Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Umàrov I, el Bo PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Dimarts, 28 de febrer de 2012 09:20

Tags: actes terroristes | Emirat del Caucas


Són nombrosos els interrogants que es plantegen després de la difusió de
l’últim comunicat del líder de l’Emirat del Caucas Nord, Doku Umàrov,
en el qual anunciava l’eliminació dels civils russos de la llista
d’objectius militars en estimar que aquests ja no recolzaven a Vladimir
Putin (degut a les recents protestes de Moscou). 

L’òbvia instrumentalització feta dels civils russos suposa una manifestació
de magnanimitat. Perdonar-los la vida com a gest de complicitat i bona
voluntat és una de les eines tradicionals descrites pels teòrics del poder
(1). Umàrov juga a ser un príncep, amb un resultat que encara resta per
veure, ja que no sembla que aquesta decisió hagi de propiciar una major
sensibilitat per part del poble rus cap als anhels de l’Emirat
d’autodeterminació geogràfica i d’administració teocràtica.

El sobtat canvi de tàctica mostra la fragilitat argumental del grup nord-caucàsic a l’hora d’avaluar la posició dels civil en el marc del conflicte. Entre la lluita armada des de la visió de la cadena d’obediència (com oposició a la cadena de comandament) no és més que una reblada de clau a l’arbitrària criminalitat generadora de por que fins aleshores s’havia demostrat, entre altres ocasions, a l’aeroport de Domodédovo o al metro de Moscou. La coacció és una de les traduccions possibles a les paraules d’Umàrov que garanteix la seguretat dels civils únicament mentre aquests s’oposin a l’actual govern. Quelcom que implica els seus riscos. Entre ells, no oferir, precisament un discurs coherent ni representar una postura seria, doncs deixa subjectes al desig aspectes ideològics essencials per el grup, com és la consideració dels civils en un conflicte armat – i més encara tenint en compte que les protestes no han tingut cap relació amb la política de repressió que el Kremlin aplica al Caucas Nord.

De fet, no son molts els partits polítics russos que mostrin una especial atenció a aquesta qüestió humanitària, i molt menys els que es plantegen una futura autodeterminació per als pobles caucàsics. Podria donar-se el cas, i no seria un exercici d’hipòtesis massa descabellat, que la substitució d’un govern per un altre no canviés en absolut res en relació als interessos d’Umàrov. Aleshores, serien altra vegada els civils els objectius militars. El líder de la resistència islàmica pancaucàsica tornaria desdir-se (2) manifestant una feblesa de posicionament indigna (tot i que per altra banda, lògica quan es tracta amb tal cinisme la inclusió o exclusió d’un grup poblacional en el catàleg d’objectius militars).

Una altra de les incògnites que desperta aquesta decisió afecta a la pròpia raó de ser de l’Emirat en comparació amb altres organitzacions islamistes. Amb prou feines existeixen precedents d’aquesta índole, en eles que la població civil es perdonada i diferenciada dels governs. EL dia 11 de març de 2004, malgrat la coneguda oposició popular a la intervenció espanyola a la guerra de l’Iraq, varies bombes esclataren en tres estacions ferroviàries de Madrid, com a resposta yihaidista a la invasió.
Nacionalistes-islamistes com Hamás argumenten el llançament de coets contra la població civil israeliana perquè aquest és còmplice de la ocupació de Palestina, independentment del color del govern de Tel-Aviv. Altres grups armats islamistes, com Al-Qaeda, tampoc fan cap tipus de distinció entre militars i civils. La nova tàctica d’Umàrov, particularitza una mica més el conflicte nord-caucàsic, no només allargant les distàncies entre l’ islamisme armat internacional i l’Emirat (3), sinó també entre altres grups localistes i entre la concepció contemporània del yihaidisme.

Aquestes qüestions poder ser o no ser resoltes, el mes de març tindrem l’oportunitat de veure quin serà el nou pas de l’Emirat en cas que Vladimir Putin guanyi (fraudulenta o transparentment) o perdi les eleccions presidencials, així com la relació política entre el Kremlin i el Caucas Nord. De moment, els protestuyusgchie (“els qui protesten”), ja es poden anotar un “tanto” que no buscaven quan començaren a sortir al carrer: han contribuït a la pacificació del conflicte, per gràcia d’Umàrov.

Adrián Tarín, Observatorio Eurasia

NOTES 1. Ens referim a Maquiavel en la seva obra “el Príncep”. Altres autors, com Hobbes o Weber, apunten en la mateixa direcció

2. http://www.aljazeera.com/news/europe/2010/08/201084123832188820.html

3. http://www.observatorioeurasia.org/?section=news-view&id=151

Última actualització