cash advance
Perú: El darrer tic-tac dels pobles aïllats. Amenaces als pobles invisibles de l’Amazònia Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
dijous, 14 de juliol de 2011 09:50

Tags: amazònia | indígenes | No contactats | petroli | Repsol YPF

Per Marc Gavaldà

Servindi, 13 de juliol, 2011.- Són desenes de milers les comunitats indígenes que viuen als boscos de l’Amazònia peruana. Les seves cultures i maneres de vida descriuen un procés, a diferents velocitats però imparable, d'assimilació als patrons occidentals.

A mesura que augmenta el consum de productes prescindibles i aliens, l'entrada d'esglésies de tot color, la irresistible atracció als centres poblats o la contractació de comunaris com a mà d'obra en activitats extractives, els pobles originaris cada vegada s'assemblen més entre ells. I alhora s'assemblen més a la societat mestissa.

No obstant això, algunes fraccions d'aquests pobles sempre han rebutjat voluntàriament aquest contacte assimilatori, endinsant-se cap a les regions més inhòspites. Els avisos sobre la seva existència, expressen que qualsevol ingrés als seus territoris és sentit com una amenaça de la qual es defensen. Per això, els “calatos”, habitants nus de la selva, desperten respecte i temor vers totes aquelles persones que entren a aquestes regions buscant fusta o petroli.

En l'actualitat, l'avenç de la frontera petroliera, els projectes de connexió vial transfronterera i un nou reglament que permetria l'entrada a Reserves Territorials creades pel govern peruà per a la seva protecció, amenaça seriosament la supervivència dels últims pobles en aïllament voluntari del Perú.

Aliança Hispana-petrovietnamita

El Bloc 39, de 886.820 hectàrees de selva verge, abasta una regió intransitable entre els rius Napo i Tigre a la fronterera regió de Loreto. Testimonis i evidències demostrarien l'existència de pobles en aïllament voluntari de les ètnies Huaoranis, Arabela i Taushiros. (1)

A principis d'any, l'empresa Conoco-Philips, ex sòcia de Repsol YPF en aquest bloc, es va desprendre sorprenentment de la seva participació en el marc d'una reestructuració financera. Aquest gest va generar esperances a les organitzacions de Drets Humans que promouen una campanya internacional contra l'inici d'operacions tant en aquest bloc com en el veí Lot 67, de la francesa Perenco.(2)

No obstant això, al juny de 2011 la companyia estatal PetroVietnam es va associar amb Repsol YPF per operar en el bloc. La seva associació coincideix amb la negativa de les comunitats afectades per sengles empreses en altres blocs del país: ni el poble kakinte vol a Repsol al seu territori, ni la comunitat shipibo Nueva Betania, al riu Ucayali, permet l'ingrés a Petro Vietnam.(3)

Una carretera a la R.T. Isco-Nahua

El dirigent shipibo José Faquín Fernández, president de l'Organització Regional d’AIDESEP d’Ucayali (ORAU), entrevistat per l'equip d'Alerta Amazònica a Talaia (4), va alertar de l'amenaça que representa el projecte de construcció d'una carretera transoceànica per al poble en aïllament voluntari Isco-Nahua. “Justament el projecte carreter partiria en dos la Reserva Territorial creada per a protegir a aquest poble”, va declarar durant el XXVIII aniversari de l'Organització Indígena de la Regió d’Atalaya (OIRA).

Relats d'un petrolier sobre episodis de contacte

Atalaya és un poble emergent l'estratègica posició del qual en la confluència dels rius Tambo, Urubamba i Ucayali, el converteixen en un punt logístic per al transport fluvial cap al magaprojecte de Camisea (Pluspetrol) i lots limítrofs (Repsol YPF i Petrobras).

Cada tarda desembarquen centenars de treballadors que tornen de transportar materials o d’esgotadores jornades selva endins obrint línies sísmiques. És una oportunitat per entrevistar un d'aquests peons selvàtics que després d'una dutxa i de treure’s el casc i l’uniforme de la subcontractista, torna a l'anonimat com un civil més. A petició de l'entrevistat, l'equip d'Alerta Amazònica reserva la font.

En els seus treballs d'exploració sísmica ha viscut situacions de contacte amb pobles aïllats? Tot i que no directament, reconeix que existeixen moltes històries sobre aquest tema, d'altres companys que van veure persones “calatas” (nues) o els seus rastres. De fet, entre els petroliers, hi ha un gran temor a aquests grups per la seva fama d'atacar amb fletxa.

Entre les experiències, diverses vegades han creuat rierols on s'han trobat petjades humanes descalces. La reacció d'equip ha estat reagrupar-se i avançar molt alerta amb el temor de sofrir atacs des de qualsevol racó ocult de la vegetació. Un altre relat descriu l'ocasió en què va entrar un home nu a la cuina del campament carregant un “sajino” (porc salvatge) que va llençar a terra. Després d'una curiosa inspecció, va abandonar el lloc emportant-se a manera d'intercanvi sal i altres aliments.

Encara que aquestes situacions de contacte són pacífiques, els experts adverteixen de l'extrema vulnerabilitat epidemiològica que sofreixen aquests pobles durant els contactes preliminars.

I la recent proposta de “Reglament de Supervisió d'Activitats Exploratòries i Extractives a l'Interior de les Reserves Territorials i Indígenes de l'Estat” presentada per l'Institut Nacional de Pobles Andins, Amazònics i Afroperuans (INDEPA) (5) , que permetria l'entrada de petrolieres en Reserves Territorials, no fa més que promoure situacions d’acorralament als últims pobles aïllats.(6)

Notes:

1. Article de Marc Gavaldà: “Desaparecer en silencio”, del 24 d’abril de 2011

2. Article Campanya Pobles Indígenes i Petroli: “Coconoco se retira del Bloque 39 para respetar a los pueblos aislados”, del 16 de maig de 2011

3. Portal de Notícies Servindi: “Pueblo kakinte denuncia falta de consulta en proyecto de REPSOL” i “Comunidad Shipibo se pronuncia contra ingreso de PetroVietnam”.

4. Entrevista a Josué Faquin Fernandez, realitzada a Atalaya per l’equip d’Alerta Amazònica, el  3 de juliol de 2011

5. Comunicat de la Coordinadora de Drets Humans

6. L’article continuarà amb una nota sobre l’ingrés de Pluspetrol a la Reserva Territorial Nahua Kugakapori i l’amenaça de Repsol YPF i Hunt Oil a Madre de Dios.