cash advance
Río+20, o la mercantilització de la vida. Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Mediambientals
dimarts, 19 de juny de 2012 10:43

Tags: Bon viure | brasil | CAOI | indígenes | ONU

Coordinació pels Drets dels Pobles Indígenes (CODPI). 19 de juny de 2012

Implicacions per als drets indígenes, i respostes des de les organitzacions.

La propera Cimera de la Terra Rio +20 -anomenada oficialment Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible- es celebrarà del 20 al 22 de juny de 2012 a Rio de Janeiro, Brasil. Tindrà lloc vint anys després de la primera cimera històrica de 1992, celebrada a la mateixa ciutat, i deu anys després de la de Johannesburg el 2002.

La crida de les Nacions Unides és ambiciosa. Convida als Estats, a la societat civil i als ciutadans a "establir les bases d'un món de prosperitat, pau i sostenibilitat", plantejant com a eix central dues qüestions, íntimament lligades entre sí:

1. Una economia ecològica amb vista a la sostenibilitat i l'eradicació de la pobresa.

2. La creació d'un marc institucional per al desenvolupament sostenible.

Economia verda, neoliberalisme i territoris indígenes

Malgrat el discurs oficial que presideix la convocatòria, la Cimera sembla estar dirigida a la consagració del concepte d'"economia verda", present en el document "El futur que volem" -el pla d'acció que s'hauria d'aprovar al juny, també conegut com Esborrany Zero-, el qual està sent objecte d'intensos debats i diferències entre les delegacions dels països participants.

Aquest concepte, en la seva formulació actual, implicaria atorgar als diferents béns naturals un determinat valor econòmic, de manera que puguin ser valoritzats, però alhora, també es converteixin en objecte d'explotació i comerç. Això podria facilitar l'exercici de les grans

corporacions privades, que veuen en la biodiversitat, en l'aigua, en els minerals i en els boscos de tot el món una font de riquesa. És a dir, la proposta no qüestiona o substitueix el sistema basat en l'extractivisme i els combustibles fòssils, ni els seus patrons de consum i producció industrial, sinó que aprofundeix en la mercantilització, privatització i finançarització de la naturalesa i les seves funcions.

Per la seva banda, els i les representants indígenes que participen en les negociacions prèvies a la Cimera, han emfatitzat que són els territoris indígenes –autogestionats de manera tradicional i sostenible des de fa centenars d'anys- els que segueixen contenint les borses més

importants de biodiversitat i boscos de tot el planeta.

Incorporar aquestes riqueses al mercat global trencaria amb els models propis i veritablement sostenibles de gestió territorial i posaria en risc la seva conservació.

La Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI) va més enllà i crida a aprofitar la Cimera per trencar amb el sistema capitalista, desenvolupamentista i depredador vigent, i adoptar un nou paradigma civilitzador sustentat en el diàleg i l'harmonia amb la Mare Terra.

La resposta indígena: drets col·lectius i Bon Viure

1. Reconeixement de la Declaració de l'ONU sobre els Drets dels Pobles Indígenes com un estàndard i marc internacional fonamental per a l'aplicació mundial, regional i nacional del desenvolupament sostenible, i de l'especial importància del dret al consentiment previ, lliure i informat, abans d'iniciar qualsevol projecte de desenvolupament als seus territoris.

2. Reconeixement de la cultura com a quart pilar del desenvolupament sostenible, exigint el reconeixement del seu dret a definir i perseguir lliurement la seva pròpia visió de desenvolupament basada en les seves necessitats, prioritats, interpretacions i responsabilitats tradicionals, incloses les relacions culturals i espirituals amb el món natural, amb els seus territoris ancestrals i els ecosistemes que ens han mantingut des de temps immemorials.

3. Reconeixement del dret dels pobles indígenes sobre les seves terres, territoris i recursos, amenaçat principalment per la creixent presència de transnacionals extractives. Es proposa també l'aprovació d'una Declaració dels drets de la Mare Terra, així com de la creació d'un Tribunal de Justícia Climàtica, a escala global.

4. Reconeixement de la distintiva i crucial contribució dels coneixements tradicionals i de la diversitat d'economies locals a l'eradicació de la pobresa i al desenvolupament sostenible, així com a fonaments d'economies ecològiques. Els pobles indígenes recorden que moltes de les seves propostes de gestió econòmica, social i mediambiental poden suposar una contribució determinant a l'hora de construir un paradigma, el del Bon Viure, que superi l'actual crisi global.

Per a més informació sobre les propostes presentades des dels pobles indígenes, pots descarregar aquí les aportacions del Grup Principal de Pobles Indígenes a l'Esborrany Zero, i també visitar la pàgina de la CAOI, que conté diversos articles de reflexió i opinió sobre la Cimera.

El posicionament de la Via Campesina davant la Cimera de Rio+20 , resulta especialment interessant també, doncs exposa el convenciment que tota solució real a l'actual crisi global passa necessàriament per posar en valor els models agrícoles i alimentaris dels pobles indígenes i les comunitats camperoles.

La Cimera dels Pobles

 De manera paral·lela a la Cimera oficial, moviments socials de tot el món han organitzat l'anomenada Cimera dels Pobles Rio +20 per la Justícia Social i Ambiental. Es celebrarà a Rio de Janeiro entre els dies 15 i 23 de juny, amb la intenció d'esdevenir un espai d'intercanvi de lluites socials enfront del capitalisme.

La participació girarà al voltant de tres eixos temàtics fonamentals:

Eix 1: raons dels problemes de tipus social o ambiental del planeta. Tractarà de denunciar les causes estructurals i els responsables de la crisi global, així com visibilitzar les falses solucions i les noves formes de reproducció del capital.

Eix 2: solucions i nous paradigmes dels pobles per als principals problemes que enfronta el món actual. Es centrarà en les propostes que parteixen des de les societats de tot el planeta, moltes de les quals ja estan en funcionament, però que mai han estat visibilitzades. Aquest eix mostrarà que és possible fer les coses de manera diferent i tractarà de posar en valor les solucions pràctiques, construïdes des de baix.

Eix 3: estimular les organitzacions i els moviments socials a articular processos de lluita anticapitalista que tinguin continuïtat després de la Cimera. Per a això, es farà un esforç d'integració de les agendes i campanyes de col·lectius de tot el món. Des de l'Estat espanyol, s'ha constituït l'Aliança per una alternativa ecològica, social i urgent al capitalisme "Economia verda? ¡Futur impossible! ", vinculada a la Cimera dels Pobles. L'objectiu és enfrontar l'ofensiva de mercantilització i privatització de recursos naturals, que es pretén legitimar i aprofundir durant la Cimera oficial, sota el paraigua de l'economia verda.

La CODPI està adherida de l'Aliança i és signatària del seu Manifest. Pots accedir a la versió completa del mateix aquí .