cash advance
Amazònia peruana, pobles ofegats pel petroli Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
dimecres, 21 d'octubre de 2009 10:43

Tags: Drets humans | petroli | Repsol YPF | Tractat lliure comerç

A continuació presentem un article de recerca sobre l’impacte de la indústria petrolera a la regió amazònica peruana. L’article ha estat elaborat per Marc Gavaldà, de la Campanya d’afectats per Repsol-YPF i forma part de la Campanya de Pobles Indígenes i Petroli.

Marc Gavaldà[1]

 

L’avanç de la frontera petroliera a l´Amazònia peruana, referma i profunditza les desigualtats socials i la destrucció ambiental. A dos segles del genocidi de la febre del cautxú, l’expansió petroliera agreuja l´etnocidi dels pobles amazònics generant conflictes i noves formes de resistència.

 1. Pobles indígenes amazònics

 1.1 Pobles indígenes

L’Amazònia peruana és la llar de 50 grups indígenes, incloent una quinzena de grups que viuen en aïllament voluntari, pertanyents a 13 famílies lingüístiques: Arahuaca, Cahuapana, Harakmbut, Huitoto, Jibaro, Pano, Peba-Yagua, Quítxua, Sense classificació, Tacana, Tucano, Tupi-Guaraní, i Zaparo, convertint al Perú en el país més heterogeni d’Amèrica.  Aquesta extraordinària diversitat biològica i cultural és la base d’un sistema relativament importat de 54 àrees protegides. A més, el govern peruà ha legalitzat 1.200 títols de terra a comunitats indígenes amazòniques i ha creat 5 reserves territorials per la protecció dels pobles indígenes en aïllament voluntari. Malgrat tot, des de 1970, s’ha licitat 544.561km2 (el 69.6%) de l’Amazònia peruana a companyies petrolieres i si es liciten els blocs pendents podria augmentar a 659.879 km2 (84.3%)de l’Amazònia peruana. De les 54 concessions, 46 es superposen a territoris indígenes titulats.

 

1.2 Territoris Indígenes

 L’any 2007 la població indígena de l’Amazònia era de 332.975 habitants repartits en 1.786 comunitats.[2],  A l’Amazònia, la Asociación Interétnica por el Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), constituïda l’any 1980, és l’organització que aglutina 6 organismes descentralitzats que aglutinen 57 federacions i organitzacions territorials.

L’any 2008, AIDESEP ha liderat un moviment que des de 2008 s’ha decidit per intervenir a les decisions polítiques del país plantejant una resistència activa contra el Tractat de Lliure Comerç amb Estats Units o Europa i les lleis que fan viable el saqueig de l’Amazònia.

A part, alguns dels grups indígenes en aïllament voluntari són protegits legalment per les Reserves Territorials, figura inèdita en altres països,  malgrat que a la pràctica, l’estat no ha sabut protegir territorialment aquestes zones d’activitats extractives i l’entrada de persones.

 1.3 Invasió territorial

 Les activitats extractives (petroli i mineria) i l’explotació forestal són els vectors d’invasió més freqüents als territoris indígenes. Malgrat que l’oposició dels pobles en relació amb aquestes activitats ha estat àmpliament visibilitzada a les darreres mobilitzacions, l’estat peruà segueix fomentant i defensant els interessos de les companyies petrolieres.

 TAULA 1. Pobles indígenes amb territoris afectats per activitats petrolieres

Poble indígena

Companyia petrolera

Achuar

PETRON, HOCOL, PETROLIFERA, PAN ANDEAN, PLUSPETROL, HUNT OIL, REPSOL, TRUE ENERGY, CEPSA,   PERENCO PETROPERU, PVEP, PETROBRAS, BURLINGTON, EMERALD, PACIFIC, PETROBRAS, TALISMAN, GRAN TIERRA, MAPLE, SAPET

Aguaruna (Awajun)

HOCOL,  HUNT OIL, PLUSPETROL, TALISMAN, CEPSA, PETROLIFERA, PLUSPETROL, KEDCOM, PAN ANDEAN, PERENCO, KEI, PETROPERU, PETROBRAS PACIFIC, EMERALD

Amahuaca

PVEP, PETROBRAS

Amuesha (Yanesha)

REPSOL, CEPSA, PETROLIFERA, PLUSPETROL, BURLINGTON, PACIFIC, TALISMAN, PERENCO

Arabela

PVEP, EMERALD, GOLDEN, TRUE ENERGY, PETROBRAS, TALISMAN – ECOPETROL, PACIFIC, PETROPERU, PETROBRAS

Arazaire

PETROPERU, PETROBRAS

Ashaninka

PETROPERU, PETROBRAS, GRAN TIERRA BURLINGTON, PERENCO, PETROLIFERA, CEPSA, PLUSPETROL, PAN ANDEAN

Bora (Bóóráá)

 

Cacataibo

PETROLIFERA, PLUSPETROL

Candoshi (Kandozi)

PLUSPETROL, PETROLIFERA, PETROBRAS

Capanahua

PETROBRAS, PLUSPETROL

Caquinte

PLUSPETROL

Xayahuita

REPSOL, SAPET, HUNT OIL PETROBRAS, PLUSPETROL, HUNT

Cocama - Cocamilla

PLUSPETROL, PETROBRAS, HUNT OIL REPSOL, PAN ANDEAN, TALISMAN, PLUSPETROL, PVEP, SAPET

Ese Eja

HUNT OIL, PETROPERU, PETROBRAS

Harakmbut

HOCOL

Huachipaire

CEPSA, PERENCO

Huambisa (Wampis)

PERENCO, HOCOL

Huitoto

HOCOL, OLYMPIC

Machiguenga (Matsigenka)

PETROLIFERA, PLUSPETROL, PAN ANDEAN PETROBRAS, MAPLE, HOCOL, TALISMAN, KEI, CEPSA, PACIFIC, PVEP, PETROPERU, PETROBRAS, PERENCO

Nomatsiguenga

PERENCO, PETROBRAS, BURLINGTON, CEPSA, PETROPERU, PETROBRAS

Ocaina

PETROPERU, PETROBRAS

Orejón (Mae Juna)

PETROPERU, PETROBRAS, PETROLIFERA

Piro (Yine)

PAN ANDEAN, PETROLIFERA, PLUSPETROL

Quítxua [Pastaza]

REPSOL, PLUSPETROL, PETROBRAS, TALISMAN

Quítxua, Lamas (Kichwa)

TALISMAN, PLUSPETROL

Quítxua, Napo (Kichwa)

TALISMAN, PETROPERU, PETROBRAS, REPSOL, CEPSA, KEI, HOCOL,  HUNT OIL, PLUSPETROL, RAMSHORN, SHONA

Secoya

CEPSA, HOCOL, TALISMAN

Shipibo-Conibo

CEPSA, TALISMAN, PETROLIFERA, PLUSPETROL, HOCOL, CEPSA, PETROLIFERA

Ticuna

TALISMAN, CEPSA

Urarina

CEPSA, HUNT OIL, PLUSPETROL, RAMSHORN, SHONA, TALISMAN

Yagua

TALISMAN, CEPSA, HOCOL

Font: El·laboració pròpia a partir d’Orta, 2009


2. L’activitat Hidrocarburífera

Cronologia del petroli al Perú

 1863 Es perfora el primer pou d’Amèrica del sud a la conca Tumbes-Progreso

1939 L’empresa Mobil opera el camp Agua Caliente a la conca del Ucayali

1970s Petroperu perfora el seu primer pou a la riba del riu Corrientes

1977 Es construeix l’oleoducte Nord Peruà

1992 Privatització de Petroperú durant la gestió d’Alberto Fujimori

1993 Nova Llei d’hidrocarburs

1998 L’estat firma 15 nous contractes amb companyies petrolieres

 

2.2 Empreses que operen al país

Des de 1970 s’han obert 105.000 km de línies sísmiques i 610 pous de petroli. Són incomptables els conflictes amb la població local. Repsol opera a 8 blocs a la selva peruana (al voltant de 5.100.000 ha) i Cepsa a  5 blocs (al voltant de 4.650.000 ha). Una superfície equivalent al 20% de l’estat Espanyol.[3]

 TAULA 2  Empreses i blocs en operació (2009)

Empresa

Blocs

Repsol-YPF

103

Burlington

163

Cepsa

163, 162, 161, 160, 157, 152, 149, 144, 143, 138, 134,

Emerald

107B, 131

Golden

131

Gran Terra

131

Hocol

31-E, 31-B, 107B, 131, 130,

Hunt Oil

130,

KedCom

130,

Kei

130,

Maple

130,

Olympic

130,

Pacific

107B, 130,

Pan Andean

107B, 130, 127, 126,

Perenco

126, 125,

Petrobras

124, 123, 121, 117,

Petrolifera

107B, 117, 116,

Petroperu

116, 115, 114,113,111, 110,109, 108,

Pluspetrol

107B,108, 106, 103,

PVEP

107B, 103

Sapet

103,

Talisman

103,102, 101, 88, 76, 64, 58, 57, 56,

True Energy

131,162,143, 56,39, 8

Font: Orta, 2009

 2.3 Xarxa d’oleoductes

Amb més de 2.000 km de traçat d’oleoductes principals, el territori peruà és travessat per una infraestructura en permanent risc de trencar-se i provocar vessaments de gran magnitud. El recorregut d’aquests oleoductes, alguns dels quals ja superen el seu cicle de vida útil, travessa zones geològicament inestables i suposa una ocupació territorial per a moltes comunitats.

Els darrers vessaments dels nous gasoductes de Camisea demostren que ni les noves tecnologies han sabut aportar condicions de seguretat.

 

Taula 3. Vies d’exportació i pobles afectats

Vies

km

Pobles afectats

Oleoducte Nord Peruà

888

Achuar, Quítxua, Huambisa, Aguaruna, Shapra, Cocama-cacamilla, Candoshi, Urarina

Ramal Nord

315

Achuar, Quítxua, Shapras, Huambisas, Aguaruna

Ramal Nueva Esperanza Capirona

255

Achuar, Urarina

Gasoducte

Camisea

806

Matsiguenga, Nahua, Ashanikas

Font: Elaboració pròpia

CONFLICTES

 Els Achuars jutgen als qui els van enverinar

Durant 30 anys el poble Achuar de la conca del riu Corrientes no van ser capaços de parar la contaminació del seu territori. Ara, els Achuars són el primer grup indígena de prendre accions legals, presentant una demanda contra les companyies perquè reparin els danys causats.

L’explotació de petroli en territoris indígenes va començar als anys 1970 amb l’arribada de la nord-americana Occidental (Oxy). L’any 1996, Pluspetrol Norte, una subsidiària local de l’argentina Pluspetrol (controlada per Repsol-YPF), va començar a operar a les capçaleres dels rius Pastaza, Corrientes i Tigre.

L’any 2006, els apus (autoritats tradicionals) Achuar van acusar a les companyies d’amenaçar la salut i el medi ambient Achuar. D’un total aproximat de 8.000 Achuars, entre 3.000 i 4.000 són directament afectats.

Un estudi realitzat pel Ministeri de Salut, reporta la presencia de metall pesats a les comunitats indígenes. De 74 nens mostrats, un 98,6% excedia el 0,1 mg per litre de sang i el 97,3% superava els nivells de Cadmi (0,2 mg). Pitjor encara, un 37,8% dels nens superava concentracions perilloses (0,21 -0,5 mg) i un 59,4 % superaven el Valor de Tolerància Biològica (BAT=0,51 mg). Pel que fa al plom, un 66,2% del infants superaven el límit establert ( més de 10 mg per litre de sang). [4]

Ashanikes –Elf

Durant  l’època més sagnant de Sendero Luminoso (1988-1994) a la Selva Central Peruana, els Ashaninkes, que sofrien el segrest de nens i desplaçament de comunitats atacades per la guerrilla, van organitzar un cos de protecció conegut com Ovayerti o rondas Ashaninkes per fer-se respectar. En total, van morir 4.000 Ashanikes i 10.000 persones van resultar desplaçades.

 

L’any 1996, quan la situació semblava allunyar-se, la concessió dels territoris Ashaninkes a la companyia Elf, posa de nou als Ashaninkes en risc. Per defensar-se dels atacs de la guerrilla, la Elf usa l´Ovayerti com un cos de seguretat de l’empresa. A canvi de menjar, mobilitza els cossos de seguretat indígena per a protegir l’obertura de  430 kilòmetres de línies sísmiques en regions controlades per Sendero Luminoso. Aquesta col·laboració exposava de nou a les comunitats Ashaninkes dels atacs de la guerrilla, la qual per altra banda, va rebre  materials i equipaments d’Elf per evitar així el segrest de mà d’obra contractada. [5]

L’any 2007 es va concessionar el bloc 108 a l’empresa Pluspetrol. La Central Ashaninka del Riu Ene (CARE) va expressar la seva rotunda oposició: “ Primer ens va envair Sendero i va generar conflicte social i mort, ara vénen les empreses transnacionals a prendre el nostre territori. Que ens contaminin és una altra forma de morir". El febrer de 2007 els ashaninkes van paralitzar les activitats de Repsol-YPF denunciant que aquesta estava vulnerant els acords amb les comunitats.[6]

 

Shell al Madre de Dios: Contacte letal dels nahuas

La regió del riu Madre de Dios i rius afluents, alberga comunitats dels pobles matsiguengas i yine i es coneix la presència de grups aïllats dels pobles nahua, kugapakori, amahuaca i yaminahua que es van refugiar de l’esclavatge durant la febre del cautxú. També hi ha grups del poble nòmada fluvial Esse-Ejja que transiten entre Bolívia i Perú.

Durant el període 1981-1987 Shell va explorar la regió de Camisea, on s’estima l’existència d’uns 11.000 milions de peus cúbics de gas i 600 milions de barrils de petroli. Durant les operacions, es van produir enfrontaments entre les brigades que realitzaven les exploracions sísmiques i un grup de nahuas aïllats, amb conseqüències nefastes per a aquesta població:

“un grup d’autoritats Nahuas va ser conduit al campament de la Shell a Sepahua perquè permetessin portar a terme les activitats de la companyia a canvi d’eines, aliments i altres regals. Aquest i els successius contactes van propagar diverses malalties contagioses, en especial tos ferina, verola, tuberculosis i grips. Els càlculs més conservadors apunten  que el 50% de la població va morir i la resta va fugir aterrada de la regió.”[7]

Al 1996, Shell i Mobil  s’adjudiquen els blocs 88A , 88B i l’any següent el bloc 75 per explorar més d’un milió d’hectàrees de la regió. Tres anys després, el projecte Camisea va ser finalment adjudicat al consorci Hunt Oil (Estats Units), SK (Coera) i Pluspetrol, empresa filial de Repsol-YPF. L’explotació del camp podria posar punt i final a l’existència dels darrers reductes del poble Nahua.

 

Vessaments de Camisea

Els machiguengas bloquegen els rius després de repetits vessaments.

Entre setembre i octubre de 2005 vint embarcacions van ser retingudes per milers d’indígenes ashaninkes, yine yames i shipibos que realitzaven un bloqueig fluvial. Exigien al govern un percentatge de regalies del projecte Camisea per compensar els danys dels repetits accidents. L’acció comptava amb el recolzament del govern regional els quals  demanaven l’assignació del 12,5 % de les regalies del gas de Camisea.[8]

Dos mesos més tard, les organitzacions indígenes COMARU, CECONAMA y FECONAYY dels pobles matsighengas, yine i ashaninka del riu Urubamba (Cusco) van tornar a bloquejar el riu en protesta per la quarta fuga del Projecte Camisea. El vessament va ser causat per la ruptura del gasoducte TGP que transporta el gas de Camisea cap a la costa peruana, creuant la serralada de Vilcabamba i que afecta les comunitats  Machiguenga, Yines i Ashaninka.

Com antecedent, després del tercer vessament ocorregut el mes anterior, representants del  Ministeri d’energia i Mines van prometre a les comunitats Machiguenga que “seria l’ultima vegada o suspendrien les operacions treball amb gas del TGP”.[9]

 TAULA .Cronologia de vessaments del Gasoducte LNG:

Data

Punt

Volum

Àrea contaminada

22/12/04

 Riu Urubamba

115 m3

300 m2

29/08/05

 

Estació Pancobamba

Es detecten 4  taques d’hidrocarburs

 

 16/09/05

 Toccate-Ayacucho

4.000 barrils d’hidrocarburs líquids

S’estima que 1.000 barrils van ser arrossegats als rius Alfarpampa i Chunchupampa

24/11/05

 

Serralada Vilcabamba, Cusco

Entre 4.500 i 6.000 barrils

 

Font: COMARU- CECONAMA- FECONAYY, 2005

 

La Massacra de Bagua

L’any 2008, el president peruà Alan García, va imposar un paquet de 104 decrets legislatius dirigits a facilitar el Tractat de lliure Comerç amb Estats Units. En concret, 11 d’aquests decrets tindrien un efecte lesiu per l´Amazònia i els pobles que l’habiten.

Ja a l’agost de 2008, la mobilització indígena aconseguí derogar dos d’aquests decrets, però, en paraules d´Alberto Pizango, president de l´Asociación Indígena por el Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), " encara queden 9 decrets que vulneren l’obligació de consultar, prèvia aprovació, als pobles indígenes si volem que l’amazonita sigui explotada". Entre ells, la nova Llei Forestal i de Vida Silvestre i la Llei de Recursos Hídrics, vulneren els drets a la propietat i el control dels recursos naturals.

A l’abril i maig de 2009, la totalitat dels pobles amazònics de Perú es mobilitzen en un moviment sense precedents bloquejant  carreteres i cursos fluvials, ocupant instal·lacions petroleres i paralitzant l’activitat econòmica de tota la regió.

La matinada del 5 de juny, una incursió repressiva en una comunitat huambisa, acaba amb una desena de morts entre indígenes i policies. L’exèrcit respon amb una ofensiva aèria i terrestre sobre la ciutat veïna de Bagua, provocant més de 30 morts confirmats i un número indeterminat encara de desapareguts. El govern d´Alan Garcia expulsa a les ONGs i posa una ordre de recerca i captura als dirigents d'AIDESEP, l’organització que aglutina tots els pobles amazònics.

Encara avui, que s’han derogat alguns dels decrets més polèmics, la criminalització a les organitzacions indígenes s’intensifica, així com s’acceleren els tràmits per l'ingrés de noves companyies petrolieres en territoris indígenes.

 

3.5 Repsol i  Perenco versus  Reserva Territorial Napo Tigre

Una proposta per salvar els pobles aïllats del petrocidi

Els blocs petrolers 67 (Perenco) i 39 (Repsol-YPF) són dues concessions - a l’Amazònia peruana frontera amb Equador - que afecten a territoris on s’ha evidenciat presència de pobles indígenes en aïllament voluntari o contacte inicial.[10] Els pobles afectats són, de la família Waorani, els grups Tagaeri, Taromenae i els Aushiris o Abijires;  de la família Zapara, els Pananajuri (Arabela) i Taushiros.

L’organització indígena AIDESEP  reclama aquest territori per la seva declaració com a intangible i sol·licita la Proposta de Reserva Territorial Napo Tigre, que avarca justament la regió on es superposen els blocs petrolers 67 i 39 operats per Perenco i Repsol YPF respectivament.

Una sentència letal per als pobles

L’any 2009, després de les mobilitzacions massives de l’Amazònia que van acabar amb la massacra de Bagua, el govern desestima la sol·licitud per desaprovar l’estudi d’AIDESEP i en caducar el termini de resposta. Els pobles indígenes no contactats de Perú quedarien desprotegits obrint les portes a l’ingrés de Repsol i Perenco.

Les organitzacions indígenes i de solidaritat alerten de la necessitat d’aturar immediatament els permisos d’operació dels blocs 39 i 67, a punt d’iniciar activitats, per evitar que es repeteixin les nefastes conseqüències del contacte entre les companyies petrolieres i els pobles no contactats.

Marc Gavaldà. Campanya d’afectats per REPSOL-YPF. Setembre 2009.

BIBLIOGRAFIA

 La manera occidental de extraer petróleo. Oilwatch. Quito. 2001

 LA TORRE, L., ¡Sólo queremos vivir en paz!, IWGIA- Racimos de Ungurahui. Copenhague. 1998.

 GAVALDÀ, M., La Recolonización, Icaria. Barcelona. 2003

 HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998

 JUNQUERA, J.C., Indios y supervivencia en el Amazonas, Amarú, Salamanca, 1995

 FINER, M., CLINTON, N., JENKINS, PIMM, Future  of the Western Amazon: Therats from Hydrocarbon projects and policy solutions, Save America’s Forests, Washington DC, 2008

ORTA, M. I MARTINEZ ALIER, J.M., “Matanza de indígeneas en Perú”, Le Monde Diplomatique, Julio 2009

 


[1]     Agraïnt la col.laboració i les dades de Martí Orta (ICTA-UAB)

[2]          Perú, Censos Nacionales 2007 (XI de Población y VI de Vivienda)

[3]              Dades de Martí Orta, Versió preliminar Tesis Doctoral d´Economia Ecològica

[4]     SALAZAR, M., “ Indigenous Community to Take Oil Company to Court”, Inter Press Service, 2006 <http://www.ipsnews.net/news.asp?idnews=34380>

[5]           HEREDIA, W., Asháninkas y petroleras, Procam, Lima, 1998

[6]     Radio Amazònica Satipo “Ashanikas paralizan actividades de Repsol en el Bloque 57”, Rio Tambo (07/02/2007) a Un Ojo en la Repsol Nº 43, 03/2007

[7]     CONAP, El Caso de los Grupos Indígenas Amazónicos del Urubamba y el Impacto Socioeconómico de la Explotación Petrolífera en la Región, Confederación de Nacionalidades Amazónicas del Peru, Lima, 1988

[8]     “Crece la protesta contra Camisea, el gasoducto coladera”.http://servindi.org

[9]           COMARU- CECONAMA- FECONAYY, “Cuarto derrame del Proyecto Camisea, Machiguengas inician bloqueo”, (02/12/2005) Un Ojo en la Repsol Nº36, 02/2006

[10]    AIDESEP, “Estudio Técnico para la delimitación territorial de los pueblos indígenas en aislamiento en el curso alto de los ríos Curaray, Arabela, Nashiño, Pucacuro, Tigre y afluentes”.