cash advance
EL DRET AL TERRITORI. Estratègies per a la titulació de terres al Perú. Imprimeix Correu electrònic
Territori - Territori
divendres, 21 de gener de 2011 12:18

Tags: Conveni 169 OIT | indígenes | territori

Un exiliat kurd em va dir fa temps que el pitjor per al Kurdistan era tenir recursos naturals. Sense aquests, la cobdícia pel control del seu territori seria molt menor i també la vulneració dels drets del poble Kurd. Aquest exemple es vàlid per a tants i tants pobles indígenes arreu del món que mantenen una relació material i espiritual amb el territori, cresol de les seves cultures.

En la nostra societat, materialista i urbanitzada, la major vinculació amb el territori la manté una pagesia industrialitzada i una cada cop més petita població 'rural'. Creiem que la construcció de carreteres, l'explotació de canteres, els transvasaments, les línies de MAT afecten el paisatge i el 'medi ambient' però se'ns fa més difícil pensar que afecten el nostre estil de vida, la nostra cultura,  la nostra llengua o fins i tot la nostra espiritualitat. Doncs per a bona part dels pobles indígenes l'explotació dels recursos naturals, el turisme irresponsable, la militarització, afecten els seus fonaments identitaris. Els mites, l'origen del món i els éssers que l'habiten, els aliments, les medecines, la construcció i relacions socials, tot això es deriva del territori. Per això la defensa, recuperació i revitalització del territori és, cada cop amb més força, el principal camp de batalla de les organitzacions indígenes.

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes té experiència en la defensa i recuperació del territori al Perú mitjançant estratègies simultànies, complementàries i alternatives impulsades per les organitzacions indígenes. Per una banda es treballa en base a la legislació vigent sobre comunitats 'nadiues' que reconeix unes certes competències administratives a les comunitats. En aquest sentit s'actualitzen els càrrecs de les juntes directives de les comunitats i la inscripció als registres públics per facilitar així la seva representació legal evitant traves legals en qualsevol afer que les afecti o, fins i tot, sancions.

Per altra banda, un equip tècnic acompanya a persones coneixedores del territori per a delimitar amb sistemes de posicionament global (GPS) el seu territori ancestral, identificant els llocs que utilitzen per obtenir aliments, medecines, llocs on practiquen la caça, la pesca o el cultiu, llocs sagrats, etc. Aquesta informació es tradueix en mapes que posteriorment són validats i corregits per tota la comunitat de manera que s'obté una informació pròpia -no de tercers- sobre el seu territori. També s'utilitza per a visualitzar errades sobre mapatges anteriors fets amb tècniques menys exactes a través de la comparació de mapes, per a visualitzar les concessions administratives a empreses extractives de recursos naturals sobre el territori, etc.

Finalment, com a principal estratègia alternativa, en exercici del dret a l'autoderminació que reconeix la Declaració pels Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides, sense una legislació nacional específica que l'avali, s'estan impulsant estudis sobre la territorialitat i la titularitat de diferents pobles indígenes a l'Amazònia peruana. La base ja no és la dels nuclis poblacionals o comunitats, sinó la de poble íntegre; persones i comunitats que es reconeixen mútuament com a membres d'una cultura comuna. Així és que mitjançant estudis antropològics i jurídics, amb la participació activa de les persones indígenes, s'estan duent a terme autèntics processos d'autodeterminació i apropiació dels drets col·lectius reconeguts pel sistema internacional de Drets Humans.

Aquests estudis inclouen una descripció històrica de la cultura, la seva relació intrínseca amb el territori i llur ocupació espacial, una descripció social i econòmica, les seves pràctiques de desenvolupament relacionant als recursos naturals i la seva espiritualitat en el marc de la pròpia interpretació cosmogònica del “viure bé”. També es descriuen el principals factors externs com són les fronteres interètniques, activitats econòmiques, etc., que puguin afectar els principals eixos que sustenten la cultura d'aquell poble. Amb un enfocament multidisciplinari s'especifiquen les formes governatives, els seus sistemes i instruments de relacions socials entre les famílies i el valor de sistemes tradicionals de resolució de conflictes interns, entre d'altres. En definitiva, es descriu l'existència ancestral i continuada d'ocupació d'un territori, de l'administració genuïna d'aquest, de l'aplicació d'una justícia interna concreta, del repartiment de rols socials d'acord amb una cultura concreta. Malgrat la invisibilització que pretén l'estat, ningú podrà qüestionar el dret d'aquests pobles a l'exercici dels drets reconeguts al Conveni 169 de l'OIT i a la Declaració sobre els drets dels pobles indígenes.

A l'abril del 2011 es preveuen noves eleccions presidencials i parlamentàries al Perú. El moviment indígena, per primera vegada, està intentant unir forces amb l'àrea andina i de la costa dins la  Alianza Para la Alternativa de la Humanidad (APHU), nom que al·ludeix als caps de les comunitats indígenes ja que se'ls anomena 'apus'. Una alternativa que podria tenir possibilitats d'entrar com a mínim al Parlament i donar veu als 'pobles sense veu'. La APHU està encapçalada per l'actual President de la Asociación Interétnica para el Desarrollo de la Selva Peruana (AIDESEP), Alberto Pizango Chota, líder indígena amazònic de la ètnia Shawi, acusat i perseguit per ser l'autor intel·lectual del greu enfrontament entre policies i indígenes a Bagua, el juny de 2009. Exiliat a Nicaragua durant un any i retornat al Perú, afronta ara diversos processos judicials juntament amb centenars de dirigents locals en un procés de criminalització per part de l'estat peruà de les reivindicacions indígenes per l'exercici del dret a la consulta reconegut al Conveni 169 de l'OIT ratificat pel Perú.

Es podria pensar que el conegut com a 'baguazo' va servir conscientment per aturar un procés d'aliances entre les diferents forces indígenes i camperoles al Perú en l'APHU, que ara ha de forçar la maquinària per poder arribar a acords i aconseguir les firmes necessàries per inscriure's a temps com a coalició electoral. 


Jordi Noè i Calopa

Coordinador

alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes

Barcelona, 29 d'octubre de 2010