Col·labora amb nosaltres

Vols col·laborar amb la Lliga dels Drets dels Pobles?

Pots fer-ho de diverses maneres:

- Fes-te soci/a, amb una aportació econòmica voluntària mensual.
- Fes-te voluntari/a. Amb una mica del teu temps podem fer moltes coses.
- Segueix les nostres campanyes i fes-ne difusió.
- Proposa les nostres activitats i exposicions a la teva escola, universitat, centre cívic,...

Per a més informació escriu-nos a info@dretsdelspobles.org

Segueix-nos a Facebook



Els documentals

Vides inacabades.

Vides inacabades

(enllaç youtube)

 

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

 

Congo, el camí per la pau

 

MASATO petroli.

Coneix a la Lliga

Campanyes de la Lliga

Banner de la Campanya "Indígenes, quan la terra camina"

11 de Febrer de 2017

GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES

 
Banner de la Campanya "Indígenes, quan la terra camina"
 
Banner de Txètxenia trenquem el silenci
 
Banner de la Campanya "Congo, Perill de riquesa"
 
Banner de l'Observatori de la Immigració
 

Vols rebre informació...

...sobre les nostres activitats:
Acord UE-Turquia: un error històric i vergonyós. Imprimeix Correu electrònic

Un informe de l’Organització de les persones refugiades de Nacions Unides exposa que en la situació actual de conflictes, guerres i persecucions en el món, una persona de 122 és refugiada, demandant d’asil o desplaçada. A nivell mundial, uns 60 milions de persones fugen de les guerres, la violència o persecució. Una situació mai vista des de la Segona Guerra mundial, la conseqüència de la qual  és  molt visible a Europa, amb milers de persones presoneres en les fronteres europees, i amb una Europa que no aconsegueix respondre de manera digna a aquesta crisi humanitària.

Oficialment, la frontera entre Grècia i Turquia  tancà el diumenge  21 de març, tant pels immigrants econòmics com pels demandants d’asil. Totes les persones que arriben a les illes greques poden ser tornades “manu militari” vers les costes turques, segons l’acord signat entre

la Unió Europea i Ankara, acord que posa fi al dret d’asil en Europa. Aquest acord tapa la incompetència i les divisions de la UE – una suma de governs nacionals amb poca visió conjunta -  en matèria de politiques migratòries, demostra la falta de solidaritat en la resposta a situacions dramàtiques de conflictes, guerres on Occident sovint ha tingut i té responsabilitats, però els interessos econòmics, el poder financer, l’accés als recursos naturals estan per sobre del dret internacional, de les persones i les deixa a la deriva, sense protecció. Una vergonya.

 

I Turquia no és un país segur, respecta ben poc els drets humans, amb violacions constants dels drets de la seva població i el seu govern no dubta en utilitzar la violència en manifestacions pacifiques. A més a més, el dret d’asil que Turquia donarà és molt limitat: no dóna dret a treballar, els infants no podran anar a l’escola i aquest mes de febrer va sortir a la llum que infants sirians estaven treballant en la industria tèxtil....

I l’acord del Consell d’Europa amb Turquia només parla dels sirians. De les persones refugiades que arriben a través de Grècia, només els de nacionalitat siriana tindran dret a l’asil a Europa. És una discriminació evident per a les persones que fugen de les guerres  d’Iraq, Afganistan, República Democràtica del Congo o Eritrea, així com per a les persones de qualsevol altre país que pateixen persecució per motius religiosos, d’orientació sexual, polítics o ètnics i que arribin a Grècia amb la intenció de demanar asil a Europa. Actualment, els sirians són el 51% dels que arriben a les illes gregues, segons dades de l’ACNUR.

L’objectiu del acord amb Turquia és parar l’entrada de persones migrants i refugiades  a Grècia a través de Turquia; implica el retorn col·lectiu de migrants que fan el viatge cap a les illes greques.  L’acord no estableix cap via segura per arribar a Europa: estipula que “per cada sirià retornat es re-ubicarà a un altre sirià en algun dels països membre”. Això significa que cada acollida d’un sirià a Europa depèn d’un altre sirià que es juga la vida en el mar. Obliga a un sirià arriscar la seva vida i que sigui deportat perquè un altre rebi protecció.

Teòricament, a partir d’ara, totes les persones que arribin estaran “acollides” en un dels 5 hotspots (centres d’acollida) situats a Lesbos, Leros, Chios, Samos i Kos. De moment, són 6000 places, però es preveu arribar a unes 20.000. Si algú vol demanar asil (actualment, quasi ningú ho fa a Grècia per tal de poder continuar el seu camí)  la seva “demanda” serà examinada in situ. Si ha passat per Turquia (ara país reconegut segur per la UE) o un país de primer asil que li pot oferir una protecció suficient, la seva demanda serà automàticament considerada  inadmissible i serà retornat a Turquia.

Frontex, l’agència europea encarregada de la coordinació del control de les fronteres exteriors de la UE, anuncià que posarà 8 vaixells de 300 a 400 places a disposició. Però com es pot organitzar “la tornada”- amb tants pocs mitjans i criteris arbitraris -  quan  ja són 145.000 les persones que han arribat des de principi de gener segons l’Organització Internacional per les migracions.? I fins ara Turquia només ha indicat un punt  d’embarcament, davant de l’illa de Lesbos..... Tot plegat, decisions improvisades,  arbitràries, al marge de la realitat i del drama humà.

Calen  mitjans- humans i econòmics – i sobretot voluntat política, per fer front a la situació, en els països d’origen, en l’acollida de les persones en el seu accidentat viatge i són imprescindibles els  recursos en els països d’acollida per acompanyar a les persones nouvingudes però també a les persones autòctones per facilitar el procés de convivència i d’acceptació mútua en un món global-local, on tots hem de ser co-responsables i tots depenem els uns dels altres.

Europa trontolla perillosament en la seva política exterior, amb uns governs nacionals de països membres cecs i tancats.

Rita Huybens

Presidenta SCAI (Servei ciutadà d’acolliment als immigrants)