cash advance
Equador: Tribunal Ètic verifica la criminalització de les defensores dels drets humans i de la natura Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimecres, 29 de juny de 2011 16:36

Tags: Drets de la natura | Drets humans | equador | Transnacionals

29 de juny, 2011.- El Tribunal Ètic instal·lat en el marc de l’Encuentro Continental de los Pueblos del Abya Yala por el Agua y la Pachamama, celebrat a Cuenca (Equador) del 21 al 23 de juny, va emetre el seu veredicte final sobre la criminalització de les persones i les organitzacions equatorianes defensores dels drets humans i dels drets de la Mare Terra.

Amb l’objectiu de fer prevaldre els drets humans i col·lectius, així com els drets de la Pachamama, emparats en diferents constitucions i convenis internacionals, es van analitzar 14 casos equatorians en resposta a la crida realitzada per comunitats, pobles i organitzacions socials i no governamentals del país. Aquestes, a causa de la lluita pels seus drets col·lectius i de la naturalesa, han estat víctimes d’una pràctica cada vegada més estesa de criminalització i judicialització, promoguda per empreses nacionals i transnacionals (particularment del sector extractiu), i executada per diferents autoritats judicials, policials, militars i administratives, així com forces de seguretat privada.

El jurat va estar integrat per Elsie Monge (Equador), Raúl Zibechi (Uruguai), Embolica Isabel Alvear (Colòmbia) i María Hamlin (Nicaragua) i els conjutges Raúl Moscoso, Diana Murcia i Carlos Poveda.

Van ser convidats com a representants de l'Estat el Procurador General de l'Estat, el Fiscal General de la Nació, el ministre de Justícia i el Defensor Públic d’Azuay.

El Tribunal va escoltar els testimonis sobre criminalització presentats per organitzacions equatorianes dedicades a la defensa dels drets humans i de la natura i, a partir de les seves veus i de l'informe de la Defensoria del Poble, es va encarregar de caracteritzar la problemàtica, ampliar-ne la difusió i emetre un veredicte que pugui ser presentat en instàncies nacionals i internacionals.

El veredicte final inclou un seguit de recomanacions adreçades als poders executiu, legislatiu i judicial, així com també als funcionaris encarregats de fer complir la llei i el poder públic en el seu conjunt, als mitjans de comunicació i la comunitat internacional. Per últim, també a les comunitats i organitzacions, a les quals s’encoratja a mantenir-se fermes en la lluita pels seus drets i els drets de la naturalesa, per la defensa del somni del “Sumak Kawsay”, amb base a l’ètica de l’existència, l’ètica de la resistència i exercint la nova violència activa.

Més de 189 persones defensores dels drets humans i de la natura han estat criminalitzades, acusades de terrorisme i sabotatge, i condemnades per la seva tasca en defensa de la vida, l’aigua i els territoris.  Alguns dels casos tractats pel Tribunal Ètic són els següents:

Cas de set dirigents de Cochapata, província de l’Azuay, acusats de sabotatge i terrorisme per defensar la seva comunitat d'una empresa minera i d’un projecte de represa. Van ser
sentenciats a 8 anys de presó, malgrat haver rebut l’amnistia per part de l'Assemblea
Constituent l’any 2008. Des de la determinació de la seva sentència, els set pares de família es troben en la clandestinitat, amb serioses repercussions per a les seves famílies.

Cas de Pepe Acacho, vicepresident de la CONAIE, Pedro Mashiant i Fidel Kaniras, acusats de sabotatge i terrorisme per oposar-se a la Llei de Mines i Llei d'Aigua, el mes d’agost de 2009. Els tres acusats han posat una demanda al president Rafael Correa per dany moral.

Cas de tres dirigents indígenes de l’ECUARUNARI acusats de sabotatge i terrorisme: Delfín Tenesaca, president de l’ECUARUNARI; Marlon Santi, expresident de la CONAIE i líder del poble Sarayacu en la lluita contra el petroli; i Marco Guatemal, president de la Chijallta - FICI. Van ser acusats per participar en marxes a la ciutat d’Otavalo, el juny del 2010, durant la trobada de l'ALBA. El cas més avançat és el de Marco Guatemal, contra qui la Fiscalia ja ha determinat mesures cautelars.

Cas de Carlos Pérez, president de la FOA, acusat de sabotatge i terrorisme per oposició a la Llei d'Aigua i la Llei de Mineria, i per defensar la font d'aigua de Kimsakucha (Azuay), en concessió a una empresa minera. Al no poder comprovar les acusacions en contra seva, la Fiscalia va canviar l'acusació a interrupció i tancament de vies. El  24 de juny es va iniciar el procés judicial.

Cas dels dirigents de San Pablo de Amalí, acusats de sabotatge i terrorisme per oposar-se a la construcció de la hidroelèctrica Hidro Tambo, que es volia construir enmig de la comunitat, desallotjant tots els seus habitants. A causa d'això, la comunitat va ser assetjada per l’Exèrcit l’any 2007. Malgrat haver rebut l'amnistia de l'Assemblea Constituent, aquesta no ha estat executada.

Enllaços d’interès

Veredicte final del Tribunal Ètic

Portal Encuentro Continental de los Pueblos del Abya Yala por el Agua y Pachamama

Vídeo sobre la criminalització de la lluita contra la mineria