Col·labora amb nosaltres

Vols col·laborar amb la Lliga dels Drets dels Pobles?

Pots fer-ho de diverses maneres:

- Fes-te soci/a, amb una aportació econòmica voluntària mensual.
- Fes-te voluntari/a. Amb una mica del teu temps podem fer moltes coses.
- Segueix les nostres campanyes i fes-ne difusió.
- Proposa les nostres activitats i exposicions a la teva escola, universitat, centre cívic,...

Per a més informació escriu-nos a info@dretsdelspobles.org

Segueix-nos a Facebook



Els documentals

Vides inacabades.

Vides inacabades

(enllaç youtube)

 

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

 

Congo, el camí per la pau

 

MASATO petroli.

Coneix a la Lliga

Buscant la pau: trobada de dones activistes a Barcelona Imprimeix Correu electrònic

El passat 16 i 17 de març del 2015, en el marc del projecte “Dones promotores de pau” vam convidar activistes de Txetxènia, de Sant Petersburg i congoleses procedents de la diàspora belga. L’objectiu de la trobada era tant denunciar els impactes de la violència contra les dones en els conflictes armats com compartir iniciatives de reconstrucció de la pau i de defensa dels drets humans.

Captura de pantalla 2015-04-17 a les 19.48.26

Aquestes activistes, que coneixen la brutalitat de la guerra per haver-la viscut en primera persona, tenen el valor de revoltar-se contra aquesta alçant la veu per condemnar la violència contra la població civil i intentant construir un país en pau.

Van arribar a Barcelona per oferir el seu testimoni i compartir les seves experiències sobre tot en l’àmbit en què treballen: en organitzacions dedicades al foment de la pau i de la lluita pels drets humans.

 

 

Un cop a Barcelona, el primer que vam fer és acompanyar-les a la seu del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980. Allà el director d’aquesta institució, el Sr. Jordi Palou ens va parlar extensament d’aquesta iniciativa, i sobre tot la història de la transició de l’estat espanyol després del Franquisme (lleis d’amnistia, gestió de les fosses comunes, base de dades dels desapareguts). Tot el que va explicar va suscitar un gran interès entre les convidades, ja que alguns elements tenen paral·lelismes en les seves realitats.

Després de dinar, les activistes van tenir entrevistes amb premsa i a la tarda, vam dirigir-nos a Ca la Dona, on ens van ensenyar el centre i després van començar a arribar dones procedents de diferents associacions catalanes.

Allà les nostres convidades van fer una xerrada parlant del paper de la dona en els conflictes armats. D’una banda, explicant com esdevenen víctimes de la violència en diferents àmbits: en les seves vides, en les seves famílies, les seves terres, i en els seus propis cossos. Però d’una altra banda, també posant l’èmfasi en el fet que les dones han tingut un lloc important a l’hora de reconstruir el teixit social i familiar en la postguerra, i no sempre s’ha visualitzat el seu paper.

La xerrada va comptar amb moments molts difícils. Escoltar els testimoniatges de les activistes, i sentir com a elles mateixes se’ls trencava la veu, no deixava indiferent. Moments durs però necessaris per compartir una realitat no tant llunyana, i mostrar el valor i la lluita d’aquestes dones.

Les activistes txetxenes van aprofundir sobre tot en les desaparicions forçades i execucions sumàries que s’estan duent a terme sota el règim actual de Kadírov, una dictadura imposada des del Kremlin. També van parlar de com s’ha produït un retrocés en els drets de les dones, que ara es veuen obligades a dur hijab i a seguir uns costums que mai abans havien estat imposats a les dones txetxenes. Quant a les activistes de la República Democràtica del Congo, no hi ha paraules que puguin definir la violència sexual que es viu allà. Les violacions s’utilitzen com arma de guerra per tots els actors armats, i d’aquesta manera la guerra impacta directament als cossos de les dones, per destruir a tota una comunitat.

L’endemà al matí, el 17 de març, es va fer una trobada entre les nostres convidades i una activista de Colòmbia, per així tenir l’oportunitat d’intercanviar, novament, experiències i iniciatives. A Colòmbia moltes dones també han sigut víctimes de violència sexual, i com en els altres països, es produeixen desplaçaments per tenir control de la terra, desaparicions forçades, falsos positius.... I a Colòmbia, com a la RDC i a Txetxènia, també acostumen a ser les dones les que conformen el moviment de base dels moviments socials en defensa els drets humans i per la pau.

A la tarda, les activistes van tornar a entrevistar-se amb periodistes interessats en la temàtica, i així els seus conflictes, oblidats als nostres mitjans, van poder, al menys durant un dia, estar en el focus mediàtic.

Aquests dies acompanyant les activistes van ser molt intensos: reunions amb associacions, entrevistes amb mitjans de comunicació, visites, xerrades, jornada de treball en què totes les converses estaven carregades d’una gran emocionalitat: denuncies de greus violacions dels drets humans, experiències negatives viscudes que deixen empremta...  però al mateix temps, compartir-les, tal i com elles ens van comentar, els fa bé, sobre tot quan s’adonen que hi ha qui les escolta amb atenció i les intenta comprendre.

També ens van comentar que van agrair el fet de trobar-se amb dones que han viscut i coneixen altres conflictes armats. Perquè s’adonen, altre cop, que no estan soles: que arreu del món hi ha altres dones que, com elles, amb força i empenta, lluiten per construir una societat millor. I, creiem, aquesta trobada pot contribuir a obrir noves portes, nous contactes, noves idees....

Així, es fa palès la importància de continuar organitzant aquests espais de trobada i intercanvi. Per elles. Per nosaltres. Per la pau.

Marta Ter i Iris Boadella