cash advance
Perú: Sentència històrica del TC sobre cas “Tres Islas” Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
diumenge, 14 d'octubre de 2012 00:00

Tags: autodeterminació | fusta | justícia | Mobilitzacions

Servindi, octubre 2012. L'Institut Internacional de Dret i Societat (IIDS) ha editat un vídeo sobre el cas de les “Tres Islas”i la sentencia  del Tribunal Constitucional que manifesta que la comunitat nativa té dret a la seva autonomia, autogovern i autodeterminació dins del seu territori i que tercers aliens a la comunitat només poden ingressar amb el seu consentiment.

La sentència del 11 de setembre del 2012 marca un precedent en la història judicial peruana a favor de la comunitat nativa Tres Islas, de la regió Mare de Déu. Amb aquesta s’afavoreix no solament a la comunitat indicada sinó a tots els pobles i comunitats indígenes del país, ja siguin camperoles o natives.

El cas és emblemàtic en moments en què està en joc l’autonomia comunal, la integritat territorial, el medi ambient i el futur de moltes comunitats amenaçades per la tala il·legal, la mineria informal, la tracta de persones i els danys al medi ambient produïts per tercers que no respecten la propietat comunal.

Veure vídeo

Història d’una agressió

Els fustaires il·legals, els miners informals i les empreses de transports ingressen al territori comunal com si fos un terreny inhabitat. Tots els drets de les comunitats són vulnerats per l’acció dels intrusos que deixen al seu pas contaminació de rius i aigües, desforestació, i la pèrdua progressiva dels seus aliments. Tres Islas s’havia convertit en una comunitat en greu perill. La vida, la salut, la seguretat alimentària, el medi ambient , la integritat territorial, biològica i cultural d’aquests habitants han estat vulnerats sense que ningú acudeixi a la seva crida.

Vilma Payaba Cachique, presidenta de la comunitat, va assenyalar que a l’agost del 2010 la comunitat va decidir en assemblea col·locar una caseta de control d’ingrés de tercers en un tram del camí veïnal a causa de la greu afectació dels seus drets per la presència de miners informals, talladores il·legals i prostitutes al seu territori.

Immediatament, les empreses de transports “Els Pioners” i “Els Miners” van denunciar penalment i van interposar una acció d'habeas corpus contra l’expresidenta Juana Payaba per vulnerar el dret al lliure trànsit.

Desconeixent el Conveni 169 i l’empara constitucional de la funció jurisdiccional de les comunitats natives i camperoles, el Primer Jutjat Penal de Mare de Déu va declarar fundat el habeas corpus de les empreses.

De gens va servir que la comunitat reclamés, ja que la Sala Superior Mixta de la Cort Superior de Justícia va denegar l’apel·lació de la comunitat, per la qual cosa es va disposar el retir de la caseta de control.

Prop d’un centenar de policies van acompanyar al personal de les empreses en la destrucció de la caseta. El curiós és que l’execució de sentència no va ser notificada a la comunitat.

A més, els magistrats de la Sala Superior Mixta també li van recordar a la comunitat que ha d’honrar al Perú i protegir els interessos nacionals.

Respecte de la denúncia penal en contra seva, la comunitat va presentar una excepció d’improcedència d’acció davant el Primer Jutjat Penal d'Investigació Preparatòria de Port Maldonado, al·legant que si bé la construcció de la caseta de control és un fet cert, això no configura delicte doncs és un exercici de les seves potestats. Aquesta acció va ser denegada en primera i segona instància.

La Comunitat va presentar, a més, una tutela de drets per falta de pressió del delicte, acció que tampoc va ser emparada ni en primera ni en segona instància. Per si no fos poc, la justícia de Mare de Déu seguia donant l’esquena als drets dels pobles indígenes.

Juana Payaba va interposar, llavors, una demanda d'habeas corpus al seu favor i de la comunitat que va ser declarada improcedent, a pesar que se sabia que els transportistes no comptaven amb autorització de ruta i que havien induït a error a la justícia en assenyalar el contrari.

El gener de 2011 la presidenta de la comunitat va presentar una apel·lació que també va ser declarada improcedent. En vista d’això, va sol·licitar un recurs de greuge constitucional davant la Sala Penal d'Apel·lacions de Mare de Déu.

El 4 de març del 2011, el president d’aquesta sala va concedir el recurs de greuge constitucional.

El 11 de setembre del 2012, sentència històrica del TC en favor de la comunitat.