cash advance
Els Bush, accionistes majoritaris de petrolera que està vulnerant drets indígenes a Perú. Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
divendres, 27 de novembre de 2009 10:36

Tags: ecoturisme | Hunt oil | petroli | Repsol YPF | Transnacionals

Gestors d’ecoturisme catalans ens fan arribar les seves impressions i situació del Lot 76 de l’amazònia peruana afectat per l’explotació de l’empresa Hunt Oil presidida per Ray L. Hunt i amb la família Bush com accionistes majoritaris; aquesta companyia se sent totalment orgullosa del seu tarannà capitalista devorador i es permet el luxe de mostrar aberracions com una imatge de les instal·lacions d’extracció de gas al costat del riu Urubamba a la zona de Camisea.

La realitat del Lot 76

Any 2009, estem al segle XXI; almenys pel que signifiquen els números romans sembla que la societat ha avançat, concretament el fet d’avançar el podem anomenar progrés, el mateix que ens permet omplir el dipòsit de benzina per poc més d’un euro el litre.

Aquest progrés té un cost que no sempre és visible davant dels ulls de la societat que coneixem des del punt de vista cultural i econòmic com occidental.

El cost és l’explotació dels països més pobres mitjançant un continuisme modernitzat de les armes que van dur als antics imperis europeus a colonitzar i reduir fins la misèria més ínfima l’existència de les cultures autòctones i el seu dret a la terra i a la vida.

Desgràcia per uns i alegria per altres ja que els beneficis a curt termini que proporcionen les explotacions dels recursos tercermundistes fa com diu la frase, més rics als rics i més pobres als pobres.

La història es repeteix

A principis d’any l’estat peruà va concedir per a l’explotació petroliera una superfície de més de 400 mil hectàrees de selva verge on hi conviuen 12 comunitats indígenes que sumades als colons que també resideixen a la zona fan més de 10 mil persones, tenint en compte també a la població no contactada.

La zona en concret és la Reserva Comunal Amarakeri, un terreny que va ser designat segons decret llei peruà com a Reserva Natural amb les condicions de preservació del medi i sostenibilitat biològica que representa aquest títol.

Aquesta història que es torna a repetir és la confrontació de dos modes de vida molt allunyats perfectament definits per la frase Masato i Petroli o per el proverbi dels indis Cree:

 

“Després de que l’últim arbre hagi estat talat,

Després de que l’últim riu hagi estat enverinat,

Després de que l’últim Peix hagi estat pescat,

Llavors serà quan ens adonem de que no podem menjar-nos els diners”

 

Els responsables venen del nord, l’empresa Hunt Oil presidida per Ray L. Hunt i amb la família Bush com accionistes majoritaris; aquesta companyia se sent totalment orgullosa del seu tarannà capitalista devorador i es permet el luxe de mostrar aberracions com una imatge de les instal·lacions d’extracció de gas al costat del riu Urubamba a la zona de Camisea i un cop llegides les “meravelles” econòmiques dels seus crims apareix una fotografia d’una granota damunt una fulla.. una contradicció que com l’expressió castellana diu, riza el rizo.

 

L’associada de la nord-americana és la mateixa Repsol YPF, de capital espanyol i que presideix el senyor Antoni Brufau la qual ens bombardeja amb la seva publicitat demagoga prometent cuidar del medi ambient i realitzant obres de protecció a les comunitats, oferint feina i millorant les infraestructures quan en realitat s’estan oferint 250$ per cap que ni tan sols cobreixen les cures per les enfermetats que l’explotació provoca sobre la població.

D’igual manera els representats de les multinacionals intenten desestabilitzar a la població nativa dividint-los en parts més petites i confrontant-los entre ells en benefici propi fins el punt actual en el que hi ha 1100 treballadors dintre la reserva.

 

No obstant, tal i com es repeteix des de la independència de Perú els presidents han estat continuistes en la seva labor de corrupte d’exercir de marionetes de les multinacionals, tal i com va ocórrer amb el guano com a fertilitzant, l’estany de les mines, la plata i ara el gas i el petroli. El govern d’Alan García reconeix públicament que els indígenes amazònics són ciutadans de segona fila i s’afirma amb la següent frase: "Els nadius no entenen la nostra concepció de les coses, com nosaltres no entenem la seva: som cultures diferents".

Un Govern que ha aconseguit convertir a Perú en el país amb millors xifres macroeconòmiques d’Amèrica del Sud i que no està disposat a renunciar al petroli, enfront d'uns pobles que consideren que els seus drets col·lectius, a la terra i a l'aigua, passen per sobre de l'explotació petroliera.

 

Com lluitem?

 

Per començar cal exposar certs decrets que s’estan violant amb la concessió del Lot.

 

Des del punt de vista legal l’article 169 de L’OIT (Organització Internacional del Treball) signat en el seu dia pel país andí obliga a declarar consulta prèvia alhora de realitzar qualsevol activitat en territori aliè.

L’associació FENAMAD (Federación Nativa del Rio Madre de Dios y Afluentes), està lluitant al·legant la inconstitucionalitat de les activitats que s’estan realitzant allà fent denúncies a les companyies on hi consten entre moltes altres, les següents al·legacions:

         Tota persona té dret de gaudir d’un ambient adequat i equilibrat pel desenvolupament de la seva vida.

         Dret a l’aigua com a Dret Humà indispensable per a la vida i marcat com a dret constitucional.

S’ha contractat un grup d’advocats ambientalistes que van guanyar un cas similar contra la petroliera canadenca Talisman Oxy, van basar el seu cas en el dret constitucional de la gent local a aigua neta i exigien l’abandonament definitiu de l'activitat d’hidrocarburs en la seva àrea. Van guanyar el cas en el tribunal constitucional. Això significa que el petrolier ja no té més possibilitat d'apel·lar a dintre del país.

D’altra banda com a treballadors de l’ecoturisme també s’exposarà en el judici la impossibilitat de treballar en condicions com les que es plantegen després de la concessió del Lot 76 que afecta directament a les reserves de voluntariat que existeixen. Com a clar exemple és el soroll que provoquen els helicòpters que sobrevolen la reserva i que alteren la vida salvatge substancialment .

La mateixa organització està mobilitzant les agrupacions natives per mantenir reunions amb els representants de les multinacionals per a demanar-los responsabilitats i fer-los fora del territori reclamant els seus drets. Momentàniament s’està realitzant pacíficament amb manifestacions localitzades però el que no volem es que això acabi en un altre Bagua on van morir desenes d’indígenes.

Fins on arriba la corrupció que tot i tenir totes les de guanyar legalment permet que un projecte tan devastador com aquest arribi tan lluny.

Conclusió

Nosaltres, en la nostra posició d’estudiants universitaris i després d’haver viscut en primera persona la realitat peruana, volem divulgar la notícia mitjançant la realització de xerrades i l’utilització de les xarxes socials i mitjans de comunicació per a donar a conèixer una realitat que s’oculta de manera escandalosa.

Volem justícia i que sens deixi de manipular amb l’omissió o censura d’informació.

De manera totalment paral·lela estem mobilitzant el coneixement del logotip d’Amazonas Resiste perquè estem realitzant samarretes perquè tothom que es senti identificat amb la causa la dugui i l’adquireixi a un preu simbòlic que servirà per lluitar contra amb la causa.

Ricard Rodríguez