cash advance
Perú: Fòrum sobre Governabilitat Intercultural reconeix avenços i desafiaments Imprimeix Correu electrònic
Identitat - Identitat
dimarts, 6 d'abril de 2010 09:51

Tags: amazònia | Conveni 169 OIT | governabilitat | indígenes

Perú: Fòrum sobre Governabilitat Intercultural reconeix avenços i desafiaments

Servindi, 5 d'abril, 2010. - Un Fòrum sobre Governabilitat Local realitzat el 29 de març a Satipo va concloure que si bé existeixen positius avenços a nivell d’agents municipals indígenes encara hi ha mancances per crear verdaderes municipalitats interculturals. L’esdeveniment va ser organitzat per l'Associació Regional de Pobles Indígenes de la Selva Central (ARPI) i va reunir autoritats indígenes i no indígenes de la província de Satipo, regió Junín del Perú.


"La novetat és que després de diversos anys de treball incidint en la relació entre Estat i Pobles indígenes avui veiem a joves indígenes a càrrec de sots-gerències a districtes com Mazamari, Riu Negre i Pangoa i la província de Satipo" va observar Guillermo Ñaco.

Se sap a més, que instàncies similars s'han creat a la província d'Oxapampa i als districtes de Port Bermúdez i Pichanaki. "Es tracta de quotes de poder que han costat i seguiran costant molt sacrifici ja que les formes de govern dels pobles indígenes són estructures de govern molt diferents ", va assenyalar Ñaco.

Lleis que es compleixen parcialment

La jornada va tenir com a principal ponent a Luis Suárez Castañeda, Director del Centre Amazònic d'Aplicació Pràctica (CAAAP) qui va explicar el dens marc normatiu que regeix als governs locals. Respecte al desenvolupament, la legislació contempla el Pla Nacional de Desenvolupament i els Plans de Desenvolupament Concertat a nivell regional, provincial i districtal. A més d'això es té previst en la llei el Pla Estratègic de Desenvolupament Sostenible a nivell provincial i districtal, el Pla d'Ordenació Territorial, el Pla de Condicionament Territorial, el Pla de Desenvolupament Urbà i el Pla de Desenvolupament Rural.

Malgrat la densa normativitat, a la pràctica no es coneixen o apliquen de manera articulada els esmentats plans que comunment han estat elaborats de manera burocràtica, va explicar Suárez.

"El que és perillós és que aquests plans s'elaboren sense consultar als pobles i comunitats indígenes tot i que tenen a veure amb el desenvolupament social. Es vulnera així el Conveni 169 sobre Pobles Indígenes de l'OIT", va expressar l'advocat.

Article d'interès

Suárez va destacar l'article 144 de la Llei Orgànica de Municipalitats que en matèria de participació veïnal disposa que s'"han de promoure (...) a les comunitats natives i afroperuanes, respectant la seva autonomia i evitant qualsevol ingerència que pogués influir en les seves decisions, en el marc del respecte als drets humans".

Així mateix, estableix que "les municipalitats garantiran la convocatòria a les comunitats natives i afroperuanes per a les sessions del consell municipal, sota responsabilitat."

Una tasca essencial dels governs locals és la promoció del desenvolupament rural sostenible a les zones rurals, definides com aquelles on més del 50 per cent de la seva població total és rural.


El procés de descentralització

Suárez va explicar que en el marc del procés de descentralització els governs regionals i municipals han assumit competències i funcions en matèria de salut, educació, medi ambient, producció, etc. que han de ser consultades als pobles i comunitats indígenes.

"No considerar la participació dels pobles indígenes en les esmentades àrees o no considerar els seus drets col·lectius significarien una violació a les normes del Conveni 169/89 OIT i a l'Art. 2, 19 de la Constitució Política" va indicar.

La descentralització com a instrument de desenvolupament concerneix als pobles indígenes i una estratègia de desenvolupament inclusiu requereix considerar la diversitat cultural i els drets col·lectius que pertanyen a aquests pobles, va assenyalar el representant del CAAAP.

Sots-gerències per a pobles indígenes

En l'esdeveniment van participar els sots-gerents comunitats indígenes de la Municipalitat Provincial de Satipo i de les municipalitats districtals de Mazamari, Riu Negre i Pangoa. Així mateix, els teniendes alcaldes de Riu Negre i Pangoa.

Tots ells van il·lustrar les grans dificultats que tenen per aconseguir persuadir les autoritats i funcionaris municipals que el "desenvolupament" no pot circumscriure's a l'àmbit urbà.

Una mostra de la desatenció a les comunitats és el minúscul percentatge que representa a l'àrea rural en l'execució del pressupost municipal, van observar els representants indígenes.

"Molts funcionaris vénen d'una altra part a treballar a les municipalitats en territoris amazònics, desconeixen per complet aquesta realitat i miren amb prejudici i de forma altiva als pobladors indígenes" va expressar Yoni García Rivera, sots-gerent de comunitats natives de la província de Satipo.

Jhenny Muñoz va observar que la situació de Yoni García és una mostra de la indiferència municipal perquè se li ha lliurat la responsabilitat de sots-gerente però no es li assignat una retribució salarial el que constitueix una discriminació.


Governança indígena i governs locals

Al teu torn, el ponent Jorge Agurto, representant de Servindi, va destacar que els processos que es viuen formen part d'una dinàmica històrica entre la gobernança indígena i la dinàmica institucional municipal pròpia de l'estructura d'un Estat - Nació imposat al país sense la participació dels pobles indígenes.

"Existeix una dicotomia entre la governança indígena que es recolza en les seves pròpies estructures tradicionals de poder, basades comunment en el consens, i que tenen una matriu comunitària. Mentre que el govern municipal es recolza en les autoritats electes per sufragi" va expressar Agurto.

Les sots-gerències representen petitíssimes quotes de poder assolides pels pobles indígenes en l'estructura municipal però ells no han de descuidar les seves pròpies estructures de govern en el marc del dret a la lliure determinació i l'exercici de l'autonomia, va afirmar.

Els pobles indígenes han de continuar pugnant per enfortir la seva presència en l'estructura municipal i avançar cap al disseny de governs interculturals i on sigui factible municipalitats indígenes on puguin plasmar les seves visions del desenvolupament sostenible a plenitud.

Guillermo Ñaco, va coincidir amb aquesta perspectiva i va indicar que la proposta indígena no significa en absolut marginar o excloure la població no indígena sinó que el govern que es proposa vetllarà per un ordre just amb la població i la naturalesa.

Els funcionaris que vénen a treballar als governs municipals desconeixen i marginen la població local i porten una visió del desenvolupament basat en el model urbà, on construir obres de ciment per a ells és indicador de desenvolupament i desatenen les poblacions rurals allunyades, va concloure Ñaco.

Jhenny Muñoz Hilares, tinent d’alcaldessa de Riu Negre és una les pioneres en obrir el camí de la participació indígena en l'àmbit municipal a nivell de la selva central. Natural de la Comunitat Nadiua Riu Bertha - Atahualpa ella és de mare ashaninka i la seva tasca és reconeguda malgrat la incomprensió i enveja de molta gent.