cash advance
Argentina: Una lluita contra l'avenç de la mineria que arriba a l'ONU Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimecres, 20 de juliol de 2011 13:02

Tags: Argentina | consulta | contaminació | Drets humans | mineres | ONU | territori | Transnacionals

Per Darío Aranda

Página 12, 16 de juliol, 2011.- Les comunitats kolla i atacama, originàries de Salta i Jujuy (Argentina), van ser rebudes a les Nacions Unides, on van denunciar la vulneració dels seus drets i l'avenç de la mineria sobre els seus territoris. El mes de novembre arribarà al país una missió de l'ONU per a conèixer la situació.

L'avenç sobre el territori indígena, la violació de la legislació nacional i internacional que protegeix els seus drets i la instal·lació d'empreses mineres sobre comunitats originàries van ser els temes que es van escoltar a l'Organització de les Nacions Unides (ONU) de la veu de comunitats kolla i atacama de Salta i Jujuy, que rebutgen la mineria de liti al seu territori ancestral. Davant la més alta instància de l'ONU en matèria indígena, les comunitats van sol·licitar quelcom simple: que es compleixin les lleis que protegeixen el seu territori. També van recordar que la Cort Suprema de Justícia de la Nació ha de resoldre un recurs d'empara presentat fa vuit mesos. El mes de novembre arribarà al país una missió de l'ONU per conèixer en territori la situació dels pobles originaris.

“Plantegem la defensa del territori de les comunitats, del medi ambient i de l'ús de l'aigua. Expliquem que no es respecten els drets de les comunitats, que l'Estat no compleix amb la Constitució i els tractats internacionals, que ens segueix marginant, excloent del dret a la terra”, va explicar Clemente Flores, delegat a Ginebra (Suïssa) de les 33 comunitats originàries de Salinas Grandes de la Laguna de Guayatayoc, que abasten Salta i Jujuy, i on es troben reserves de liti (“l'or del futur”), un metall que s'empra en piles i bateries de productes electrònics i que ja va començar a utilitzar-se com a energia en la indústria automotriu.

El liti forma part de les salines, planícies blanques que acostumen a ser fotos de postal del Nord del país. I també el lloc ancestral de vida, cultura i història dels pobles kolla i atacama. Els governs de Salta i Jujuy van atorgar en concessió la regió a empreses mineres de Canadà, Austràlia i Estats Units, i a les empreses automotriu Toyota i Mitsubishi.

La mineria de liti a les salines vulnera la Constitució nacional i els tractats internacionals que legislen sobre el dret dels pobles originaris, sostenen les 33 comunitats, que van presentar una mesura cautelar a la Cort Suprema de Justícia, el novembre de 2010. Van sol·licitar, sobre la base dels drets vigents a la llei argentina, frenar tota activitat minera a la zona, que es consulti a les comunitats i van aportar proves dels impactes que ja pateixen: un informe geològic demostra la perforació i contaminació d'un aqüífer, en una regió on l'aigua és el bé més escàs.

El delegat de les comunitats va detallar a l'ONU la realitat dels pobles originaris de les Salinas Grandes en el marc de la Quarta Sessió del Mecanisme d'Experts sobre els Drets Pobles Indígenes (Medpi), àmbit especialitzat del Consell de Drets Humans, el principal òrgan de drets humans de les Nacions Unides.

El Mecanisme d'Experts realitza una sessió anual i un dels principals temes de debat del 2011 és el dret dels pobles indígenes a participar en la decisió d'accions que els afectin. Justament és un dels principals reclams de les comunitats de Salinas Grandes, on governs i empreses van avançar sense “consulta prèvia” (segons marca la llei) als pobles originaris.

“Expliquem que al nostre país no es compleix la Constitució nacional i els tractats internacionals de drets humans. Si es complissin els nostres drets no hauríem de fer tot això, no hauríem de fer judici, no hauríem de viatjar milers de quilòmetres perquè algú ens escolti, podríem viure tranquils a les nostres comunitats. Expliquem la nostra preocupació que els governs segueixin sords”, va explicar Clemente Flores, que va estar acompanyat de l'advocat Rodrigo Solá.

També van ser rebuts pel Relator Especial de l'ONU sobre drets indígenes, James Anaya, la màxima autoritat de l'ONU en la matèria. Li van detallar la realitat dels pobles originaris d'Argentina, van explicitar com a exemples casos de violació de drets humans a Formosa i Neuquén, i van explicar detalladament la frondosa legislació (nacional i internacional) que es va ometre en l'avenç miner a les Salinas Grandes.

“Va ser una molt bona reunió. El relator va mostrar interès i preocupació per l'avenç miner a Jujuy i a Salta i va avançar que prendrà totes les mesures al seu abast perquè es respectin els drets de les comunitats”, va afirmar Rodrigo Solá. A l'entrevista també es va confirmar que Anaya visitarà l'Argentina a finals del proper  novembre. Estarà al país durant deu dies, recorrerà comunitats de diferents regions, s'entrevistarà amb funcionaris del Govern i membres del Poder Judicial.

El paper dels jutges va ser central en la reunió amb el relator. Es van detallar “infinitat” de casos on magistrats de diferents instàncies ometen l'aplicació dels drets indígenes. “Vam poder explicar que vam presentar un recurs d'empara a la Cort Suprema, però que aquesta instància tampoc està resolent res. Sabem que la Cort té molts casos, però nosaltres necessitem una resposta urgent perquè les empreses avancen als territoris i ens provocaran danys per sempre”, va afirmar Flores.

El viatge a l'ONU va comptar amb el suport de Equipo Nacional de Pastoral Aborigen (Endepa), la Prelatura de Humahuaca, Avina, Red Puna, Asamblea de Autoconvocados de Tilcara, Servicio de Paz y Justicia (Serpaj), el Mestratge de Drets Humans de la Universitat de Salta i de la Red de Asistencia Jurídica contra la Megaminería (Redaj).

Enllaços d'interès:

Article de Darío Aranda: “La fiebre del litio”, del 6 de juny de 2011

Red de Asistencia Jurídica contra la Megaminería en Argentina

Observatorio de Conflictos Mineros de América Latina