cash advance
El moviment indígena en el context llatinoamericà Imprimeix Correu electrònic
Mobilitzacions - Mobilitzacions
divendres, 20 de juliol de 2012 11:48

Tags: Bon viure | CAOI | indígenes | Mobilitzacions

Bogotà, 15 de juliol del 2012. Coordinadora Andina d'Organitzacions Indígenes (CAOI). L'anàlisi del context polític és una preocupació constant de la CAOI, que l'any passat va sol·licitar a dos intel·lectuals amics que escrivissin textos que ens ajudessin en aquesta tasca. Són els articles de Boaventura de Sousa Santos i Edgardo Lander, que adjuntem a aquesta nota.

El III Congrés de la CAOI, que s'inaugura a Bogotà, Colòmbia, tindrà l'anàlisi del context regional, continental i global, com un dels temes de debat. Lliurem en les següents línies un breu resum d'avançament.

Sud-amèrica i en particular la Regió Andina travessen per un moment polític particular, amb governs obertament dretans (Colòmbia), dos anomenats progressistes (Equador i Perú) i aquell presidit per un indígena (Bolívia).

En aquest context, el moviment indígena té clar qui són els seus enemics: els governs dretans, però ha de definir una postura clara i ferma enfront de les administracions de Rafael Correa i Ollanta Humala, que contradiuen el seu discurs mantenint l'essència del liberalisme extractivista i reprimeixen al moviment indígena, i la d'Evo Morales, un home portat al govern pel moviment indígena i que també conserva forts trets del mateix model (exportador de matèries primeres amb la indústries extractives), havent admès que té el govern però no el poder.

Fora de la Regió Andina tenim el govern d'Hugo Chávez a Veneçuela, que tendeix a la polarització i facilita la seva estigmatització com a radical, però que tampoc trenca amb l’extractivisme i també reprimeix al moviment indígena, al punt d'empresonar als seus dirigents i provocar que un sacerdot es declari en vaga de fam.

Llavors, el govern de Brasil, autoproclamat d'esquerra, però que propicia l'avanç d'aquest país com el subimperialisme sud-americà, especialment a través de la seva actitud protagònica en l'execució dels megaprojectes de la Iniciativa per a la Integració de la Infraestructura Regional Sud-americana (IIRSA).

Quin és llavors el desafiament del moviment indígena? Primer, identificar nítidament qui és el nostre enemic comú: l'imperi, principalment nord-americà, però també de la Unió Europea i de països emergents com Xina.

L'anterior implica la ferma voluntat i decisió de forjar la unitat continental del moviment indígena que proclamem, superant amb el debat i l'acció conjunta tot tipus d'enfrontament. I també no obrir-nos nous fronts de lluita amb els governs, tenint clar que això no significa renunciar al nostre deure i dret de fiscalitzar i demandar participació en la presa de decisions polítiques.

Cal insistir: no obrir nous fronts sinó construir propostes polítiques i fer política en el local, el nacional i després en l'internacional.

El nostre objectiu és clar: el Bon Viure i la transformació dels Estats en Estats Plurinacionals. Perquè el Bon Viure i la veritable Plurinacionalitat es materialitzin en polítiques públiques interculturals. Per aconseguir-ho no n'hi ha prou amb la mobilització, necessitem fer incidència, formar aliances polítiques i participar en tots els espais: debatent, proposant i convencent.

El nivell de participació en els Estats depèn dels avanços assolits a cada país. En aquells on s'ha avançat, Bolívia i Equador, cal defensar les conquestes exigint la seva materialització. En els altres, Colòmbia i Perú, cal accelerar el pas per escurçar el camí.

Aquests són els elements essencials per definir la nostra postura política com a moviment indígena, tenint com a eixos el Bon Viure i la Plurinacionalitat per acabar amb tot tipus d'exclusió, exercir plenament els nostres drets, defensar els béns naturals i la Mare Terra. Amb aquesta posició hem d'arribar al Bicentenari, aixecant la nostra proposta de resposta a la crisi climàtica i la crisi de la civilització occidental capitalista. I així aconseguir la veritable independència.