes a Bagua (departament d'Amazones), dut a terme per les forces especials de la Policia Nacional (DINOES).

Els pobles indígenes: shuar, achuar i awajun, de l’Amazònia peruana, portaven 60 dies mobilitzats, lluny de les seves comunitats, en protesta pels decrets legislatius emesos pel govern d'Alan García, els quals donen, en concessió a les transnacionals, l’explotació dels recursos naturals que hi ha a les terres que ocupen des de temps ancestrals. Aquesta mobilització indígena ha estat encapçalada per AIDESEP (Associació Interètnica de Desenvolupament de la Selva Peruana).

Segons les nostres fonts, durant la matinada del passat divendres, el cos de policia d’elit (DINOES) va rebre l’ordre de desblocatge la carretera que havien tallat els indígenes a Bagua. La policia buscava els dirigents que encapçalaven el bloqueig i va entrar dins la població llançant gasos lacrimògens. Al veure que els indígenes no es movien de les seves posicions i que la població civil de la zona es revoltava van començar a disparar amb els seus fusells provocant diverses morts entre indígenes i policies.

Els indígenes, que anaven armats amb llances, es van refugiar entre els arbres per amagar-se dels helicòpters que no els deixaven ni recollir els cadàvers.Alberto Pizango, President d'AIDESEP, el coordinador de la Coordinadora Andina d’organitzacions Indígenes i altres dirigents indígenes amazònics han denunciat l’agressió als mitjans de comunicació. Pizango, ha estat acusat per la procuradoria de l'Estat de sedició i traïció a l'Estat i de motí. En aquests moments, el president d'AIDESEP, es troba sota una ordre de detenció que li impedeix actuar com a portaveu de les comunitats davant els mitjans de comunicació i cercar vies de solució a aquesta greu situació. A més, descarta demanar asil polític ja que això li impediria exercir el paper que les comunitats li han confiat de ser el seu únic i legítim interlocutor davant l'Estat.

AIDESEP,  alterNativa i la Lliga dels Drets dels Pobles denuncien el fet que l'actual Govern peruà, mitjançant els decrets legislatius: 1064, 1089, 1090 i 995 i, aprofitant-se inconstitucionalment de les facultats que li van ser concedides per implementar el TLC signat amb els EE.UU, pretén deixar que les transnacionals actuïn impunement als territoris indígenes. Aquests decrets vulneren els drets defensats pels pobles indígenes reconeguts en pactes, convencions i convenis amb caràcter vinculant i exigible, els quals han estat ratificats pel Perú, comprometent-se així a respectar-los i a defensar-los.Exigim que el Govern suspengui immediatament l'Estat de setge i que cessi la violència contra la població amazònica, que es garanteixi la no-desaparició dels cossos dels indígenes morts i que es formi una comissió independent perquè verifiqui els esdeveniments.

Com ha expressat el Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de l'ONU per mitjà de la seva presidenta, Victòria Tauli Corpuz, recordem al Govern peruà l’obligació que té de consultar i respectar els drets dels pobles indígenes, tal com estableixen els compromisos assumits al Conveni 169 de l'OIT, i a garantir el ple respecte a l’exercici del seu dret al consentiment lliure, previ i informat sobretot d’allò que afecti les seves terres tradicionals, territoris i recursos, tal com reconeix la Declaració de Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes.