cash advance
Brasil: Trobada de pobles amazònics debat estratègies indígenes davant el canvi climàtic Imprimeix Correu electrònic
Territori - Territori
dijous, 18 d'agost de 2011 11:01

Tags: amazònia | boscos | brasil | canvi climàtic | COICA | indígenes | REDD

Adital, 17 d'agost, 2011.- La ciutat de Manaus, capital de l'estat brasiler d'Amazones, acull la Primera Cimera Regional Amazònica: Sabers Ancestrales, Pobles i Vida Plena en harmonia amb els Boscos”, que va començar el 15 d'agost i s'estén fins avui dia 18, organitzada per la Coordinadora d'Organitzacions Indígenes de la Conca Amazònica (COICA).

Prop de 300 líders indígenes dels nou països de l'Amazònia –Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Guyana Francesa, Perú, Veneçuela i Surinam– estan reunits per intercanviar experiències i debatre estratègies de lluita relacionades amb els canvis climàtics i la garantia del dret al territori.

El coordinador general de la Coordinadora d'Organitzacions Indígenes de l'Amazònia Brasilera (COIAB), Marcos Apurinã, ressalta els principals temes tractats a la trobada: crèdits de carboni i finançaments de Reducció de les Emissions per Desforestació i Degradació (REDD+), dret al boscatge, que està relacionat amb el dret al territori, i "autogovern” (gestió indígena dels seus territoris i recursos naturals).

El líder explica que el moviment indígena difondrà documents enviats sobre aquests assumptes i publicarà, al final de la trobada, un document assenyalant cada posició.

Avança alguns consensos, discutits en els dos primers dies de l'esdeveniment, en sessions plenàries. "Primer, és que els territoris i recursos naturals continguts en ells han de ser per als indígenes. Això està garantit a Brasil, però no en tots els països”, afirma.

Un altre tema important es refereix als crèdits de carboni. "Establim que els pobles indígenes han de usufructuar i ser recompensats pels grans bancs i empreses que financen això, però també deixem clar que ha de ser aplicat amb responsabilitat, no pot convertir-se en un mercat de capital, i cal respectar la cultura dels pobles”, s'emfatitza.

A més, Marcos agrega la preocupació pel boscatge, que ha de ser compensada. "Ha d'haver-hi reforestació, no és només llançar el carboni i prou”, va dir.

Els indígenes pretenen divulgar el document final de la trobada arreu del món, a governants i persones vinculades al moviment ambientalista. Segons Marcos, esdeveniments com ara Río+20 (Brasil, 2012) i la Conferència de les Parts de les Nacions Unides per al Clima (COP 17), que tindrà lloc aquest any a Sud-àfrica, són moments interessants per a debatre les posicions indígenes.

Per al coordinador general, la importància d'una trobada com aquesta, la primera que es realitza a Brasil, resideix en el fet de reunir els pobles indígenes i registrar els problemes comuns que tenen. "Amb els relats de cada país veiem que tots sofreixen pel mateix problema. L'omissió dels governs ha contribuït a les massacres, en termes d'educació i salut. És un problema comú i necessitem enfortir-nos, per això aquesta iniciativa és molt positiva i necessita continuar”, conclou.

Megaprojectes

Avui, 18 d'agost, finalitzarà la trobada amb una marxa contra dos megaprojectes que afecten els pobles indígenes amazònics: la hidroelèctrica de Belo Monte, a l'estat brasiler de Pará, i la carretera Villa Tunari - San Ignacio de Moxos, que uneix a Brasil amb Bolívia, passant per dins del Territori Indígena i Parc Nacional Isiboro Sécure (Tipnis), als departaments bolivians de Cochabamba i Beni. La concentració es realitzarà a partir de les 17:30h, a l'hotel Taj Mahal, des d'on els manifestants caminaran fins a Largo Mestre Chico, al centre de Manaus.

Enllaços d'interès

Portal web de la Cimera Regional Amazònica

Portal web de la COIAB