cash advance
Els indígenes aixequen el bloqueig del riu Marañón a l'Amazònia peruana Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
dimecres, 3 de novembre de 2010 15:18

Tags: achuar | Drets humans | indígenes | Transnacionals

Protestes d'indígenes amazònics contra la petrolera argentina Pluspetrol. CNR* Els indígenes de l'ètnia Achuar donen una treva a la petroliera Pluspetrol
* Van bloquejar el riu Marañón en protesta contra un abocament de petroli
Després de tenses hores de negociacions, els representants indígenes del poble Achuar, les autoritats peruanes i l'empresa argentina Pluspetrol van arribar a un acord.

Beatriz Jiménez | Lima
EL MUNDO 29/10/2010

Segons van informar a El Mundo.es la Defensoria del Poble, després del compromís assumit per la Direcció Regional de Salut de realitzar una nova anàlisi del nivell de contaminació del riu Marañón, afectat per l'abocament de 400 barrils de cru el passat 19 de juny, els dirigents indígenes van aixecar temporalment el bloqueig d'aquest riu amazònic.

Com a conseqüència de 4 dies de protestes, més de 2000 passatgers d'embarcacions fluvials, turistes inclosos estrangers, romanien encallats en la comunitat selvàtica de Port Orlando, a 10 hores en llanxa ràpida de la ciutat més propera, on almenys 4000 indígenes d'ètnia Achuar protestaven en contra de la contaminació produïda per l'empresa argentina Pluspetrol.

Al llarg del divendres 29 d’octubre, Port Orlando ha anat recuperant la normalitat. Les embarcacions fluvials retingudes han continuat la seva ruta i els nadius mobilitzats van retornant progressivament a les seves comunitats d’origen, ubicades a les riberes dels rius Tigre, Corrientes i Marañón.

El Desbloqueig del Marañón és temporal

Les organitzacions indígenes van advertir a El Mundo.es que la desmobilització és temporal, en espera de la reunió que el pròxim 3 de novembre mantindran amb representants de la petroliera argentina per consolidar acords que permetin l’atenció en salut de les comunitats afectades per l’activitat petroliera.

Fins al moment, la petroliera argentina s’ha compromès a acabar amb les tasques de neteja de les restes de cru que romanen a les vores del riu Tigre, afluent del Marañón, i a subministrar aliments a les comunitats afectades fins que els nous estudis de qualitat d'aigua certifiquin l’absència de greixos i olis contaminants.

"Aquest és només el primer pas que esperem de Pluspetrol", declara a El Mundo.es Denise Pashanase, representant del poble quetxua en les negociacions amb la petroliera. "Des de fa mesos volíem tenir un acostament amb l'empresa perquè compleixi amb els seus compromisos ambientals. És lamentable que al Perú sigui necessari arribar a aquests excessos (a bloquejar el Marañón) perquè tinguin en compte les nostres justes demandes".

El vessament de juliol passat, que va deixar sense aigua potable i sense poder alimentar-se de peix del riu a més de 3500 indígenes, no és el primer accident que sofreixen els pobles del Marañón. El poble achuar que habita aquestes riberes denuncia la contaminació ambiental dels seus territoris ancestrals des de 1970, data en la qual es van iniciar les operacions petrolieres en aquesta conca amazònica. Segons un estudi realitzat pel Ministeri de Salut, el 98% dels nens i nenes achuar presenten alts nivells de plom i cadmi en sang.

Rescaten indígenes que van caure al riu

Les protestes van transcórrer pacíficament fins a l'alba de dijous, quan dues grans embarcacions de l'empresa fluvial Eduardo, amb capacitat per a 200 passatgers van intentar trencar per la força el bloqueig indígena. Després de quatre dies de protestes, començaven a escassejar els aliments entre els passatgers, el que va portar a aquesta mesura desesperada.

Les maniobres van provocar la volcadura d'una de les petites embarcacions que tancaven el riu i la caiguda a l'aigua dels seus ocupants. Encara que en un primer moment es van reportar 6 desapareguts, la Defensoria del Poble va confirmar a ELMUNDO.es que tots els nàufrags van ser rescatats amb vida.

La volcadura de l'embarcació indígena i l'absència de notícies dels caiguts a l'aigua va portar a conats d'enfrontaments entre indígenes i els tripulants de les naus retingudes. Tanmateix, finalment, l'arribada d'una comissió especial integrada per autoritats del Govern, la fiscalia i la Defensoria del Poble va aconseguir l'aixecament del bloqueig.

La funcionària de la defensoria Lisbeth Castro, que va viatjar a Port Orlando, va desmentir que els indígenes hagin segrestat els ocupants de les naus que van trencar el bloqueig i també que hagin atemptat contra les embarcacions.

La calma torna llavors al riu Marañón, en espera de les pròximes reunions entre l'empresa petroliera i els apus (dirigents i xamans espirituals) indígenes.