cash advance
ONU: Denuncien criminalització de líders indígenes i depredació de la Mare Terra Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Mediambientals
diumenge, 25 d'abril de 2010 22:03

Tags: Bon viure | CAOI | extractives | IIRSA | indígenes | megaprojectes

Servindi, 23 d'abril, 2010. - El líder aymara Tomás Huanacu Tito va denunciar aquesta setmana la criminalització dels líders indígenes i la depredació de la Mare Terra al Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes que es realitza del 19 al 30 d'abril a Nova York, els Estats Units.

Tomás Huanacu, Sots-coordinador General de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI), va recordar "la discriminació, el racisme de les elits, l'amenaça, la persecució, la persecució, les matances que sofrim per part dels aparells regulars i no regulars".

El representant de la Nació Caranga del Qullasuyu, Bolívia, va esmentar com un dels casos més greus el dels pobles indígenes de Colòmbia que estan al caire de l'extinció, així com la violenta discriminació de les organitzacions indígenes a Xile i el Perú.

"Els governs inclinats al neoliberalisme emeten normes de criminalització de la protesta per brindar seguretat a les inversions extractives. I amb aquesta mateixa finalitat militaritzen territoris, vulnerant els drets dels pobles indígenes," va remarcar Huanacu.

El representant de la CAOI al sistema de les Nacions Unides major efectivitat per defensar els drets de la Mare Terra i dels Pobles Indígenes doncs a pesar que existeixen més instruments internacionals "segueix la contaminació, el desglaç dels nevats, l'enverinament de l'aigua, la tala dels boscos". La depredació continua per acció de les indústries extractives, els monocultius, les llavors transgèniques, els biocombustibles, l'ús de les pesticides" va afirmar.

Huanacu també es va referir a l'execució de megaprojectes en el marc del Pla Puebla Panamá i la Iniciativa per a la Integració de la Infraestructura Regional Sud-Americana (IIRSA), entre els quals es troben hidroelèctriques, hidrovíes i carreteres transoceàniques. Aquests megaprojectes s'orienten a produir més transgènics i agrocombustibles per beneficiar a les indústries extractives i promoure el mercat de carboni. Això alterarà encara més els ecosistemes, provocarà trasllats forçosos i massius de pobles indígenes, desaparició de la biodiversitat, desertificació dels terres i una mort anunciada de la vida mateixa, va assenyalar.

Huanacu va recolzar la iniciativa a favor de constituir un Tribunal de Justícia Climàtica per protegir els drets de la Pachamama que involucra la defensa de tots els éssers vius, els seus cicles i elements.

Abans de finalitzar la seva intervenció el líder de la CAOI va saludar la nominació de l'aymara Carlos Mamani Condori com a President del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes i va agrair al govern de Bolívia per fer visible i socialitzar la proposta dels Pobles Indígenes, amb referència al model del "Bon viure". Axí mateix, va demanar a les Nacions Unides intercedir amb urgència que el govern de Colòmbia detingui la matança dels pobles indígenes, els governs del Perú i Xile deixin de criminalitzar els nostres drets, i els governs de l'Equador, Xile i Argentina atenguin les nostres demandes.