Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Conversa a Moscou sobre la tristesa i la frustració electoral PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Drets humans
Dissabte, 10 de març de 2012 15:02

Tags: drets humans | eleccions

La setmana de les eleccions, vaig seguir el procés electoral a Moscou, veient com treballaven els observadors russos de la Lliga d'Observadors en dos col·legis electorals, anant a les manifstacions anti i proPutin i, entrevistant-me amb diversos periodistes i amb activistes pels drets humans. Dos dies després de les eleccions vaig parlar amb Tània Lokxina, directora de l'oficina de Human Rights Watch de Moscou.

Vaig conèixer la Tània ara fa dos anys, en un seminari de defensors dels Drets Humans que treballaven al Caucas septentrional. Des d'aleshores no ens havíem vist més, però sí que ens escrivíem de tant en tant. Crec que la Tània, i l'Oleg Orlov, de Memorial, són els dos grans experts en drets humans que ara mateix treballen a Rússia.

Quan vaig arribar al bar on havíem quedat, la Tània ja hi era. Vestida de negre, molt prima, com sempre. Em diu si m'importa que dini mentre xerrem. No ha menjat res en tot el dia. I demana una sopa. Tots els activistes que conec que treballen a Rússia són prims i mengen poquíssim… La Tània té uns ulls blaus bonics, una mica tristos.

I aleshores comencem a parlar, de la situació dels drets humans ara mateix a Rússia.

Tània Lokxina. Aquests últims mesos les autoritats reconeixen, almenys retòricament, el dret de criticar. A Moscou i en algunes ciutats més han permès que la gent es manifestés sense que la policia hi intervingués. Però en paral·lel, molts activistes estan sent atacats i la intimidació de la societat civil es manté, el clima és molt hostil.

Marta Ter. A quin tipus d'intimidació i atacs et refereixes?
TL.
A la que practiquen amb mètodes diversos, des d'amenaces cap als activistes i les seves famílies, a pallisses i violència física, fins a campanyes discriminatòries des dels mitjans de comunicació controlats per l'estat.

MT. Ahir vaig anar a dues manifestacions. De primer, a la pro Putin, a la plaça Manezh. I després a la de l'oposició, a la Púixkinskaia. A la primera l'ambient era festiu i alegre, tret dels qui hi havien portat 'per força': vaig trobar-n'hi uns quants, fastiguejats perquè Putin havia guanyat i, a sobre, perquè havien d'estar allà fent el paperet. A la concentració de l'oposició, en canvi, la gent estava trista, hi havia un ambient de frustració palpable. Què creus que passarà ara amb l'oposició?
TL.
Jo també vaig anar a la Púixkinskaia. I sí, és clar, la gent que no vol Putin ara està trista, frustrada, mirant la televisió i veient els resultats. Perquè, amb falsificacions o sense, Putin té molt de suport.

MT. Ahir una coneguda russa de vint-i-llargs em deia: 'Marta, estic ensorrada. Compto els anys que em queden de Putin, si tot va com ell espera. I ves que, quan ell deixarà el poder, jo ja tindré quaranta anys, i els meus fills ja seran una mica grans! Em pensava que canviaria alguna cosa, però tot continuarà com sempre...'
TL.
És important que l'oposició no es desesperi ni s'atrinxeri en una pugna contra el poder. S'ha de treballar des de dins per construir una alternativa política real, aquests anys vinents. Fer-la créixer des de l'oposició. I no permetre que facin barallar entre ells els qui en formen part.


'Hi ha un frau brutal'

MT. Per què creus que la població li fa tant de costat, a Putin?
TL.
Fa més d'una dècada que controla els mitjans de comunicació. A la televisió (i Rússia és un país de televisió) és l'heroi que hi surt a totes hores. I, a més a més, no hi ha cap mena d'alternativa. Alguns amics han votat Pròkhorov i Ziugànov, no pas perquè els convencin aquests candidats, sinó per anar contra Putin.

MT. La noia que et deia abans, la dels quaranta anys, també em deia: 'Ell ha tingut dotze anys per a controlar-ho tot, i nosaltres tres mesos i prou!' Bé, Tània, comenta'm ara què t'han semblat els resultats al Caucas... A Txetxènia, amb una participació del 99,61%, un 99,76% va votar Putin.
TL.
Això s'explica per un frau brutal. No he fet d'observadora aquesta vegada, però sí en unes quantes ocasions, i ho he vist jo mateixa. Ara, aquesta vegada, un activista d'allà va dir-me que les urnes 'reals' ja les tenien preparades a llocs segurs. Que les paperetes que la gent ficava a les urnes eren paperots sense valor.


Amenaces als activistes dels drets humans

MT. Abans he vist que HRW treia un document recomanant a Putin els cent primers passos que hauria de fer per a modernitzar el país. Primer: afavorir un clima de treball propici per a les organitzacions socials i per als activistes.
TL. Sí. Demanem que s'aturi la pressió contra els activistes, que no els espantin més.

MT. Quins són els activistes que més suporten aquesta pressió
TL. Els dels drets humans que treballen a Txetxènia, sens dubte. No es poden permetre de denunciar obertament les desaparicions, tortures i execucions que es porten a terme a la regió. Si se sap que un activista es fa càrrec de cap cas, tot seguit rep la visita d'un home de Kadírov [actual president pro-rus de Txetxènia], que l'amenaça, a ell i a la seva família. Allà, hi pots fer activisme 'humanitari', però no de drets humans.

MT. A tot el Caucas és igual?
TL. No. A llocs com Ingúixia o al Daguestan fer activisme és molt perillós, però no necessàriament letal, com a Txetxènia.


'Tres-cents detinguts són molts'


MT.
Punt dos del manifest: cal permetre les concentracions pacífiques...

TL. Fins ara l'oposició s'ha pogut manifestar sense ser molestada. Però dilluns ja hi hagué uns tres-cents detinguts. És cert foren detinguts perquè no volgueren abandonar la plaça al final del míting; i que els altres foren detinguts a la plaça de la Lubianka, on s'havien concentrat sense permís. Per tant, la policia tenia el dret de fer-los fora. Però tres-centes detencions són moltes... No calia dur-los  tots a comissaria.

MT. A mi, em va sorprendre, Tània, la mà de policies, antiavalots, camions i autobusos plens de policia que tenien blocat tot el centre... Semblava una ciutat assetjada! Tanta por els feina que la situació se'ls escapés de les mans?
TL. Suposo que senten l'aire que es respira al món àrab, i es devien pensar que aquí podia passar una cosa semblant. Però aquí no hi ha cap revolució. La Púixkinskaia, o Bolotnaia no són Tahrir. No hi ha cap relació directa entre la primavera àrab i això que passa aquí. Ara molta gent segueix a través dels mitjans de comunicació la caiguda d'alguns règims, com el d'Egipte, i ho troba estimulat. I això fa por al Kremlin. Quant a la policia que hi havia per a controlar la concentració, no és un fet tan estrany aquí. Sempre que hi ha manifestacions adverses al poder, acostuma haver-hi més policia que no manifestants.


Impunitat i control del poder judicial

MT. Tercer punt: posar fi a la impunitat en els assassinats d'activistes i periodistes independents.
TL. Perquè la societat civil pugui desenvolupar-se amb normalitat cal que els crims comesos contra activistes i periodistes siguin investigats. La impunitat fa desaparèixer els activistes. Es diuen que, si han estovat el veí, també em poden estovar a mi. I permet nous crims. Els criminals donen per fet que no seran castigats i continuen matant.

MT. Fa quatre dies que acaba de publicar-se que l'assassinat de la Politkòvskaia va organitzar-se des de l'estranger. Què et sembla?
TL. Aquesta retòrica que tot mal ve de l'estranger, ja fa temps que Putin la fa servir. D'una banda, li va molt bé crear un enemic intern (els txetxens) i un enemic extern (els EUA i el Regne Unit sobretot) per eludir la responsabilitat de la seva pròpia gestió. Però, d'una altra, em penso que, malauradament, ell s'ho creu de veritat que el Departament d'Estat nord-americà alimenta l'oposició i que els enemics són a l'estranger i volen fer caure Rússia...

MT. Quart punt del document de HRW: la interferència política amb el sistema judicial en mina la independència.
TL. Els jutges no són independents. Khodorkovski és un exemple de justícia manipulada. El Kremlin influeix el poder judicial.

MT. I cinquè punt: aplicar les directrius del Tribunal Europeu dels drets humans ha de ser una prioritat.
TL. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha dictat sentència sobre més de dos-cents casos de Txetxènia. Tots han declarat l'estat rus culpable. Parlem d'execucions extrajudicials, desaparicions, tortures… En tots els casos s'ha demostrat una manca absoluta de voluntat d'investigar aquests crims.

MT. Què fa l'estat rus quan és declarat culpable d'una mort?
TL. Paga les compensacions a les víctimes o a les famílies, però el tribunal no cerca simplement la compensació econòmica, sinó que pretén, sobretot, canviar les coses, que s'investiguin els crims comesos al país on s'han comès. I això no passa. En alguns casos el Tribunal Europeu assenyala qui és l'assassí, normalment membres de l'exèrcit o dels cossos de seguretat de l'estat. Però aquests individus continuen treballant com si res. I en alguns casos fins i tot són 'ascendits', com va passar amb el general Xamanov. I portar els criminals de guerra a la justícia és indispensable per a començar a gestionar bé la crisi al Caucas septentrional.

MT. Sí, el famós dret de la Veritat, la Justícia i la Reparació… Esperem que tard o d'hora el moment de cloure les ferides arribi a Rússia, especialment al Caucas septentrional.

Marta Ter

Josep Casulleras, redactor en cap de Vilaweb ha col·laborat en l'edició d'aquesta conversa.

Última actualització