cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

Els moviments indígenes
Els moviments indígenes Imprimeix Correu electrònic
Què fem? - Els moviments indígenes
dimarts, 9 de juny de 2009 19:55

Tags: Biodiversitat | Bon viure | Cultura | Drets humans | Mobilitzacions

El ressorgiment indígena

És molt difícil generalitzar sobre el pensament i els anhels d’una varietat tan gran de pobles, malgrat això, veiem que tots tenen un fort sentiment d’identitat col•lectiva. S’identifiquen amb el seu grup ètnic, amb el qual comparteixen molt sovint llengua, formes de socialització i d’organització social i política. Aquesta identificació es produeix sobretot en l’àmbit local, però més enllà del seu grup immediat comparteixen també molts elements culturals, de formes de subsistència, de relació amb l’entorn... i actualment els uneix també el sentiment de pertinença al moviment global indígena. Senten molt clarament la diferència entre els que són indígenes —siguin del seu grup ètnic o no— i els que no ho són.

Els pobles indígenes lluiten pel respecte a la terra, per la conservació del medi ambient, per la dignitat humana. Denuncien l’agressió a la seva llengua i a les seves formes d’expressió cultural. Els han donat suficients raons per organitzar-se i despertar en el món globalitzat, el qual, malgrat tot, atorga un espai renovat a les reivindicacions dels pobles indígenes en diferents dimensions. La causa indígena avança, amb grans dificultats, però avança. Aquests pobles s’han organitzat i avui en dia trobem organitzacions indígenes molt fortes i amb presència internacional que treballen pels seus drets i que busquen canvis en la legislació internacional per aconseguir-los.

En els últims 15 anys han aconseguit que diferents organismes internacionals entenguin i acceptin la necessitat de reconèixer els drets dels pobles indígenes i la necessitat de legislar aquests drets.

Aportacions dels moviments indígenes llatinoamericans

Són portadors d’una societat i d’una cultura original, la qual cosa és una garantia de diversitat en tots els seus aspectes.

  • Defensors d’una nova forma de relació amb els estats, molts dels quals ja han acceptat el caràcter pluriètnic en les seves constitucions, tot i que no en la pràctica real.
  • Portadors d’una nova concepció de l’espai i del temps, en la qual el concepte de territori és clau per al manteniment de la vida, humana i no humana.
  • Lluitadors contra els elements negatius de la modernitat capitalista, sense caure en el relativisme de la postmodernitat.
  • Reivindicadors del diàleg de cultures. Així, el moviment indígena enllaça amb el moviment internacional altermundista.

Alli causay – “bon viure”

En el passat Fòrum Social Mundial (Belém, 2009), celebrat a Brasil i caracteritzat per la participació i el lideratge dels moviments indígenes, es va fer ressò de les propostes concretes d’aquests col•lectius que reclamen l’alli causay – “bon viure” en quítxua, que explica en dues paraules un nou concepte de desenvolupament que ja ha estat recollit en les constitucions de l’Equador i Bolívia: viure bé, ni amb més ni amb menys diners, ni amb més ni amb menys propietats; sinó amb allò que es necessita per viure amb dignitat, amb oportunitats, amb capacitat d’incidir, d’opinar, de créixer, de proposar i aprendre. Són propostes concretes d’altres maneres de viure que plantegen models sostenibles de creixement, i fins i tot de decreixement si la situació ho demana. Són unes accions que d’entrada sobten perquè proposen canvis d’actitud radicals sobre com consumim i ens relacionem i que també es poden aplicar en les societats nord-occidentals.

 

Un futur per construir

 

En la conjuntura internacional present es fa difícil la inserció dels pobles indígenes, però no és impossible. Aquests pobles necessiten identificar quins són els temes més sensibles i d’alta vulnerabilitat, però també cal identificar quines poden ser les oportunitats de què podrien gaudir en el procés de globalització.

 

Un dels impactes favorables per a les comunitats indígenes podria ser l’accés a les noves tecnologies com a element per facilitar la cohesió i l’organització d’aquests grups, també el transport i l’accés a la salut, perquè, entre d’altres aspectes, incideixen positivament a millorar la vida de les comunitats tant en l’àmbit individual com en el col•lectiu.

 

El rescat dels coneixements i sabers ancestrals és crucial per a la inserció econòmica, social, política i cultural en la ciutadania moderna. El fet que la nova societat multicultural respecti i rescati el coneixement ancestral farà que sigui cada vegada més pròspera. Aquests coneixements i sabers dels pobles indígenes són tan actuals que només cal visitar una comunitat indígena per observar com es mantenen les tradicions per escollir l’autoritat o els rituals per iniciar la sembra, com preparen els aliments de manera ecològica o quins són els processos d’aprenentatge dels nens, els coneixements dels quals es transmeten de generació en generació. El que falta és que els estats donin un impuls més gran a aquesta dinàmica per tal de permetre la inserció en el mercat global i permetre que competeixin amb els seus propis coneixements, vestimentes, idioma, alimentació i identitat.