cash advance
Perú: Alberto Pizango llançarà la seva postulació a la presidència Imprimeix Correu electrònic
Mobilitzacions - Mobilitzacions
dijous, 23 de setembre de 2010 10:22

Tags: Peru | pizango | shawi

Servindi, 22 de setembre, 2010. - El líder indígena Alberto Pizango Chota llançarà la seva candidatura a la presidència de la República del Perú per al període 2011-2016, en un acte públic que es realitzarà demà dijous 23 de setembre a l'Hotel Bolívar, de Lima.

Pizango, actual president de l'Associació Interétnica de Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), postularà per l'organització política Alianza Para la Alternativa de la Humanidad (APHU). La presentació està prevista a les 18:00 hores.

A la pàgina del Jurat Nacional d'Eleccions, APHU no figura entre les organitzacions polítiques inscrites.

Dades:

Alberto Pizango (45), és natural de la comunitat nativa d'Irapay, del poble shawi, districte de Balsapuerto, província d'Alt Amazones, departament de Loreto. Té cinc germans.

És Llicenciat en Educació Bilingüe Intercultural. Als 17 anys Pizango va ser un dels professors practicants més joves de la seva comunitat. Va estudiar a la Universitat Nacional de l'Amazònia Peruana UNAP, en l'especialitat de llengua i literatura.

Als 23 anys va començar la seva carrera de professor titulat en la comunitat de Pampayaco. Va ensenyar durant 18 anys en 15 comunitats.

Als 24 anys es va casar amb Sonia Huiñapi Pizango seguint les pràctiques ancestrals. Té 4 fills: Plinio, José Luis, Luis Alberto i Yanui Huisan. Els menors acompanyen la seva mare a Yurimaguas.

Com a mestre rural bilingüe assumeix i difon la cosmovisió dels seus avantpassats. Construeix el seu discurs polític amb paràboles. "Aquest és un chichirichi" (au que destrueix el niu de l'altre), acostuma a dir per referir-se a les persones que no fan res i pugen en el treball de d'altres.

Fidel a les pràctiques ancestrals, s'exercita espiritualment amb recessos d'una setmana, al costat dels seus mestres.

Durant la mobilització indígena de 2009 va posar en pràctica la seva capacitat de lideratge en erigir-se com l’altaveu de tots pobles indígenes de l'amazònia.

A partir del 5 de juny del 2009, va viure asilat a Nicaragua a causa de l'ordre de captura dictada per l'Estat peruà per la mort de 35 persones a Bagua. Actualment es troba lliure en condició de compareixença.