cash advance
“Els Avatars del Brasil” Imprimeix Correu electrònic
Mobilitzacions - Mobilitzacions
dilluns, 3 d'octubre de 2011 11:50

Tags: amazònia | Belo Monte | brasil | indígenes | justícia | presa

La Vanguardia, 3 d’octubre, 2011.- Pot ser que el director d’Avatar es passés de la ratlla quan, l'any passat, va comparar la trama de la seva pel·lícula amb el conflicte entre el Govern brasiler i els pobladors de l’Amazònia afectats per la construcció de la presa de Belo Monte.

La controvèrsia entorn de l’obra, suspesa fa cinc dies per ordre judicial, explica el dilema creixent entre desenvolupisme i respecte a la vida que el gegant sud-americà afronta en paral·lel al seu encara envejable creixement econòmic.

Un jutge suspèn les obres de la gran presa de Belo Monte perquè posa en perill un miler de llocs de treball

El jutge federal Carlos Eduardo Castro Martins va determinar la paralització dels treballs de Belo Monte en prohibir “qualsevol mena d’alteració del riu Xingú ”, que és el que ha de proveir la central hidroelèctrica corresponent mitjançant una desviació del curs. La interlocutòria judicial responia favorablement al recurs presentat per l’ Associació dels Criadors i Exportadors de Peixos Ornamentals d’Altamira, els membres de la qual afirmen que la canalització posa en perill la subsistència d’un miler de famílies de piscicultors.

La resolució del jutge Martins representa una derrota important per a l’Executiu de Dilma Rouseff. Però no és el final de la guerra, ja que la decisió és apel·lable i és obvi que el consorci encarregat de l’obra, Norte Energia, lluitarà per revocar-la. Ja al febrer d’ enguany un tribunal va anul·lar una suspensió anterior decretada per un altre jutge en considerar que l’agència ambiental brasilera, Ibama, havia incomplert 29 punts de la reglamentació sobre respecte a l’entorn.        

Si el Govern guanya el cas, Belo Monte es convertirà en la tercera productora d’ energia elèctrica del món, per darrere de la de les Tres Gorges a la Xina i la d’Itaipú entre el Brasil i el Paraguai. La presa, la planificació de la qual data dels anys setanta i es va reprendre sota mandat de Lula da Silva, hauria d’entrar en funcionament el 2015 i oferiria una capacitat màxima de generació de 11.233 megawatts, equivalent a l’11% de la potència instal·lada al país. Amb un cost de 10.600 milions de dòlars, els promotors la consideren vital per garantir el subministrament d’energia al nord del Brasil i millorar la interconnexió de les xarxes d’abastament del conjunt del territori nacional, així com per assegurar el desenvolupament econòmic i social d’una àrea d’alta expansió demogràfica però amb uns nivells molt baixos d’infraestructures bàsiques i educació. Els informes més optimistes preveuen la creació de 40.000 llocs de treball durant la construcció.

Els grups ambientalistes i col·lectius d’indígenes oposats a l’obra repliquen que el projecte causarà perjudicis greus a desenes de milers de persones – uns diuen 20.000, d’altres arriben a 40.000 – que hauran de mudar-se i abandonar cases i activitats com a conseqüència de la inundació de superfícies extenses a l’actual riba del Xingú.

La causa dels potencials damnificats de Belo Monte va adquirir una ressonància especial quan, la primavera de l’any passat, James Cameron va visitar la zona afectada per fer costat als indígenes. El realitzador, al qual van donar suport l’actriu Sigourney Weaver i el cantant Sting, va escriure una carta a Lula recordant-li el missatge de la seva pel·lícula Avatar, on una empresa agredeix i amenaça d’exterminar una civilització imaginària a fi d’apropiar-se d’un mineral cotitzat.

La rebel·lió indígena per una carretera a Bolívia amenaça un altre projecte de gran interès per al Brasil

La suspensió dels treballs de la presa de Belo monte va coincidir amb les vagues i manifestacions contra Evo Morales en protesta contra la construcció d’una carretera de 300 quilòmetres que interessa al Brasil tant o més que a Bolívia. La via, no en va finançada en un 80% pel Brasil, és part d’un corredor entre els oceans Atlàntic i Pacífic que, a través d’un port xilè, facilitaria el comerç entre el gegant sud-americà i la Xina, el seu millor client. Les feines van quedar suspeses després de l’aixecament popular, i ara a Brasília esperen ansiosos una solució al conflicte.

El govern Rousseff també té pendent l’aprovació d’un discutit Codi Forestal que, en la versió ja aprovada per la Cambra de Disputats, preveu un amnistia als terratinents que van talar il·legalment les seves prioritats. Es tracta d’una altra guerra, però el repte és el mateix: com fer realitat el desenvolupament sostenible d’una potència que s’enlaira i que pugna per deixar enrere la desigualtat i la misèria.