Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Fets que han marcat l'any 2011 PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Dimarts, 24 de gener de 2012 10:57

Tags: Caucas Nord | conflictes armats | economia | Islam

Mairbek Vatxagàev, historiador txetxè exiliat a París ens descriu, en aquest article, els principals fets que han incidit en la situació que es viu al Caucas Nord aquest 2011:

El 2011 s'ha perfilat la idea del trasllat de la població del Caucas Nord a d’altres regions de Rússia i la repoblació del Caucas per russos ètnics (l'anomenat "pla d'Alexander Khlopónin", representant plenipotenciari del President de la Federació de Rússia al districte federal del Caucas Nord). Es van signar acords amb 66 regions del país per acollir i donar feina a persones procedents de les repúbliques nord-caucàsiques.

Vuit regions s'hi han negat: les de Kurgan, Kírov, Sverdlovsk, Samara, Tiumen i també Moscou (http://skfonews.info/news/3079).Curiosament, són les regions més atractives per als habitants del Caucas Nord. En realitat, no es tracta de donar treball a la població nord-caucàsica: per això no caldria organitzar negociacions i signar acords de tan alt nivell. Per això seria suficient que l'arribada de la gent del Caucas a pobles abandonats de la Rússia profunda no es veiés com un acte d'agressió. El problema és que, a Rússia, els censos poblacionals descobreixen un nombre creixent de pobles i llogarets deshabitats (entre els anys 2002 i 2010, s'han registrat 8,5 mil nous pobles deshabitats). No obstant això, l'arribada d'immigrants caucasians a aquestes localitats topa amb una forta enemistat. Així funciona el principi del «gos de l'hortolà» que «no menja ni deixa menjar". L'hostilitat de les autoritats locals i de la policia fa la integració dels nouvinguts encara més difícil.

 

Un altre esdeveniment important va ser, al meu entendre, el canvi en la localització de la Brigada motoritzada d'alta muntanya des de Botlikh (Daguestan) a Maikop (Adiguèsia). A dia d'avui, Rússia només té dues brigades motoritzades d'alta muntanya, ambdues estacionades  al Caucas Nord; però fins l'any 2011, una d'elles s'emplaçava a la localitat de Zelentxúk a Karatxevo-Txerkèssia, i l'altra en el poble daguestanès de Botlikh, a la frontera amb Txetxènia.

Aquestes brigades estaven designades per combatre la guerrilla a les muntanyes però també podien ser utilitzades en les zones frontereres amb Geòrgia i Azerbaidjan. El problema és que la Brigada de Botlij s'havia quedat sense camp d'entrenament, perquè el terreny que estava destinat a aquest fi a Txetxènia, va resultar formar part d'un espai històric i cultural protegit, a l'empara de la legislació de la Federació russa. De manera que la Brigada va passar gairebé 10 anys sense camp d'entrenament i, al final, la base militar valorada en 15 bilions de rubles, va passar a formar part, a efectes comptables, dels actius de l'administració de Botlij, mentre que els militars van ser traslladats a Maikop, a Adiguèsia (www.kavkaz-uzel.ru/articles/197171/). D'aquesta manera, les dues brigades estan ara concentrades a la part occidental del Caucas Nord, la qual cosa, probablement, no sigui una casualitat, ja que les autoritats russes necessiten reforços addicionals per fer front a la guerrilla, en la vigília dels Jocs Olímpics de Sotxi, previstos per a l'any 2014.

Sempre en el context dels preparatius per a les Olimpíades, s'està duent a terme un rearmament a gran escala al sud de la Federació russa. En els últims deu anys, els fons destinats a la militarització de la regió, han superat amb escreix les inversions en l'economia de les repúbliques nord-caucàsiques. El rearmament actual, amb reequipament de grans unitats militars en un temps rècord, és, aparentment, el més ràpid de tota l'època postsoviètica.

Han estat rearmades pràcticament totes les unitats blindades al sud del país; els vells carros de combat han estat substituïts pels T-72B amb armament tecnològicament més avançat. Les divisions motoritzades d'Ossètia del Nord i la regió de Volgograd, així com els batallons d'infanteria motoritzada al Daguestan i Abkhàzia han estat reequipats amb tancs de combat T-90A, vehicles de combat d'infanteria BMP-3 i blindats BTR-82A.

S'han modernitzat completament els sistemes de míssils i s'han instal·lat nous sistemes de defensa antiaèria, en primer lloc a Txetxènia. El control sobre l'espai aeri de Txetxènia es realitzarà des de la base militar de Kalinovskaya (al Nord de Txetxènia, a les proximitats del riu Terek) per un nou sistema de comandament i control per a les unitats antiaèries, el modern Barnaul-T (informació de l'agència ITAR-TASS del 14 de desembre de 2011). Indubtablement, el Caucas Nord és, avui en dia, la regió més militaritzada de tot el territori rus.

Tot això és conseqüència de l'estat de tensió que està vivint la regió. L'organisme independent Kavkazskii Uzel, que basa les seves dades només en informes públics, ha comptabilitzat, en els onze mesos de l'any 2011, almenys 1205 víctimes del conflicte armat al Caucas Nord: 683 persones van morir i 522 van resultar ferides. Segons les dades provisionals, l'any 2011 s'han perpetrat 64 desaparicions forçades; 28 persones han estat segrestades al Daguestan; vint, a Txetxènia; tretze, a Ingúixia; tres, a Kabardino-Balkària (http://politzeki.voinenet.ru/novosti/operativnaya-informatsiya/37513.html).

Un esdeveniment tràgic que va marcar l'any 2011 va ser l'assassinat, el 15 de desembre, de Jadyimurad Kamálov, un conegut periodista daguestanès  i fundador del diari Chernovik (www.lenta.ru/articles/2011/12/16/paper/). La seva mort ve a completar la llista negra dels caiguts en la confrontació amb les autoritats. Com tots els altres assassinats d'aquest tipus, no hi ha raons per creure que el crim s'hagi de resoldre algun dia.

El final de l'any s'ha vist marcat per la desena visita (des de 1999) a Txetxènia de l'antic i futur president de Rússia Vladímir Putin, que va visitar la república el 20 de desembre de 2011. Amb unes xifres aclaparadores de vots pel partit Edinaya Rossiya (fet a mida per a Putin), l'actual primer ministre va declarar que considera perjudicial parlar de qualsevol possible separació del Caucas Nord (els nacionalistes russos proposen la secessió de Txetxènia, Ingúixia i Daguestan de la Federació Russa). I, per primera vegada, va parlar d'un possible efecte dòmino en cas de la disgregació d'una de les regions del país (www.argumenti.ru/politics/online/2011/12/145354). D'aquesta manera, vint anys després del desmembrament de l'URSS, Putin va tornar als mateixos arguments que, en el seu temps, havia esgrimit Borís Ieltsin. Amb la qual cosa, poc ha canviat en la visió dels fets pel govern rus, des de 1991. Seguim tenint els mateixos problemes que fa vint anys. Amb la diferència que abans es tractava només de Txetxènia, mentre que ara estem parlant ja de Txetxènia, Ingúixia i Daguestan. El problema no ha fet més que estendre’s.

També recordarem el 2011 perquè, després d'un any de lluites internes, el grup txetxè de la guerrilla es va unificar, en emetre una declaració en la qual reconeixia com el seu líder a Doku Umàrov. Aquest, per la seva banda, reconeixia els seus errors amb els tres comandants díscols més importants de Txetxènia: Hussein Gakáev, Aslanbek Vadálov i Tarján Gazíev. Al mateix temps, la guerrilla va patir importants pèrdues en el grup de Kabardino-Balkària  del qual, entre març i maig de 2011, van ser aniquilats gairebé tots els líders guerrillers, d'alt i mig rang. Aquestes baixes van afectar la situació operacional en aquesta part del Caucas Nord, reduint el nombre d'atacs a les autoritats per part de la Jamaat de Kabardino-Balkària. La Jamaat més activa va seguir sent, igual que el 2010, la del Daguestan.

L'any 2011 va demostrar també que la política de "txetxenització" de les altres repúbliques del Caucas, amb la que comptaven les autoritats, no va donar resultats. De fet, podem parlar del fracàs d'aquesta política, ja que cap de les repúbliques, fins i tot Ingúixia, tan propera a Txetxènia, va poder adoptar els mètodes de la "txetxenització". El que va funcionar a Txetxènia, no ho va fer en altres parts. El que passa és que Txetxènia és avui una república pràcticament mononacional i, per tant, no necessita maniobrar per mantenir l'equitat entre diferents ètnies. A més, en les repúbliques de la zona nord-occidental del Caucas, la minoria russa segueix sent important, mentre que a Txetxènia (igual que a Ingúixia i Daguestan), la població russa és gairebé inexistent.

El 2011, es va aprovar un pla de creació de diversos enclavaments turístics a tot el territori del Caucas Nord. No obstant això, aquesta iniciativa no podrà canviar la creixent actitud antirussa al Caucas Nord, on el govern central ja no es veu com el poder únic i incondicional. Cada vegada més persones es dirigeixen a institucions internacionals per reivindicar els seus drets, el que debilita encara més la de per si precària posició de Moscou a la regió.

En aquest difícil context, el Caucas Nord està vivint un procés de progressiva islamització, el qual és, realment, un pas endavant comparat amb l’estat d’estancament dels anys noranta. És d’esperar que en algun moment, aquestes forces, basades en els preceptes islàmics, siguin el principal actor a l'arena política regional. No cal témer; al contrari, cal comprendre aquest procés i dialogar amb totes les forces polítiques. Només així la situació es podrà mantenir en el marc de la tradició i el costum nacional, cosa que automàticament exclouria qualsevol radicalització d'aquelles forces polítiques.

Mairbek Vatxagàev, historiador txetxè

Última actualització