Col·labora amb nosaltres

Vols col·laborar amb la Lliga dels Drets dels Pobles?

Pots fer-ho de diverses maneres:

- Fes-te soci/a, amb una aportació econòmica voluntària mensual.
- Fes-te voluntari/a. Amb una mica del teu temps podem fer moltes coses.
- Segueix les nostres campanyes i fes-ne difusió.
- Proposa les nostres activitats i exposicions a la teva escola, universitat, centre cívic,...

Per a més informació escriu-nos a info@dretsdelspobles.org

Segueix-nos a Facebook



Els documentals

Vides inacabades.

Vides inacabades

(enllaç youtube)

 

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

 

Congo, el camí per la pau

 

MASATO petroli.

Coneix a la Lliga

Acord UE-Turquia: un error històric i vergonyós. Imprimeix Correu electrònic

Un informe de l’Organització de les persones refugiades de Nacions Unides exposa que en la situació actual de conflictes, guerres i persecucions en el món, una persona de 122 és refugiada, demandant d’asil o desplaçada. A nivell mundial, uns 60 milions de persones fugen de les guerres, la violència o persecució. Una situació mai vista des de la Segona Guerra mundial, la conseqüència de la qual  és  molt visible a Europa, amb milers de persones presoneres en les fronteres europees, i amb una Europa que no aconsegueix respondre de manera digna a aquesta crisi humanitària.

Oficialment, la frontera entre Grècia i Turquia  tancà el diumenge  21 de març, tant pels immigrants econòmics com pels demandants d’asil. Totes les persones que arriben a les illes greques poden ser tornades “manu militari” vers les costes turques, segons l’acord signat entre

la Unió Europea i Ankara, acord que posa fi al dret d’asil en Europa. Aquest acord tapa la incompetència i les divisions de la UE – una suma de governs nacionals amb poca visió conjunta -  en matèria de politiques migratòries, demostra la falta de solidaritat en la resposta a situacions dramàtiques de conflictes, guerres on Occident sovint ha tingut i té responsabilitats, però els interessos econòmics, el poder financer, l’accés als recursos naturals estan per sobre del dret internacional, de les persones i les deixa a la deriva, sense protecció. Una vergonya.

 

I Turquia no és un país segur, respecta ben poc els drets humans, amb violacions constants dels drets de la seva població i el seu govern no dubta en utilitzar la violència en manifestacions pacifiques. A més a més, el dret d’asil que Turquia donarà és molt limitat: no dóna dret a treballar, els infants no podran anar a l’escola i aquest mes de febrer va sortir a la llum que infants sirians estaven treballant en la industria tèxtil....

I l’acord del Consell d’Europa amb Turquia només parla dels sirians. De les persones refugiades que arriben a través de Grècia, només els de nacionalitat siriana tindran dret a l’asil a Europa. És una discriminació evident per a les persones que fugen de les guerres  d’Iraq, Afganistan, República Democràtica del Congo o Eritrea, així com per a les persones de qualsevol altre país que pateixen persecució per motius religiosos, d’orientació sexual, polítics o ètnics i que arribin a Grècia amb la intenció de demanar asil a Europa. Actualment, els sirians són el 51% dels que arriben a les illes gregues, segons dades de l’ACNUR.

L’objectiu del acord amb Turquia és parar l’entrada de persones migrants i refugiades  a Grècia a través de Turquia; implica el retorn col·lectiu de migrants que fan el viatge cap a les illes greques.  L’acord no estableix cap via segura per arribar a Europa: estipula que “per cada sirià retornat es re-ubicarà a un altre sirià en algun dels països membre”. Això significa que cada acollida d’un sirià a Europa depèn d’un altre sirià que es juga la vida en el mar. Obliga a un sirià arriscar la seva vida i que sigui deportat perquè un altre rebi protecció.

Teòricament, a partir d’ara, totes les persones que arribin estaran “acollides” en un dels 5 hotspots (centres d’acollida) situats a Lesbos, Leros, Chios, Samos i Kos. De moment, són 6000 places, però es preveu arribar a unes 20.000. Si algú vol demanar asil (actualment, quasi ningú ho fa a Grècia per tal de poder continuar el seu camí)  la seva “demanda” serà examinada in situ. Si ha passat per Turquia (ara país reconegut segur per la UE) o un país de primer asil que li pot oferir una protecció suficient, la seva demanda serà automàticament considerada  inadmissible i serà retornat a Turquia.

Frontex, l’agència europea encarregada de la coordinació del control de les fronteres exteriors de la UE, anuncià que posarà 8 vaixells de 300 a 400 places a disposició. Però com es pot organitzar “la tornada”- amb tants pocs mitjans i criteris arbitraris -  quan  ja són 145.000 les persones que han arribat des de principi de gener segons l’Organització Internacional per les migracions.? I fins ara Turquia només ha indicat un punt  d’embarcament, davant de l’illa de Lesbos..... Tot plegat, decisions improvisades,  arbitràries, al marge de la realitat i del drama humà.

Calen  mitjans- humans i econòmics – i sobretot voluntat política, per fer front a la situació, en els països d’origen, en l’acollida de les persones en el seu accidentat viatge i són imprescindibles els  recursos en els països d’acollida per acompanyar a les persones nouvingudes però també a les persones autòctones per facilitar el procés de convivència i d’acceptació mútua en un món global-local, on tots hem de ser co-responsables i tots depenem els uns dels altres.

Europa trontolla perillosament en la seva política exterior, amb uns governs nacionals de països membres cecs i tancats.

Rita Huybens

Presidenta SCAI (Servei ciutadà d’acolliment als immigrants)