cash advance
Guatemala: El govern oculta una sentència històrica sobre el dret a la propietat col•lectiva dels Maies Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dilluns, 18 de juliol de 2011 17:27

Tags: Dret a la terra | Guatemala | indígenes | mineres

Servindi, 15 de juliol, 2011.- Una important sentència de la Cort Constitucional a favor del dret de propietat col·lectiva de la comunitat Agua Caliente, de l'ètnia Maia Q’eqchi, fou ocultada i incomplerta per part del govern a fi d'afavorir l'explotació minera de la Companyia Guatemalenca de Níquel (CGN).

La decisió del màxim Tribunal es va adoptar el 8 de febrer de 2011 però el govern va evitar implementar-la malgrat els desallotjaments, freqüentment violents, i amenaces a la seguretat dels membres de la comunitat.

La resolució reconeix el dret de propietat col·lectiva de la comunitat Agua Caliente, on hi viuen 385 persones, situada a El Estor, província d'Izabal.

Leonardo Crippa, advocat de Indian Law Resource Center, va destacar el caràcter històric de la sentència i va sostenir que els líders indígenes a Guatemala desconeixen aquesta sentència, que pot canviar les seves vides.

La comunitat Agua Caliente ha treballat durant més de quatre dècades per aconseguir el reconeixement legal dels seus drets a la terra que tradicionalment han posseït i són fonamentals per la seva supervivència física i cultural.

Les comunitats han estat preocupades pels impactes de la mineria en el medi ambient ja que depenen dels recursos naturals existents a la terra i el proper Llac de Izabal, el llac més gran de Guatemala, per a la seva alimentació i activitats econòmiques.

Des que el govern va atorgar el 2006 un permís d’explotació minera a la Companyia Guatemalenca de Níquel (CGN), subsidiària de l'empresa canadenca HudBay Minerals Inc., disset comunitats van patir violacions als seus drets, a més de desallotjaments forçats de les seves terres ancestrals duts a terme pel govern local i les forces de seguretat de l’empresa minera.

El Tribunal va ordenar al poder executiu adoptar totes les accions correctives necessàries per donar titularitat de forma correcte i registrar les terres a Agua Caliente, ja que en cas de no fer-ho, suposaria una violació del dret col·lectiu de propietat, el dret d' igualtat davant la llei així com el principi legal de la lliure determinació.

“Aquesta sentència té conseqüències polítiques pel que fa al sistema de registre de terres de Guatemala, ja que recorda el deure estatal de la deguda titulació i registre de terres indígenes” va destacar Crippa.

“Aquesta sentència dóna un missatge clar a totes les empreses d'indústries extractives amb interès en l'explotació dels recursos naturals en terres indígenes a Guatemala, especialment a aquelles empreses amb interès en El Estor. La mineria s’ha d’aturar” va dir Crippa.

Un comunicat del Indian Law Resource Center subscrit el 14 de juliol de 2011 va demanar al Ministeri Públic abstenir-se de dictar i executar ordres de desallotjament en contra de comunitats indígenes els drets de les quals de propietat a la terra van ser reconeguts per sentències fermes.

Així mateix, que el Ministeri d'Energia i Mines deixi sense efecte els permisos d'explotació de recursos del subsòl atorgats sense un procés de consulta prèvia amb les comunitats indígenes potencialment afectades i en franca violació del dret de propietat de tals comunitats.

Indian Law Resource Center i la Defensoria Q’eqchi’, una organització de drets humans dels pobles indígenes amb seu a El Estor, assessoren a les comunitats i des de l’any 2009 s’encarrega del litigi del cas Agua Caliente, les terres de la qual alberguen grans concentracions de níquel.

Enllaços d’interès:

Comunicat de premsa i pronunciament públic

Portal web Indian Law Resource Center

Vídeo sobre els desallotjaments a El Estor