cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

Els PP.II. i la importància d'un Tractat Internacional vinculant per les transnacionals Imprimeix Correu electrònic
Drets indígenes - Drets indígenes
dimecres, 2 de juliol de 2014 17:59

1 de juliol, 2014.- El passat 26 de juny 20 països membres del Consell de Drets Humans de Nacions Unides (CDH) van votar a favor d’una històrica resolució per crear un Tractat Internacional que obligui a les empreses transnacionals (ETN) a respondre per les violacions de drets humans de les que siguin responsables. Aquest pas –en espera encara de que es concreti en una norma vinculant- suposa el trencament de la deriva que estava prenent la comunitat internacional cap a la voluntarietat en el compliment dels drets humans per part d’aquests subjectes privats globals.

Per els pobles indígenes, un dels sectors més afectats per l’actuació de les grans corporacions, l’existència d’un Tractat d’aquestes característiques suposaria un avanç considerable en la exigència dels seus drets, especialment els que tenen que veure amb els seus territoris i els seus bens naturals.

¿La fi de la voluntarietat per les transnacionals?

Com recorda el Document per la Consulta Global “Ideas y Propuestas para avanzar hacia un Tratado Internacional de los Pueblos para el Control de las Empresas Transnacionales”, la comunitat internacional “ha eludit fins ara la seva obligació de crear normes jurídiques específiques de compliment obligatori per les ETN en el marc del Dret Internacional dels Drets Humans, a pesar de la gravetat de les activitats que atempten contra els esmentats drets que aquestes realitzen amb total impunitat”.

Un dels últims intents en aquest sentit es va produir l’any 1998, quan la Subcomissió de Promoció i Protecció dels Drets Humans va adoptar una resolució per crear un Grupo de Treball que estudiés l’activitat i els mètodes de treball de les empreses transnacionals en relació amb el gaudi dels drets econòmics, socials i culturals i el dret al desenvolupament. L’esmentat grup va elaborar un projecte de regulació pera les ETN que, tot i que va ser aprovat per la Subcomissió el 2003, va ser finalment rebutjat per la Comissió de Drets Humans el 2005. En lloc d’avançar en el seu desenvolupament -i davant una enorme pressió per part de les grans corporacions- es va aprovar finalment una resolució que va derivar en la creació d’un Representant Especial del Secretari General per la qüestió dels drets humans i les empreses transnacionals i altres empreses: John Ruggie.

Ruggie va ser l’autor dels Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans, aprovats per consens pel Consell de Drets Humans l’any 2011. Posteriorment, la Secretaria General de l’ONU es va encarregar de recordar que dels Principis Rectors “no es deriva cap nova obligació jurídica”, a més de reiterar el seu caràcter no vinculant.

La proposta per a la creació d’un grup de treball intergovernamental amb el mandat d’elaborar un instrument internacional legalment vinculant es va aprovar amb el vot en contra d’EUA i els països de la UE, és a dir, els estats on les principals ETN tenen les cases matrius.

Tanmateix, l’any 2013, una Declaració liderada per Equador, subscrita també pel Grup Africà, el Grup de Països Àrabs, Pakistan, Kirguistan, Sri Lanka, Bolívia, Cuba, Nicaragua, Veneçuela i Perú, recull les preocupacions dels països del Sud global respecte a les flagrants violacions dels drets humans provocades per les operacions de les ETN que, en varis països, han donat lloc a greus afectacions a comunitats i poblacions locals, inclosos diferents pobles indígenes. En la declaració s’afirma que “els Principis Rectors no tindran cap conseqüència efectiva a menys que es pugui crear un marc basat en instruments legalment vinculants perquè puguin regular-se i sancionar-se les accions il·legals de les corporacions transnacionals”.

Tot això es va concretar, durant la recent celebració de la 26ª sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra (juny de 2014), en la proposta presentada per Equador i Sudàfrica per “la creació d’un grup de treball intergovernamental amb el mandat d’elaborar un instrument internacional legalment vinculant que obligui a les grans transnacionals i a altres inversors a complir les normes que protegeixen els drets humans”, que va ser finalment aprovada amb 20 vots a favor i 14 en contra (van votar en contra EUA i els països de la UE, é as dir, els estats on les principals ETN tenen les seves cases matrius).

Aquest pas hauria estat impossible sense la pressió dels moviments socials de tot el món, que es van coordinar per a demanar la creació d’un instrument d’aquesta naturalesa. Efectivament, la Treaty Alliance va aconseguir involucrar a més de 610 organitzacions de 95 països i considera la decisió adoptada com una victòria sense precedents per a les víctimes de les violacions de drets humans i els pobles, si bé recorda que seguirà sent necessària la mobilització social global per aconseguir l’aprovació del Tractat.

Implicacions pels pobles indígenes

Els drets indígenes han experimentat durant els últims anys una dinàmica aparentment contradictòria. D’una banda, ha augmentat de manera plausible el seu reconeixement en el pla internacional, primer amb el Conveni 169 de l’OIT, i més recentment, amb l’aprovació de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, en l’any 2007. Però per l’altre, i com ha reconegut el Relator de les Nacions Unides James Anaya, les violacions de drets continuen produint-se de manera sistemàtica a tot el món, sen la presència de les corporacions transnacionals en els territoris indígenes una de les causes principals de les mateixes.

Aquesta afirmació queda reforçada en el Mapa “La Tierra se defiende”, elaborat per la CODPI, que recull només en América Llatina i prenent únicament en compta l’activitat d’empreses espanyoles, 22 casos de greu incompliment dels drets humans dels pobles indígenes. Aquesta situació es dóna perquè, com assenyala Juan Hernández Zubizarreta, existeix “una absència de me­ca­nismes i instàncies adequades pe­r a exigir la responsabilitat de les empreses transnacionals en l’àmbit internacional, ja que els sistemes internacionals i regionals no estan dissenyats pera rebre denúncies contra les empreses i, a més, existeix una manca de compliment i execució de les decisions d’òrgans regionals i internacionals”.

La aprovació d’un Tractat Internacional que obligui a les ETN tindria un efecte molt positiu per a la realitat dels pobles indígenes, en la mesura en que identificaria als principals subjectes de responsabilitats -les grans corporacions- i trencaria amb l’actual marc, que fa dependre qualsevol actuació en defensa dels drets indígenes en les institucions públiques dels països en els que habiten aquests pobles. Fins ara, les empreses s’excusaven en la no actuació dels Estats on operaven, fent recaure en ells tota la responsabilitat. Amb un Tractat d’aquesta naturalesa, l’obligació de respectar els drets humans recauria directament sobre elles: estarien per tant, subjectes pel Dret Internacional dels drets humans -incloent els instruments que protegeixen els drets indígenes- i obligades al seu compliment.

No obstant això, bona part de l’impacte depèn de que s’aconsegueixi garantir aquest caràcter vinculant, és a dir, que s’estableixin els mecanismes pertinents perquè els subjectes privats respectin la normativa aprovada. Per això, la Treaty Alliance proposa que el futur Tractat no només obligui a els Estats a vigilar i regular les operacions de les empreses i negocis sota la seva jurisdicció, inclusiu quan aquestes actuïn fora del territori nacional (extraterritorialitat de la normativa), sinó també que s’estableixi un mecanisme internacional de vigilància i rendició de comptes.

Passos que únicament es donaran si som capaços de mobilitzar-nos i pressionar globalment.

__
* L’Observatorio de Derechos de los Pueblos Indígenas (ODPI) és l’eina de la que se serveix la Coordinación por los Derechos de los Pueblos Indígenas (CODPI) i les seves organitzacions membres -alterNativa Intercambio con Pueblos IndígenasAlmácigaMugarik Gabe i l’Asociación Perifèries- per donar seguiment als casos de violacions dels drets territorials dels pobles indígenes per part d’empreses transnacionals, estats i altres grups de poder.