cash advance
Bolívia: Marxa indígena en defensa de l’Amazònia Imprimeix Correu electrònic
Territori - Territori
divendres, 22 de juliol de 2011 14:13

Tags: amazònia | Biodiversitat | IIRSA | indígenes | Mobilitzacions | Morales

Salva la Selva, 20 de juliol, 2011.- La carretera entre Vila Tunari i San Ignacio de Moxos (Departaments de Cochabamba i Beni) servirà per a transportar mercaderies brasileres com ara soja, alumini, fusta, ferro o cel·luloses, entre moltes d'altres, en direcció al Pacífic. Això facilitarà també l'espoli dels recursos de la rica Amazònia boliviana.

Els indígenes moxenos, yuracaré i chimanes rebutgen qualsevol carretera que travessi el seu territori, "la seva casa gran”, com ells l’anomenen. El TIPNIS és un bosc biodivers situat entre els andes tropicals i la planura amazònica. Realitzant una consulta popular i respectant els seus resultats, el govern bolivià podria legitimar la seva recerca d'un nou model de desenvolupament i d'un nou paradigma de respecte de la naturalesa i els drets indígenes.

"Els nostres missatges i resolucions de rebuig a la iniciativa de construir la carretera que uniria Vila Tunari i San Ignacio de Moxos mai han estat escoltades per governs previs o presents”. Segons recull la premsa boliviana, els afectats per la construcció carretera declaren que "prefereixen morir en la batalla que haver de pidolar una vegada que la carretera estigui construïda i quedi envaïda pels cocalers i altres depredadors de la selva com els fustaires”.

Per aquesta raó, els indígenes del TIPNIS emprendran el 2 d'agost una llarga i multitudinària marxa per portar la seva protesta a la capital boliviana, La Paz. A més, es declaren en estat d'emergència i mobilització, i fan una crida a tots els afectats i a organismes nacionals i internacionals de defensa dels drets humans per tal que expressin la seva solidaritat.

Els drets indígenes al territori van ser el resultat d'una llarga lluita contra els governs neoliberals previs. TIPNIS significa Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro Sécure, declarat per Decret Suprem el setembre de 1990. Es tracta d'una gran àrea de selva, amb una enorme biodiversitat i refugi de tres grups indígenes.

La intenció de les protestes contra la carretera no és impedir la connexió dels dos departaments. Però la defensa del parc natural és necessària: un traçat alternatiu permetria unir els departaments de Cochabamba i Beni i al mateix temps preservar la riquesa del parc.

Evo Morales va arribar al poder el 2005, impulsat pel clam popular a favor de la justícia social per als pobres i per la majoria indígena llargament oprimida, que anhelava recuperar la sobirania nacional llargament en mans d'interessos estrangers. Així que és amargament irònic per a les comunitats del TIPNIS que també van votar a Morales en dues eleccions, que "el seu” govern sigui el que els desposseirà de la seva herència territorial.

La qüestionada carretera costarà 415 milions de dòlars, dels quals 332$ provindran d'un préstec del Banc Brasiler de Desenvolupament, BNDES. La resta procediria dels pressupostos departamentals de Beni i Cochabamba.

Així, una empresa brasilera aconsegueix el contracte per a la construcció, els polítics també aconsegueixen la seva part i Bolívia ho paga tot amb interessos. La Iniciativa per a la Integració de la Infraestructura Regional Sud-americana (IIRSA) està construint una infraestructura continental de carreteres, aeroports, represes hidroelèctriques, canals, i projectes d'energia i comunicacions. El govern brasiler planifica més de 60 megarepreses a l’Amazònia brasilera i n’està finançant 6 a l’Amazònia peruana, totes a través del seu banc públic.

Enllaços d’interès

Portal web de Salva la Selva (Acció de suport a la Campanya de Defensa del TIPNIS)

Portal web del TIPNIS

Article de Roberto Navia “¿El petróleo es el imán que atrae la carretera?”, del 21 de juliol de 2011