cash advance
Perú: Identitat indígena a l'Amazònia Imprimeix Correu electrònic
Identitat - Identitat
dilluns, 6 de juny de 2011 12:25

Tags: indígenes | Peru

La Vanguardia, 6 de juny, 2011.- L’Amazones neix als Andes, però no rep aquest nom fins a la confluència dels rius Marañón i Ucayali, al costat de la localitat peruana de Nauta. Des d’allà, remuntant el riu Yanayacu, durant quatre hores en canoa s’accedeix a la comunitat 20 de Enero, on viuen 150 persones d’ètnia cocama-cocamilla, per bé que no es reconeixen com a indígenes.

L’alcalde del poblat, Mario Guerra, atura un moment el partit de futbol que els homes disputen a la vora del riu. Diu que es consideren “riberencs” o “camperols”, però no indígenes, i denuncia que “a la selva, el govern central poques vegades ens dóna suport”. Guerra enumera les prioritats del llogarret: centre de salut, electrificació i telèfon.

Tot i que encara queden tribus no contactades, la realitat indígena peruana no té res a veure amb la tòpica imatge dels tapalls. Avui, la majoria dels indis viu a les ciutats, i també en centeners de petits poblats com el 20 de Enero. Mantenen una organització occidental, però amb les mateixes mancances que els seus avantpassats.

A Iquitos, la ciutat més gran de l’Amazònia peruana, una de les líders indígenes de la regió, Maritza Ramírez, diu que “estem en un procés de revitalització de la nostra cultura” i reconeix que “molts germans nostres es neguen a ser indígenes, però tanmateix viuen com a indígenes, totes les nostres pràctiques culturals són vives”.

“La nostra gent ha crescut amb la mentalitat que ser índia és ser bruta, ser lletja”, explica Ramírez, i afegeix que “el nostre país encara no ha comprès la diversitat cultural, sempre ha estat un problema per als governants, la manca de comprensió per entendre les lògiques dels pobles indígenes”.

Ramírez, que reclama a l’Estat una “educació intercultural” per combatre l’ostracisme i la discriminació, dóna suport a l’esquerrà Ollanta Humala, com la majoria dels moviments indígenes peruans. “Humala defensa l’atenció a les necessitats dels pobles indígenes, no dels individus”, indica Ramírez, alhora que critica les propostes assistencialistes de la dretana Keiko Fujimori. “Que ens donin roba, calçat, etcètera, no és la solució; l’assistencialisme ens converteix en captaires”, afegeix.

La qüestió indígena ha estat un dels temes rellevants de la campanya electoral. El Govern d’Alan García va aprovar el 2008 dos decrets que regulaven l’explotació forestal i agrària en territoris ancestrals sense que incorporessin la consulta prèvia a les comunitats. Els indígenes es van plantar davant la consolidació de l’actual model d’explotació dels recursos naturals a la selva i els Andes, on l’Estat dóna concessions a multinacionals per extreure petroli, gas o fusta, sense que els beneficis reverteixin en aquestes zones, les més miserables del país.

El 5 de juny de 2009, després de 58 dies de vagues i protestes, un enfrontament a la ciutat amazònica de Bagua va culminar amb la mort de 33 persones, de les quals 23 eren policies. Dues setmanes després, els polèmics decrets eren derogats pel Congrés.

Fins dies abans e les eleccions, la zona andina de Puno va estar paralitzada per protestes indígenes. Al Perú hi ha oberts uns 250 conflictes socials, la majoria relacionats amb diferències mediambientals entre empreses extractores i comunitats.