cash advance
OEA: Indígenes denuncien els Estats de Guatemala i Xile davant del Sistema Interamericà de DDHH Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimecres, 24 d'agost de 2011 11:41

Tags: CAOI | criminalització | discriminació | Dret a la terra | Drets humans | Guatemala | indígenes | mineres | Xile

CAOI, 23 d'agost, 2011.- La defensa dels drets dels pobles indígenes en fòrums internacionals és un dels eixos estratègics de la Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI). Per això presenta denúncies i informes davant d'organismes del sistema de Nacions Unides i ha aconseguit tres audiències temàtiques a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH).

Per aprofundir en el coneixement dels mecanismes del Sistema Interamericà de Drets Humans, es presenten dos casos arribats a la redacció de la CAOI, tots dos sobre vulneració dels drets indígenes. El primer, presentat davant la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), es refereix a una comunitat maia contra l'Estat de Guatemala, i el segon, elevat per la CIDH a la Cort Interamericana de Drets Humans, contra l'Estat de Xile per política penal discriminatòria contra el Poble Maputxe.

Comunitat Maia

Agua Caliente, una comunitat Maia Q'eqchi' d'aproximadament 385 persones a El Estor, departament d'Izabal, Guatemala, va presentar una petició davant la Comissió Interamericana de Drets Humans sobre la violació dels seus drets a la terra, recursos naturals, lliure determinació, autogovern, d'acord al procés legal i de protecció judicial contra l'Estat de Guatemala.

La Comissió és un òrgan independent de l'Organització d'Estats Americans (OEA), creada pels països que en formen part per a la promoció i protecció dels drets humans. La petició se centra en una disputa de 40 anys sobre els drets de propietat tradicionals de la comunitat en un territori ric en concentracions de níquel.

El Govern de Guatemala va atorgar a la Companyia Guatemalenca de Níquel (CGN), exsubsidiària de l'empresa canadenca HudBay, els drets per iniciar l'explotació de níquel al territori de 16 comunitats Maia Q’eqchi’, inclosa Agua Caliente. La llicència va ser concedida sense reconeixement dels drets col·lectius de propietat sobre la terra i drets d'autogovern. Addicionalment, va ometre la participació i la consulta adequada de les comunitats indígenes afectades per l'explotació. El mes de febrer de 2011, el Tribunal Constitucional va fallar a favor d'Agua Caliente, reconeixent el dret de propietat de la comunitat, fet que implica que les activitats i els permisos d'explotació minera constitueixen una violació dels seus drets sobre la terra.

“Guatemala no ha complert amb les seves obligacions legals davant del Tribunal,” va dir Leonardo Crippa, advocat de l'Indian Law Resource Center. “Hem esgotat tots els recursos legals interns, ara solament tenim una opció, demanar la intervenció internacional.” El Tribunal va ordenar al poder executiu adoptar totes les accions correctives necessàries per titular correctament les terres d'Agua Caliente. Això inclou la reposició de les pàgines que van ser remogudes del Llibre Oficial del Registre General de la Propietat que comproven que tals terres són propietat de la comunitat. Segons el Tribunal, l'incompliment del poder executiu en titular i registrar degudament aquestes terres indígenes, viola el dret de propietat d'Agua Caliente i el dret d'igualtat davant la llei; així com el principi legal de la lliure determinació. “Esperem que treballant per mitjà de la Comissió Interamericana de Drets Humans, Guatemala compleixi la seva obligació de salvaguardar els drets humans i adopti mesures de protecció que s'ajustin als estàndards internacionals relacionats amb els drets dels pobles indígenes”, va assenyalar Crippa.

L'Indian Law Resource Center i la Defensoría Q'eqchi’, una organització de drets humans dels pobles indígenes amb seu a El Estor, estan assessorant a les comunitats. Des de 2009 porten endavant el litigi del cas Agua Caliente, una comunitat en les terres de la qual es troba la major concentració de níquel d'aquesta zona.

Durant més de quaranta anys i fruit dels recursos naturals ubicats al territori Maia Q’eqchi’, la comunitat ha suportat intents de desallotjaments duts a terme per l'esforç conjunt del govern local i les forces de seguretat de l'empresa minera. Aquests desallotjaments, freqüentment violents, amenacen la seguretat dels membres de la comunitat, dels seus líders i del consell local. Els valors culturals i espirituals de la comunitat estan profundament connectats amb les terres que tradicionalment han posseït i són fonamentals per a la seva supervivència física i cultural. Les comunitats han estat preocupades pels impactes de la mineria sobre el medi ambient ja que depenen dels recursos naturals existents a la terra i del Llac d'Izabal, el més gran de Guatemala, per obtenir la seva alimentació i recursos econòmics. Sense respectar els drets territorials d'Agua Caliente i sense consultar a la comunitat, Guatemala segueix contravenint les lleis nacionals i internacionals.

(Font: Indian Law Resource Center)

Poble Maputxe

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va presentar davant la Cort Interamericana de Drets Humans (Cort IDH) el Cas No. 12.576, Norín Catriman i uns altres (Lonkos, dirigents i activistes del poble indígena Maputxe), Xile.

El cas es relaciona amb la violació de drets humans consagrats en la Convenció Americana en perjudici de Segundo Aniceto Norín Catrimán, Pascual Huentequeo Pichún Paillalao, Florencio Jaime Marileo Saravia, José Huenchunao Mariñán, Juan Patricio Marileo Saravia, Juan Ciriaco Millacheo Lican, Patricia Roxana Troncoso Robles i Víctor Manuel Ancalaf Llaupe - Lonkos, dirigents i activistes del poble indígena Maputxe, a causa del seu processament i condemna per delictes denominats terroristes, en aplicació d'una normativa penal contrària al principi de legalitat, amb una sèrie d'irregularitats que van afectar el degut procés i prenent en consideració el seu origen ètnic de manera injustificada i discriminatòria. Tot això en un context d'aplicació selectiva de la legislació antiterrorista en perjudici de membres del poble indígena Maputxe a Xile.

La invocació de la pertinença i/o vinculació de les víctimes al poble indígena Maputxe va constituir un acte de discriminació mitjançant el qual es va criminalitzar, almenys en part, la protesta social de membres del poble Maputxe. Aquests fets van afectar l'estructura social i la integritat cultural del poble en el seu conjunt.

El cas es va enviar a la Cort IDH el 7 d'agost de 2011 perquè la Comissió va considerar que l'Estat no va complir amb les recomanacions contingudes en l'Informe de Fons. La Comissió va sotmetre a la jurisdicció de la Cort els fets i les violacions de drets humans descrites en el seu Informe de Fons sobre el cas.

La Comissió considera que aquest cas permetrà a la Cort definir estàndards en matèria d'igualtat i no discriminació, en un supòsit nou en la jurisprudència del sistema interamericà, com és el de l'aplicació selectiva d'un marc legal a un grup inclòs en la clàusula de no discriminació consagrada en la Convenció Americana.

A més, la Cort podrà analitzar sota els drets a la igualtat i no discriminació, les diferents manifestacions d'aquesta aplicació selectiva i l'efecte contaminador que pot tenir, a la llum d'aquests drets, la consideració de la pertinença ètnica d'una persona en una decisió judicial, més encara quan es tracta de l'exercici del poder punitiu de l'Estat.

D'altra banda, la Cort podrà desenvolupar la seva jurisprudència en matèria de reparacions, en particular, mesures de no repetició necessàries per enfrontar l'ús de prejudicis i estereotips en contextos d'aplicació discriminatòria d'un marc legal en perjudici d'un grup clarament identificat.

(Font: Centre de Documentació, Investigació i Informació dels Pobles Indígenes – DOCIP)