cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

El negoci del gas peruà acorrala als pobles amazònics Imprimeix Correu electrònic
Impactes - Transnacionals petroleres
dijous, 18 d'octubre de 2012 13:27

Cinc empreses es reparteixen el pastís gasífer de Camisea, a l´Amazonia meridional peruana.  En total més d´un milió i mig d´hectàries repartides en 4 blocs representen una amenaça feta realitat per les comunitats indigenes de la conca del Bajo Urubamba. Es parla de xifres astronòmiques de de gas natural de qualitat comercial atrapades al subsòl d´aquesta regió inhóspita,  farcida d´àrees naturals  emblemàtiques considerades punts calents de biodiversitat mundial.  Entremig, els pobles ashàninka, matsiguenga, kakinte, nahua i nantis veuen com els seus destins s´hipotequen als moviments corporatius d´un negoci que vulnera drets i degrada el territori.

Darrera el gas de Camisea

 

Pluspetrol, empresa argentina accionariada per Repsol és l´operadora dels blocs 88 i 56. En un meandre del riu Urubamba, l´any 2003 va iniciar la construcció del gran complex petroquímic de Malvinas, en territori de la comunitat Camisea, on hi ha aeroport amb vols diaris a Lima, enormes dipòsits de diesel, gas, benzina, butà, gas natural liquat, plantes de fraccionament, compressors i capacitat per més de mil treballadors.  Selva endins, seguint els passos de les descobertes de Shell la dècada anterior, existeixen ja 5 pous en funcionament, conectats a través de gasoductes i línies elèctriques. Repsol,  la coreana SK i l´empresa del magnat nordamericà Hunt són les seves sòcies majoritàries. La concessió del bloc 88, superposada i posterior a la creació de la Reserva Territorial Nahua Kugakapori amenaça directament els territoris de pobles en aïllament voluntari, cada cop més acorralats per l´expansió hidrocarburífera. Més al sud, Petrobras opera en solitari al bloc 58 on ja ha perforat amb èxit diversos pous i a inicis de 2012 s´afanyava a construir el Gasoducto Andino Sur, de 1.078 kilòmetres per subministrar gas als departaments del Sud peruà, on casualment hi ha plans de construir vàries petroquímiques que fabricaràn explosius i altres . Genera preocupació el tarannà poc transparent d´aquesta empresa vers les comunitats afectades així com la proximitat d´aquest bloc amb els veïns Parc Nacional Manu i Santuario Megantoni, on se sap també de la presència de pobles aïllats.

 

Repsol opera al bloc 57, la darrera peça del trencaclosques de Camisea. Amb més de 600.000 hectàries trinxades per la consecució de projectes sísmics 2D i 3D (amb creuaments de camins cada 500 metres), la construcció d´una petita ciutat amb aeroport al bell mig de la comunitat matsiguenga de Nuevo Mundo i els plans de perforar 23 pous i conectar-los amb ductes fins a la planta de Malvinas han generat oposició entre les comunitats kakintes, un poble amazònic reduït  a les muntanyes que separen els rius Tambo i Urubamba, en situació de contacte inicial. L´agost de 2011, l´Organización de Desarrollo del Pueblo Kakinte emitia un comunicat a l´opinió pública on denunciava que Repsol fomentava la divisió organitzativa negociant amb personatges no representatius d´aquest poble.

 

Camisea, rastres d´etnocidi

 

Les conseqüències del contacte infecciós perpetrat per Shell al poble Nahua són coneguts com un trist episodi a la regió. L´any 1984, la companyia anglo-holandesa penetrava el riu Mishahua buscant petroli i fou atacat pel poble en aïllament voluntari Nahua. Shell, aprofità el segrest de tres nahuas perpetrat per un grup de taladors que li seguia els passos, per realitzar el contacte amb aquest poble, tal com quedà registrat en un comunicat radiofònic emès des del campament de Shell. Els tres homes foren posteriorment alliberats, però ja estaven infectats d´una passa gripal i tos ferina que es van encarregar de transmetre entre els seus en tornar a casa. Estudis antropològics posteriors xifren la mortalitat en un 50% durant els primers mesos del contacte.

 

La polèmica per aquest etnocidi tant contemporani i documentat obligà al govern peruà a crear una reserva territorial per protegir aquests pobles l´any 1990. 30 anys després, el poble Nahua, ja contactat i evangelitzat, treballa com guaites per l´empresa Pluspetrol per encarar possibles contactes amb altres segments aïllats dels pobles nahua, nantis i mashco-piro. L´etnocidi es regenera i s´actualitza.

 

El viratge peruà de Repsol

 

L´expropiació argentina de les accions de Repsol a YPF  “no doblegaràn els plans expansius de la companyia al continent, ja que Perú deposita grans expectatives de negoci”- afirmava un afectat Antoni Brufau, en la sòrdida roda de prensa del dia després de la recuperació argentina de l´antiga empresa estatal.

 

El passat 6 de setembre, Repsol anunciava als quatre vents la inversió de 19.000 milions de dòlars per desenvolupar el Bloc 57, després de descubrir al pou Sagari un jaciment que podria contenir  2 trilions de peus cúbics de gas, que s´afegirien al camp Kinteroni, declarat com “un dels cinc majors descobriments del món l´any 2008 “. Més enllà de les reserves, l´aposta peruana de Repsol s´explica per llur posició privilegiada en cada baula de la cadena de producció i comercialització. No en va Repsol és accionaria de l´empresa de gasoductes TGP, que conecta Camisea amb els ports d´exportació de Pisco i Melchorita. Nombrosos vessaments de gas han ocorregut en diferents punts del gasoducte,  contaminant  la suposada inocuitat que otorguen les comercialitzadores al gas natural . A part, Repsol és sòcia, junt amb Hunt i SK de la flamant empresa Pacific LNG, que des de 2010 exporta gas natural liquat a Estats Units, Europa i Àsia. Varis escàndols de contraband han acompanyat  els primers anys d´aquest negoci. Integrant el cicle, Repsol és la principal comercialitzadora de Gas Liquat de Petroli (butà) i de gas natural. Si durant 13 anys Repsol obtenia el 50% de beneficis vampiritzant l´economia Argentina, les condicions estan donades perquè ho faci ara amb els sous dels peruans.

 

Mentrestant, a les riberes del riu Urubamba, les comunitats indígenes veuen com la pesca i la caça han deixat de ser una font fiable d´obtenció d´aliments i acaben treballant en posicions no qualificades per les empreses que envaeixen llurs territoris. Captius al permanent trànsit de barcasses i helicòpters, als periòdics vessaments d´hidrocarburs  i a una agressiva intrussió de relacionistes comunitaris de les companyies, es pregunten en quin moment se´ls ha informat i han decidit  convertir-se en la part sobrant del negoci global del gas.

Marc Gavaldà