cash advance
Colòmbia: Crisi humanitària i violació dels drets dels pobles indígenes Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimarts, 30 d'agost de 2011 10:19

Tags: colòmbia | Declaració Nacions Unides | DIH | Drets humans | indígenes | onic

ONIC, 9 d'agost, 2011.- En commemoració del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) va presentar un informe sobre l'actual situació de crisi humanitària i de reiterades violacions dels drets humans, individuals i col·lectius, que pateixen els pobles indígenes del país.

9 d'agost de 2011: Dia Internacional dels Drets dels Pobles Indígenes

En complir-se 18 anys de la instauració del Dia Internacional dels Pobles Indígenes, l'Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) saluda els 5000 pobles i els més de 370 milions d'indígenes d'arreu del món.

Va ser el 23 de desembre de 1994 quan l'Assemblea General de les Nacions Unides va decidir establir el “Decenni Internacional de les Poblacions Indígenes del Món”, amb el propòsit principal d'enfortir la cooperació internacional per a la solució dels problemes que enfronten els pobles indígenes en esferes com els drets humans, el medi ambient, el desenvolupament, l'educació i la salut i, en aquest context, es va acordar a més celebrar el "Dia Internacional dels Pobles Indígenes" fixant com a data el 9 d'agost de cada any.

Aquesta data no ha estat una concessió dels Estats, sinó que ha estat fruit de les lluites que al llarg de la història hem desenvolupat i que han contribuït a la conquesta de drets i a la seva materialització a través de normes, decrets, convenis, declaracions, que protegeixen les nostres condicions i drets al món. No obstant això, encara estem lluny de veure que els Estats i els seus governs compleixin amb els compromisos adquirits respecte dels drets dels pobles indígenes. Per això, avui reiterem la crida a totes i tots els indígenes del món a convertir aquest dia, en accions de denúncia enfront de les violacions als nostres drets.

Situació general dels pobles indígenes a Colòmbia

L'actual panorama de violacions als drets dels pobles indígenes a Colòmbia és crític, sistemàtic i reiteratiu, malgrat les crides que han realitzat diversos organismes, entre els que hi ha les Nacions Unides, els quals han demanat al govern colombià atendre l'aguda crisi de Drets Humans que afecta els diversos pobles.

De la mateixa manera, la Cort Constitucional ha advertit que 35 pobles indígenes es troben en perill d'extinció a causa del conflicte i el desplaçament forçat. Els pobles indígenes a Colòmbia seguim a l'espera que el govern nacional signi sense reserves la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes del 13 de setembre de 2007.

La situació d'alguns pobles és especialment crítica, per exemple: els Nukak Maku, els Guayaberos, pobles situats a Guaviare; els Hitnu, els Sicuani d'Arauca es troben en un alt perill de desaparèixer, ja que la presència de grups armats legals i il·legals als seus territoris ha alterat les seves formes tradicionals i culturals de vida i són víctimes constants de desplaçament, confinament, amenaces i assassinats. En matèria de drets econòmics, socials i culturals, aquests pobles s'enfronten a problemes de salubritat i manca de programes d'atenció bàsica en salut.

Entre els pobles que són blancs de sistemàtiques i massives violacions als seus drets hi ha els Awá, situats al departament de Nariño; els Nasa, al Cauca; els Embera, situats en nou departaments; els Wayuu, a la zona de l'extensa Guajira; els Zenu, a Córdoba i Sucre. Altres pobles indígenes situats a la Sierra Nevada, l'Orinoquia i l'Amazònia, i els que habiten la regió centro, Boyacá, Arauca, Norte de Santander i Tolima, pateixen similars situacions que podríem numerar de la següent manera: desplaçament constant per confrontacions armades, amenaces, desaparicions, massacres, presència de mines antipersonal, reclutament forçat de menors i joves, assassinats per ocupació de les seves terres i llocs sagrats, confinament i controls de mobilitat de persones i béns, controls de comportaments culturals aliens als pobles, violència contra les dones traduïts en assetjaments i abús sexual, detencions i assenyalaments.

Els interessos pel control territorial d'actors legals i il·legals, l'impuls de les anomenades “locomotores” anunciades per Juan Manuel Santos com a polítiques d'estat per buscar el desenvolupament cap al 2050, a més de la presència d'empreses extractores dels recursos naturals, fan de la terra un botí perseguit per actors de diversos tipus, ja que és en aquests territoris on es troben les majors riqueses naturals (or, plata, petroli, aigua, coltan, fusta, etc). L'impuls a la plantació de monocultius per a generar energia i biocombustibles, posa en perill el principal dret que com a pobles indígenes tenim a la terra, a l'existència i la de les nostres futures generacions.

Les diverses denúncies realitzades en els àmbits nacional i internacional pels pobles i les organitzacions indígenes han estat acollides per diversos organismes internacionals de drets humans, com ara les Nacions Unides o l'Organització d'Estats Americans (OEA), entre d'altres.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), el passat 17 de febrer de 2011 va publicar l'informe sobre els drets dels pobles indígenes i tribals sobre les seves terres ancestrals i recursos naturals. Aquest informe expressava el següent:

“El prospecte de desaparició de cadascun dels 65 pobles indígenes colombians que s'han declarat en risc com a conseqüència de, o basat en part fonamental en, el conflicte armat, la discriminació i la falta de protecció, implica una sèrie de violacions transversals, profundes i històriques dels drets humans individuals i col·lectius emparats per la Convenció Americana sobre Drets Humans. La CIDH exhorta a l'Estat colombià al fet que adopti, de forma immediata i de conformitat amb les seves obligacions internacionals, mesures positives, vigoroses i efectives per garantir, respectar i promoure l'existència física i cultural i els drets humans dels pobles indígenes que habiten des de temps immemorial el seu territori.”

L'organisme va puntualitzar, a més, que en el marc del conflicte armat els indígenes són “victimitzats en forma aguda i desproporcionada pel conflicte armat intern” i respecte als drets de la dona indígena va expressar que: “Les dones indígenes colombianes viuen una situació de múltiple discriminació, per la seva condició femenina i la seva condició indígena, que les fa majorment vulnerables als impactes del conflicte armat, el desplaçament forçat, la pobresa i la marginalització estructural”.

En relació als mandats de la Cort Constitucional vinculats a l'Auto 004 de 2009, va manifestar:

La CIDH reconeix el valor d'aquest procés de concertació però al mateix temps expressa la seva preocupació pel fet que gairebé dos anys després de l'adopció de l'Auto 004 de 2009, encara no existeix ni el Programa de Garantia dels Drets dels Pobles Indígenes afectats pel conflicte armat i el desplaçament forçat, ni cap Pla de Salvaguarda Ètnica, al mateix temps que se segueixen cometent serioses violacions dels drets humans dels pobles indígenes colombians.”… “La CIDH exhorta al govern de Colòmbia al fet que redobli els seus esforços per crear i implementar, de forma ràpida i efectiva, aquests instruments de política pública, que poden constituir, una vegada siguin implementats, mitjans idonis per protegir a la població indígena de la violència armada i els seus processos connexos de violació dels drets humans, que van continuar victimitzant a les poblacions indígenes durant el 2010”…“La CIDH recorda que, de conformitat amb les seves obligacions internacionals sota la Convenció Americana sobre Drets Humans i la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home, l'Estat colombià ha de desenvolupar un procés d'aclariment dels títols territorials amb la plena participació i consentiment dels pobles o comunitats afectades en la presa de qualsevol decisió que pugui afectar els seus drets 265, sense adoptar mesures regressives o que redueixin l'abast actual dels drets territorials dels pobles indígenes”.

Enllaços d'interès:

Informe sobre la crisi humanitària i violació dels drets dels pobles indígenes

Portal web de l'ONIC