cash advance
Colòmbia: Congrés Nacional de Terres, Territoris i Sobiranies Imprimeix Correu electrònic
Territori - Territori
dilluns, 12 de setembre de 2011 11:49

Tags: agrocombustibles | colòmbia | conflicte | Dret a la terra | Drets de la natura | extractives | indígenes | megaprojectes | mineres | presa | Sobirania Alimentària | territori | Tractat lliure comerç | Transgènics

CRIC - Colòmbia, 9 de setembre, 2011.- Del 29 de setembre al 3 d'octubre tindrà lloc, a la Universitat del Valle de Cali, el Congrés Nacional de Terres, Territoris i Sobiranies. El 4 d'octubre es realitzarà una mobilització a Cajamarca per tal de rebutjar la mineria a cel obert de l’empresa AngloGold Ashanti.

Aquesta iniciativa sorgeix en un ambient unitari al voltant de diversos processos d'integració social i popular, com ara: el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat, la Minga de Resistència Social i Comunitària, la Marxa Patriòtica, el Congrés dels Pobles, la Marxa Nacional de Dones Camperoles, la Taula de Seguiment al Debat de la Llei de Víctimes i de Terres, la Taula d'Unitat Agrària, la Xarxa enfront de la gran mineria transnacional (Reclame), la Campanya de dignificació camperola, la Campanya contra el Despojo, el Moviment per la defensa de l'aigua, la Xarxa d'afectats per Represes, el Techo Común de les Plataformes de DDHH i Pau, la Xarxa d'iniciatives contra els TLC, la Xarxa contra la gana i la pobresa…

L'OBJECTIU: Realitzar un Congrés Nacional de Terres, Territoris i Sobiranies en el qual comunitats de víctimes, camperols, afrodescendents, indígenes i urbanes analitzen, deliberen i defineixen un marc d'acció comuna per l’exigibilitat dels drets a la terra i el territori de cara a les iniciatives legislatives, normes i polítiques vigents en aquesta matèria a Colòmbia. Aquest escenari ha de ser ampli i unitari, que permeti la deliberació i construcció de mandats des de les comunitats enfront de la terra, el territori i les sobiranies dels pobles. Aquesta deliberació haurà de construir i decidir propostes alternatives, un mandat de permanència a les nostres terres i territoris, i una legislació pròpia sobre els nostres béns comuns en harmonia amb la naturalesa, la vida i la sobirania popular.

Des de mitjan any anterior, en la continuïtat de les mobilitzacions pels drets de les víctimes i la restitució de les terres, varem anar sumant preocupacions entorn d'una problemàtica encara més gran com és l’espoli que en general hem suportat als nostres territoris des de fa temps. Varem veure llavors que aquesta situació tendeix a aprofundir-se amb totes les estratègies que l'actual govern impulsa a través del Pla Nacional de Desenvolupament i que ha denominat “locomotores”.

Així hem coincidit a assenyalar que avui enfrontem als nostres territoris, entre d’altres, les següents amenaces:

1. Una política de restitució de terres que és insignificant davant les dimensions de la despulla, que no permet fer-les produir amb les nostres pròpies visions i les nostres pròpies mans i que no en garanteix una tornada digna.

2. Una política integral de desenvolupament rural que busca aprofundir el mercat de terres al servei de l’agroindústria i el sistema financer, incloent-les a més com una nova línia de la inversió estrangera directa.

3. Noves intervencions amb megaprojectes miners, energètics i d'infraestructura, que modifiquen l'ús i la tinença de la terra, limiten l'accés als beneficis ambientals i afecten la nostra sobirania i seguretat alimentària.

4. La conversió d'aliments a combustibles dels cultius de canya, palma africana i altres, que ha provocat l'expansió de les agroempreses, els capitals de les quals comencen a col·locar-se en els negocis del rendible mercat energètic.

5. L'ofensiva privatitzadora sobre les fonts hídriques que aquestes intervencions generen, particularment els agrocombustibles, les grans represes multipropòsit en marxa i els plans departamentals d'aigües.

6. Els Tractats de Lliure Comerç on el tema de l'agricultura ocupa un lloc preponderant, i els termes del qual lesionen encara més la producció alimentària nacional, afeblint la nostra capacitat d’autoabastiment.

7. Els plans d'ordenament territorial al camp i a la ciutat, que col·loquen els espais de vida de les nostres comunitats en funció de la globalització neoliberal.

8. Els Plans de Consolidació que formen part de l'estratègia governamental de control social del territori sota l'anomenada Doctrina d'Acció Integral, que militaritza tots els aspectes de la vida de les nostres comunitats.

9. La denominada Llei de sostenibilitat fiscal, on la despesa de l'Estat s'orienta en funció del deute financer i no del deute social, la qual cosa vol dir: col·locar els interessos de la banca internacional per sobre dels drets fonamentals dels colombians.

Tot aquest conjunt de polítiques perpetuen la despulla rural i urbana, atempten contra la nostra sobirania alimentària i energètica, col·loquen en risc l'existència de comunitats indígenes, afros, camperoles, de pescadors i urbanes, impulsen la persecució a la mineria local i, en general, a tota l'economia informal, restringeixen la participació en les decisions sobre el territori i donen continuïtat al conflicte armat, que afecta directament a les poblacions regionals.

Però també ens sentim motivades i motivats per articular-nos en un Congrés de Terres Territoris i Sobiranies, reconeixent i valorant les múltiples iniciatives populars que hem posat a caminar fa temps des de la visió que tenim sobre aquests problemes:

- Els moviments per la defensa i permanència als nostres territoris

- El moviment de les víctimes per la Veritat, la Justícia i la Reparació integral

- El projecte de Llei per iniciativa popular de Reforma Agrària Integral

- La renovació del Mandat Agrari

- L'ampliació i consolidació de les Zones de Reserves Camperoles

- Els espais permanents d'assemblees territorials urbanes pel dret a la ciutat

- La recuperació i reconstrucció de les territorialitats ancestrals i la titulació col·lectiva dels mateixos

- Els projectes de desenvolupament comunitari que construïm als nostres territoris, com els Plans d'Equilibri, els Plans d’Etnodesenvolupament, els Plans de Vida, els Plans de Permanència…

- La campanya per la reivindicació de la cultura camperola, els seus territoris i l'impuls a la Declaració Universal dels Drets dels Camperols.

- La recuperació de la Sobirania Alimentària, a través de la producció agroecològica, els mercats camperols, els bancs de llavors, la instauració de territoris lliures de transgènics, la pesca artesanal, l'intercanvi solidari, els festivals de sabers i sabors…

- El referèndum pel dret a l'aigua i els plans de gestió comunitària de les fonts hídriques.

- El reconeixement i difusió dels Drets de la Mare Terra, plantejats a la Cimera Social de Cochabamba, Bolívia.

- L'impuls a alternatives ecològiques i ambientals enfront de les polítiques de reserves forestals.

Les terres, els territoris i les cultures, l'aigua i la biodiversitat, la sobirania i la pau, els drets i la vida digna, són punts importants avui en les construccions socials. També el problema del conflicte social i armat i la necessitat de buscar la seva solució per la via política, és part de les apostes dels processos de mobilització i organització, d'agendes conjuntes i de confluència.

Per tot l'anterior, decidim assumir-nos en procés de construcció del Congrés Nacional de Terres, Territoris i Sobiranies, amb la participació del conjunt del moviment social i popular, del camp i de la ciutat.

Promovent diverses formes de trobada per regions, sectors i temes, des d'on aportem a estructurar el Congrés en els seus enfocaments, en els seus mandats i en les seves formes de mobilització.

Creant dinàmiques d'integració en les quals es teixeixin i enforteixin totes les nostres iniciatives que ens permetin realitzar conjuntament els mandats per a la defensa dels territoris, les terres i la realització dels projectes de vida que construïm en la perspectiva de la nostra proposta de país.

LLAVORS  A…

Disposar-se per comprometre's en la realització del CNTTyS i amb els resultats en termes de mandats, propostes, línies d'acció i activitats que es generin. El CNTTyS no és un esdeveniment, és un procés d’UNITAT.

Comunicacions: Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Enllaços d’interès

Congreso Nacional de Tierras, Territorios y Soberanías (CNTTyS)

Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC)

Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN)