cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

Dret a la terra


El dret a la terra dels pobles indígenes Imprimeix Correu electrònic
Què fem? - Dret a la terra
dimarts, 9 de juny de 2009 19:04

Tags: Cultura | Dret a la terra | No contactats

La terra no és només una propietat

La nostra cultura està basada en un sistema econòmic que es fonamenta en la propietat individual. La concepció occidental sobre la terra es centra bàsicament en la idea que la terra és un bé, propietat d'un individu o un col•lectiu, que s'utilitza com a instrument per extreure'n els recursos i obtenir-ne un benefici econòmic. Aquesta manera d'actuar entra clarament en contradicció amb la concepció autòctona dels indígenes, que basen la seva subsistència en una agricultura d'autoconsum i treballen i aprofiten la terra per abastir la població de la seva comunitat. La terra no és només el sòl orgànic que trepitgen. És també la que nodreix les plantes, els animals, la que acull o amaga els esperits, la que organitza el seu espai, part essencial de la seva visió del món i de la seva identitat. Per als pobles indígenes, la seva vida depèn del territori; si en són expulsats o els és destruït, aquests pobles desapareixen.

Bona part dels recursos naturals es troben en territoris indígenes i esdevenen una font de conflicte entre els seus habitants, els governs i les multinacionals. Els estats i les grans empreses només tenen en compte la vessant econòmica de l'extracció dels recursos. Aquesta intromissió en les zones poblades pels indígenes té un impacte negatiu molt alt per als seus pobladors. Molts grups indígenes han desaparegut, i els que queden troben els seus territoris contaminats; la seva supervivència està constantment amenaçada.

El futur i la capacitat de desenvolupament dels pobles indígenes que viuen a l'Amazònia depenen en gran part de la seva capacitat de superar, amb la seva pròpia iniciativa, els greus problemes associats amb la propietat de la terra. Una investigació de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats augura que per a l’any 2030 seran necessàries 515 milions d’hectàrees més per a l’agricultura, biocombustibles i producció de fusta, cosa que augmentarà la pressió sobre els boscos i els territoris que ocupen aquests pobles.

 Protegint el territori protegim els seus pobles

 La marginació i l'aïllament, així com les dificultats de comunicació i mobilitat, han fet que molts cops els pobles indígenes reaccionessin amb passivitat i resignació davant d’agressions al seu hàbitat i forma de vida per part d'empreses mineres, d'explotació de la fusta, petrolieres i més recentment del cultiu extensiu de palma. A més a més, fins ara els indígenes desconeixien les lleis dels seus governs i no podien defensar-se amb els instruments existents actualment. Per exemple, els processos d’expropiació i titulació de terres es caracteritzen per estar altament burocratitzats, i això suposa un coneixement dels mecanismes per fer-ne el seguiment i també un llarg espai de temps perquè siguin resolts. Així doncs, conèixer els instruments de defensa, els permet organitzar-se a nivell local i fer front a l'espoli al qual són sotmesos.

Actualment, els grups indígenes es troben organitzats i reclamen el dret a la terra, dret que els pertany històricament i que es remunta als seus avantpassats. S'han de prendre mesures per garantir el dret a usar les terres que no estiguin exclusivament ocupades per ells, però a les quals tradicionalment han tingut accés. L'ús del terme “terres” ha d'incloure el concepte de territoris, que cobreix la totalitat de l'hàbitat de les regions que els pobles interessats ocupen o utilitzen. Sovint, però, en les titulacions de terres a nom de determinades comunitats indígenes només se’ls ha permès comptar amb la terra pròpiament dita, l’estat ha establert que ni l’atmosfera ni el subsòl els pertanyia, i això ha provocat que les activitats extractives poguessin realitzar-se igualment.

 Els grups indígenes reclamen als seus governs que assumeixin la responsabilitat de protegir els seus drets i garantir el respecte de la seva integritat. Els pobles han de participar en la formulació, aplicació i avaluació dels plans i programes de desenvolupament nacional i regional que poden afectar-los directament. Per part seva, els governs han de respectar la importància especial que per a la supervivència material i pel valor cultural dels pobles interessats té la seva relació amb les terres o territoris. Tenen dret a decidir les pròpies prioritats en el procés de desenvolupament, en la mesura que aquest afecti les seves vides, creences, institucions i benestar espiritual i les terres que ocupen, així com el dret a controlar el propi desenvolupament econòmic, social i cultural.