cash advance


Agència notícies indígenes

Servindi

Transnacionals espanyoles en territoris indígenes Imprimeix Correu electrònic
Què fem? - Les transnacionals

Tags: Drets humans | Tractat lliure comerç | Transnacionals

A la Terra hi ha tot el que cal per satisfer les necessitats humanes, però no el que cal per satisfer-ne la cobdícia i l’avarícia

                                                                                                                                    Gandhi

 

Dependència dels combustibles fòssils i geopolítica dels hidrocarburs

 

Els rics del món consumeixen tant que les fronteres d’extracció de mercaderies o matèries primeres estan arribant als últims confins, en aquest cas, selva endins de l’Amazònia. Les economies riques mai han estat tan dependents de les importacions com ara. El consum de les societats riques, doncs, no es podria sostenir sense aconseguir a preus barats els recursos naturals dels proveïdors de matèries primeres.

“El petroli és un dels recursos que se situen com a element clau en la supervivència del capitalisme ja que, juntament amb el carbó i el gas natural, representen la font d’energia de les societats occidentals. Els hidrocarburs, i en especial el petroli, són uns recursos fàcils d’extreure, transportar i utilitzar, molt eficients, amb una energia bastant concentrada i emmagatzemable de forma senzilla. Per totes aquestes raons ha sostingut el pilar fonamental del desenvolupament econòmic capitalista global, el creixement continu. Hi ha una dada que mostra aquesta lògica: en els últims 50 anys, la demanda mundial de petroli s’ha multiplicat per set.” (OMAL)

 

En la geopolítica dels hidrocarburs, es pot visualitzar com les zones de producció no coincideixen amb les zones de consum: en els països del Nord creix exponencialment el consum d’aquest recurs energètic i en els països del sud s’ha instal•lat la violència per impedir qualsevol trava a l’exportació de cru i gas. No és d’estranyar, doncs, que el control dels recursos petroliers hagi donat lloc històricament a multitud de guerres, invasions i dictadures. Tot i amb això, hi ha dos factors que poden acabar amb l’actual “era del petroli”: l’esgotament de les reserves i el canvi climàtic.

 

Activitats extractives: la prioritat nacional

 

Al mes de febrer de 2007, la viceministra de l’Interior del govern de Colòmbia justificava les activitats petrolieres dins d’una zona indígena amb les següents paraules: “Ningún colombiano se puede oponer a una decisión del Estado”. És tan sols un exemple de la posició d’indefensió en què moltes vegades es troben els pobles indígenes davant de les prioritats polítiques dels governs de torn que marquen quin tipus d’inversions són les que calen al país sense tenir en compte ni els impactes per a la població que habita en zones properes a determinades activitats industrials o extractives ni la seva opinió.

 

El cas de les activitats extractives és especialment flagrant als països amazònics ja que el desenvolupament d’aquests projectes produeix principalment tres conseqüències: utilització de grans quantitats de terrenys, utilització de gran quantitat d’aigua pura i utilització de substàncies tòxiques. Les tres acaben deixant la zona, moltes vegades de gran biodiversitat, en un estat lamentable, i obliga les comunitats que hi vivien a buscar una altra zona per seguir subsistint. Les empreses i els estats nació són, però, els grans beneficiats de les activitats econòmiques d’extracció de recursos naturals, sense que això es tradueixi en un augment del benestar de tota la població del país corresponent.

 

Transnacionals espanyoles i control de l’energia

 

Les multinacionals espanyoles van desembarcar a l’Amèrica llatina als anys noranta quan estaven creixent fortament les polítiques neoliberals i van aprofitar el moment per iniciar la seva internacionalització. A partir dels ingressos procedents de les seves activitats a l’Amèrica llatina, les multinacionals de l’Estat espanyol han escalat llocs a la llista de les corporacions més poderoses del planeta: el 2007 n’hi havia tres —Santander, Telefónica i Repsol YPF— entre les cent més grans del món.

 

A mesura que aquestes corporacions han incrementat any rere any els seus beneficis, les seves activitats han estat associades a un enorme rastre de greus impactes ambientals, socials i culturals sobre els pobles de les regions on s’han implantat.

 

El cas Repsol YPF i l’impacte sobre els pobles indígenes

 

L’actuació de Repsol YPF és un clar exemple dels impactes negatius sobre els pobles originaris que aquesta transnacional espanyola està generant a causa de les males pràctiques en els països amazònics on s’està instaurant. Segons estudis realitzats per part de l’Observatori de Multinacionals a l’Amèrica llatina, aquesta empresa està deixant greus seqüeles a tots els països llatinoamericans on opera i passa el mateix amb les seves empreses filials.

 

A la figura 2 es pot visualitzar els principals impactes de l’empresa Repsol YPF a l’Amèrica llatina, entre els quals un gran nombre són sobre la població indígena i el seu entorn natural.

 

Figura 2

Repsol YPF està rebent l’assessorament ecològic de l’Institut Smithsonian (Estats Units d’Amèrica) per tal de reduir al mínim els impactes ambientals de les seves actuacions. Si ampliem una mica més la informació però, sabrem que en els països amazònics on Repsol YPF opera no s’està respectant el Conveni 169 de la OIT que com a empresa espanyola està obligada a respectar ja que viola l’article número 15 que determina que les comunitats indígenes tenen dret a ser consultades sobre qualsevol activitat de prospecció o explotació dels recursos existents a les seves terres realitzada per part de l’Estat (en aquest cas, són terrenys que l’Estat ha concessionat a Repsol YPF). Segons aquest article, a més, “els pobles interessats hauran de participar sempre que sigui possible en els beneficis que reportin aquestes activitats i a percebre una indemnització equitativa per qualsevol dany que puguin patir com a resultat d’aquestes.”

 

Aquest no és el modus operandi de la gran majoria d’empreses extractives que estan treballant actualment a l’Amazònia ja que habitualment es desmantella la propietat col•lectiva del territori, se n’exclou la població indígena afectada i s’eliminen les seves tradicions ancestrals. Al Perú, Repsol YPF està portant a terme exploracions petrolieres en regions amb presència de pobles indígenes aïllats voluntàriament o no contactats (lot de terreny número 39, al nord del país) amb el beneplàcit del Ministeri de l’Ambient del Perú que, a més, qüestiona l’existència d’indígenes aïllats.  El debat per tant, no és només com actua la companyia sinó també si és lícit que treballi en territoris amb presència de pobles indígenes en aïllament voluntari.

 

Conseqüències sobre la salut

 

Aquestes explotacions sempre comporten una gran quantitat d’emissions de contaminats. A l’aire s’emeten gasos com ara CO2 i SO2, principals causants de l’efecte hivernacle i de la pluja àcida. A l’aigua i al subsòl s’hi aboquen dioxines i derivats de l’ús del cianur, arsènic i mercuri entre d’altres.

 

Això provoca greus problemes de salut i el deteriorament de les condicions de vida a les poblacions indígenes d’aquestes zones. Estudis realitzat al Perú per part del Ministeri de Salut l’any 2005 han demostrat els elevats nivells de cadmi a la sang (molt per sobre dels admesos per l’Organització Mundial de la Salut) de les comunitats indígenes properes a les activitats extractives. L’Agència Americana de Protecció del Medi Ambient ha determinat que elevats nivells de cadmi a la sang són altament perjudicials per als pulmons, per a l’estómac (ocasiona irritacions greus) i per als ossos (provoca fragilitat), i, a més a més, l’Agència ha determinat que el cadmi i els seus compostos són cancerígens (carcinogènics) en éssers humans.

 

 

Darrera actualització de dimarts, 4 d'agost de 2009 23:55