cash advance
Perú: Una nova agenda indígena amazónica Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimarts, 9 d'octubre de 2012 09:51

Tags: Bagua

Servindi, 3 d’octubre, 2012 per Róger Rumrrill. Els tràgics successos de la “Curva del diablo”, ocorreguts el 5 de juny del 2009,  a la població de Bagua, nord del país, van ser sense dubte els esdeveniments que van marcar una fita, una poderosa inflexió en la història dels pobles indígenes amazònics peruans del segle XXI.

Com hem anotat i assenyalat en múltiples ocasions, la resistència indígena a Bagua va derrocar al gabinet presidit per Yehude Simon, es va erigir com l’oposició més frontal i virulenta contra el règim d'Alan García Pérez, va posar entre les cordes a la “lotización” amazònica i per primera vegada va col·locar una agenda indígena en la política nacional, entre altres efectes i impactes.

No obstant això, amb prou feines un any després, tota l’acumulació de forces, la visualització i la conversió dels indígenes en actors socials i polítics va semblar extingir-se. Ja en la vigila electoral del 2011 els líders indígenes, incloent a Segundo Alberto Pizango Chota, el president de l’associació Interétnica de Desenvolupament de la Selva Peruana (AIDESEP), van ser “ninguneados”, tal com el mateix Pizango va acusar a Ollanta Humala per situar-lo en els últims llocs de la llista parlamentària de “Gana Perú”.

Què havia passat? A més del implacable assetjament judicial i policial del règim alanista contra la majoria dels líders indígenes, de les pugnes interètniques que es van desencadenar a l'interior de les organitzacions, de l’enfrontament entre els anomenats líders “històrics” que van ser cooptats pel govern i els actors del “baguazo”, va haver-hi alguna cosa molt més greu: els líders de Bagua es van oblidar de treballar i consolidar la unitat de les organitzacions, de construir poder polític i de formular un pla orgànic de desenvolupament econòmic, polític, cultural i social dels pobles indígenes, com un factor unitari i també de negociació amb l'Estat i el govern.

Per suposat que el govern alanista va aprofitar maquiavèl·licament aquesta debilitat orgànica per infiltrar de “talps” les organitzacions indígenes, de generar paral·lelismes i d’inaugurar una política de prebendes i assistencial. A tota aquesta ofensiva antiindígena caldria agregar el rol divisori que juguen les empreses petrolieres, de gas i les forestals davant les Comunitats, la complicitat de l'Estat amb aquestes multinacionals i un procés de neoevangelizació que penetra als pobles indígenes provocant immobilisme polític i la renúncia a les arrels.

Els pobles indígenes andí- amazònics es van il·lusionar amb el projecte de “La Gran Transformació” d’Ollanta Humala Tasso i van votar massivament per portar-ho al govern. Fins i tot l’aprovació de la Llei de Consulta Prèvia dels Pobles Indígenes 29875 del setembre del 2011 va seguir alimentant les seves esperances. Però el desencantament va arribar molt ràpid amb el qüestionat reglament de la referida llei i l’onada d’extraccions que amenaça i posa en risc les terres i territoris indígenes, per a les organitzacions agrupades en l'anomenat “Pacto de Unidad”, el govern de Humala és més o menys l’edició corregida i augmentada del “fujimorismo” i el “alanismo” del “perro del hortelano”.

Per no quedar-se només en l’àmbit de la crítica i la protesta, AIDESEP acaba de presentar el “Pla Nacional i Regional de Vida Plena Amazònic”, una nova agenda amazònica indígena, que consta de 8 eixos: Seguretat Territorial, Producció Agroforestal, Aqüícola i Bio-industrial, gestió de Boscos i funcions ecosistèmiques, educació i salut intercultural, monitoratge i mitigació socioambiental, Promoció de Dones Indígenes, Drets Col·lectius i individuals indígenes i Comunicacions i incidència indígena.

Aquest pla, que està sent presentat i exposat a tots els ministeris, recull sens dubte els problemes crucials i urgents dels pobles indígenes. Començar a resoldre’ls és una obligació irrenunciable per part de l'Estat.

Per la seva banda, AIDESEP anuncia que entre els dies 9 i 10 del pròxim novembre realitzaran un congrés per avaluar els avanços assolits en la negociació i diàleg amb l'Estat.

Tant de bo que aquesta vegada s’arribi a bon port. Això dependrà en gran mesura de la unitat de AIDESEP amb les seves 9 organitzacions regionals, les seves 67 organitzacions locals, les 1300 comunitats que la integren i l’articulació i consens amb els altres pobles indígenes amazònics.