Col·labora amb nosaltres

Vols col·laborar amb la Lliga dels Drets dels Pobles?

Pots fer-ho de diverses maneres:

- Fes-te soci/a, amb una aportació econòmica voluntària mensual.
- Fes-te voluntari/a. Amb una mica del teu temps podem fer moltes coses.
- Segueix les nostres campanyes i fes-ne difusió.
- Proposa les nostres activitats i exposicions a la teva escola, universitat, centre cívic,...

Per a més informació escriu-nos a info@dretsdelspobles.org

Segueix-nos a Facebook



Els documentals

Vides inacabades.

Vides inacabades

(enllaç youtube)

 

Crònica del dolor i l'esperança

Blog Uchungu 2

Blog del documental

 

Congo, el camí per la pau

 

MASATO petroli.

Coneix a la Lliga

Campanyes de la Lliga

Banner de la Campanya "Indígenes, quan la terra camina"

11 de Febrer de 2017

GRAN CONCERT PER A LES PERSONES REFUGIADES

 
Banner de la Campanya "Indígenes, quan la terra camina"
 
Banner de Txètxenia trenquem el silenci
 
Banner de la Campanya "Congo, Perill de riquesa"
 
Banner de l'Observatori de la Immigració
 

Vols rebre informació...

...sobre les nostres activitats:
Colòmbia, no perdem l’esperança Imprimeix Correu electrònic

No val a dissimular: el triomf del “no” en el plebiscit per confirmar l'acord de pau entre el govern colombià i la guerrilla de les FARC ha caigut com una galleda d'aigua freda al damunt de tots els que desitjàvem posar la primera pedra en la construcció de la pau total a Colòmbia. Una decepció per als qui treballem per la pau al costat de molts colombians i colombianes que, per majoria, han votat pel “sÍ” a Espanya.


 

Els dies previs al 2 d'octubre s'ha treballat de valent per demanar el suport a l'acord de pau, per cridar als ciutadans i ciutadanes colombianes que viuen entre nosaltres perquè es mobilitzessin pel sí en la consulta. Des del govern de la Generalitat hi ha hagut un suport incondicional a l'acord de pau que va quedar ben palès en la recepció que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i el conseller, Raül Romeva, van fer al mediador de pau, Henry Acosta, i a la representant de l'Alt Comissionat per la Pau a Colòmbia, Lucía González, el divendres previ a la consulta. Així mateix l’Administració fa costat a les nombroses organitzacions catalanes que treballen per la pau i pel desenvolupament a aquell país, la majoria de les quals fan pinya a la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Reunions, comunicats, conferències i tantes activitats de sensibilització que s’organitzen des de fa anys per demanar la fi del conflicte, així com la convocatòria de diversos actes per promoure el “sí” per part de les associacions per la pau encapçalades per colombians i colombianes... i el dilluns es desperten (ens despertem) amb el “no”.

Dia trist per Colòmbia. O per les Colòmbies. Perquè hi ha hagut resultats molt diferents d'unes circumscripcions a altres. Hem vist com el “no” ha triomfat a les urbs allunyades dels punts calents o allà on el conflicte desaparegué fa temps i s'hi instal·là la indústria, amb predomini de classes mitjanes que giren l'esquena a l'esperança, com és el cas de Medellín. Hem vist com el “sí” ha guanyat en territoris rurals, on la guerrilla ha estat més present, i que han estat escenaris de combats que han fustigat la població civil, com ara Ituango o Briceño, i també, singularment, a Bogotà. El “no” triomfant ha arrelat en un territori amb predomini dels grans hacendados protegits pels grups paramilitars. Una high class a la qual pertany l'expresident, Álvaro Uribe, el líder del dretà Centro Democrático, que, a més, domina l'escena mediàtica.

Tanmateix, tenint en compte d’una banda el control que Àlvaro Uribe exerceix sobre els principals mitjans de comunicació i, de l’altra, l'abstenció de més del 62% dels votants, el resultat és força equilibrat. El “sí” ha obtingut el 49.78% enfront del “no”, amb un 50.21%; una diferència de només el 0.49%. La qual cosa vol dir que encara no està tot perdut. De moment, sembla que es comptarà amb la voluntat expressada pel president, Juan Manuel Santos, i el líder de les FARC, Rodrigo Londoño, alies Timochenko, de seguir amb el procés i de perfeccionar-lo; també amb el suport internacional i la força i la il·lusió de milions de colombians i colombianes que, tot i la tristor de l'endemà, volen seguir construint la pau després de 52 anys de conflicte. I, finalment, caldrà esperar que Uribe i les seves hosts facin una profunda reflexió i deixin d’utilitzar les FARC com a boc expiatori de la seva política de ranxo gran.