cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

Equador demana diners a Espanya a canvi de no explotar la seva reserva de petroli Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
dijous, 24 de maig de 2012 14:27
La Vanguardia. 22/05/2012. ANTONIO CERRILLO

La iniciativa Yasuni ja ha recaptat 100 milions de dòlars, i espera obtenir 3.500 milions de la comunitat internacional | S'evitaria l'emissió de 400 milions de tones de C02, i salvaguardar el patrimoni natural i ètnic de l'Amazònia | Els pous lliures d'explotació tenen recursos equivalents al 20% de les reserves petrolieres del país.

El consolat d'Equador a Barcelona ha iniciat una campanya per difondre a la capital catalana la iniciativa Yasuni ITT, amb la qual el govern equatorià persegueix recaptar 3.500 milions de dòlars en la comunitat internacional com a compensació per la renúncia a explotar el seu gran reserva petroliera de l'Amazònia. La renúncia a aquesta gran explotació petrolífera en el bloc Yasuni (al parc nacional del mateix nom) evitaria que es llancessin a l'atmosfera uns 400 milions de tones de CO2. Alhora, se salvaguardaria el ric i divers patrimoni natural i la cultura de dos pobles indígenes no contactats en aquesta àrea. La cònsol de l'Equador a Barcelona, Lucía Pazmiño, recorda que els barcelonins i els catalans, en general, poden fer aquestes aportacions. A més, la cònsol ja ha entaulat contacte amb la Generalitat de Catalunya, i també espera la col·laboració de les institucions catalanes. Els consultats del país i la seva ambaixada han estat cridats a col·laborar per recaptar aquests fons per a aquest projecte mediambiental.

La iniciativa del govern de Rafael Corretja persegueix mantenir verge un gran espai natural en la selva amazónica i deixar al marge de l'explotació petrolífera un sector amb unes reserves benvolgudes en 846 milions de barrils de cru, amb un preu de mercat equivalent a 7.000 milions de dòlars. A la zona, viuen dues comunitats indígenes (els taromenani i els tagaeri) amb els quals ni tan sols han entaulat contacto antropòlegs o missioners.
“La nostra proposta és deixar el petroli sota terra, la qual cosa té uns beneficis tant per a Equador com per a la comunitat internacional”, declara Lucía Pazmiño per explicar com s'evitaria una major emissió de gasos hivernacle (vinculat a la crema del combustible). Equador ha xifrat el valor d'aquest recurs en uns 7.000 milions de dòlars, encara que és difícil d'estimar aquest valor “intangible”.


El govern està disposat a posar de la seva butxaca 3.500 milions de dòlars, però demana a la comunitat internacional (govern, institucions i particulars) una aportació similar, per valor d'altres 3.500 milions dòlars.


Equador ha proposat que la comunitat internacional destini aquests diners a un fons gestionat per Nacions Unides que serveixi per aplicar iniciatives de desenvolupament sostenible en la Amazonía. “Volem que aquestes aportacions serveixin per definir un nou paradigma de desenvolupament, que no estigui basat en l'extracció del petroli i que permeti l'enlairament de les energies renovables”, agrega Pazmiño.
“Però necessitem els diners ja”, va recalcar la cònsol per subratllar que les aportacions han de seguir un calendari de compromís, de manera que si aquest no es compleix, el govern aplicaria “un pla B”, la qual cosa, segons va dir, no pot ser considerat “un ultimàtum”. Pazmiño ha explicat que ja s'han recaptat uns 100 milions de dòlars, encara que la iniciativa compta amb un calendari per fer les aportacions fins a 2024, per la qual cosa és necessari que els fons arribin progressivament.


De no aconseguir-se aquestes ajudes, Equador procedirà a l'explotació de les seves reserves petrolíferes, ha recordat la cònsol, ja que vol aconseguir el desenvolupament de comunitats del país tradicionalment abandonades. En aquest cas, el país invocaria el seu dret a aprofitar els seus recursos energètics, ja sigui mitjançant una explotació directa o amb una concessió, una opció en la qual es valoraria la millor i més neta tecnologia emprada pels oferents o els beneficis per als pobles indígenes. “En qualsevol cas, si es dóna aquesta explotació, els beneficis seran parell el poble, no per a les empreses”, va ressaltar Pazmiño.
Pazmiño va indicar que la urgència a reclamar aquests fons no és un ultimàtum, ja que respon simplement a una exigència lògica, ja que si es deixessin d'explota els pous a canvi de gens, no seria valorat l'esforç i la renúncia que significa aquesta iniciativa. Precisament, el fet que no hi hagi una renúncia plena, sense contrapartides ni condicions ni contraprestacions, és un dels motius que ha fet que aquesta iniciativa hagi rebut crítiques entre els grups ecologistes equatorians.


No obstant això, en cas que s'iniciés l'extracció, es retornaran totes les donacions superiors a 50.000 dòlars, una garantia sustentada a nivell internacional per la gestió del fons encarregada al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). "Equador no es pot donar el luxe d'esperar", ha resumit Pazmiño, que ha avançat que el proper 6 de juny està previst l'acte oficial de presentació de la iniciativa a Catalunya, a l'una que treballa en la consecució de fons.


La cònsol ha recordat que l'anterior govern de José Luis Rodríguez Zapatero va comprometre un milió d'euros a la iniciativa, si bé aquesta aportació no s'ha realitzat encara i es desconeix si l'actual Executiu la mantindrà. Pazmiño ha defensat que es tracta de la primera iniciativa d'aquest tipus a nivell mundial, i ha defensat la bondat del projecte com a pas per a un canvi de paradigma econòmic i de desenvolupament en el qual la naturalesa sigui també subjecte de drets -com reconeix la Constitució equatoriana des de 2008-. Corretja va anunciar a la fi de 2011 l'ampliació del termini per continuar amb la iniciativa Yasuní, pel que confia a recaptar 291 milions de dòlars -224,5 milions d'euros- entre 2012 i 2013.
La zona del jaciment ITT és una de les de major biodiversitat del planeta i on està més arrelada la creença en el bon viure (‘sumak kawsay’, en quechua), l'harmonia entre les persones i la naturalesa.