Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Rússia: continuïtat i canvis PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Política, economia i relacions internacionals
Dilluns, 12 de març de 2012 16:38

Tags: economia | eleccions | Rússia

L'oposició a Rússia va rebre una forta batzegada el passat dia 4 de març, dia de les eleccions Presidencials. Després d'haver-se fet il·lusions de canvi, van adonar-se que, aparentment, tot continuarà igual al seu país.

 

Aquell dia, la majoria d'opositors al règim que s'havien manifestat durant 3 mesos, van constatar dues realitats: primer, la popularitat innegable de què gaudeix Putin entre una bona part de la població. I segon, van adonar-se que malgrat l'observació electoral duta a terme per la societat civil, va tornar a haver-hi frau massiu. Fins 4000 irregularitats. I tot continua igual: mentre l'OSCE denuncia frau i assegura que els comicis han estat “clarament sesgats” a favor de Vladímir Putin, aquest rep felicitacions dels líders europeus que, per descomptat, no li demanaran que rendeixi comptes de res.

I així, Vladimir Putin serà novament president de Rússia els pròxims 6 anys. Oficialment, ha obtingut 64,06% dels vots. 'Grazhdanin nabliudateli', una de les xarxes de voluntaris més important d’observadors que s’ha organitzat assegura que, sense frau, Putin hauria rebut el 47,53% dels vots. I l’associació 'Golos', que també va vetllar per unes eleccions netes, li atorga un 50.76%. En canvi, aquesta mateixa organització assegura que Rússia Unida, el partit de Putin, no hagués guanyat la majoria que té a la Duma (el Parlament rus) si no hi hagués hagut frau el passat mes de desembre. Per tant, si els dos comicis haguessin estat nets, ara el panorama seria força diferent: Putin possiblement s'enfrontaria a una segona volta en les eleccions i el Parlament ja no estaria dominat pel seu partit.

Putin continua presentant-se com el baluart contra el caos que esdevindria a Rússia si ell no hi fos, pedra angular de l'estabilitat russa. “A la televisió russa fa una dècada que ens matxaquen amb la idea que si ell desapareix, Rússia s'enfonsa. I la gent s´ho acaba creient”, em deia Vitali Iaroixevski, periodista expert en política de Nòvaia Gazeta.

Putin va pujar al poder el març del 2000, pocs mesos després que es produissin uns atemptats en uns quants blocs d'apartaments a Rússia, en què van morir gairebé 400 persones. Els atemptats, segons alguns analistes, van ser obra dels serveis secrets russos, però el govern de Ieltsin d'aquell moment va atribuir-los a la guerrilla txetxena, que sempre va negar-hi la seva implicació. Així, l'enemic intern va irrompre “miraculosament” en plena campanya electoral, va fer que la gent agafés pànic i la popularitat de Putin va augmentar com l'escuma després d'assegurar que perseguiria els terroristes i els liquidaria, fins i tot 'esclafant-los a les letrines'. La gent atemorida va secundar d'una manera indiscutible el nou dirigent que, amb un llenguatge contundent, prometia mà dura i engegava sense contemplacions la segona guerra de Txetxènia.

En aquell moment Putin semblava que era la solució de la complicada situació en què Rússia es trobava: prometia seguretat respecte dels terroristes i proposava estabilitat i ordre en un país empobrit després de la crisi econòmica del 1998, tip de la mala gestió i de l'alcoholisme de Ieltsin, i del repartiment de riquesa entre uns quants oligarques.

Aleshores Putin va començar a construir la coneguda 'vertical de poder', centralitzant el sistema de presa de decisions, fent que els governadors de les regions de la Federació Russa fossin designats per ell en comptes de ser elegits per sufragi universal i marginant els partits de l'oposició al parlament. Retallava drets fonamentals de la ciutadania i aquesta ho contemplava impassible perquè, mentre això passava en l'esfera política, l'economia millorava espectacularment gràcies, en part, a la bona conjuntura que oferien els alts preus de les primeres matèries de què Rússia és exportadora. Això va fer possible que emergís i es desenvolupés una classe mitjana que, com bé assenyala l'analista rus Andrei Soldatov, 'va acceptar de bon grat el pacte que Putin li va oferir quan va arribar al poder: l'oportunitat de fer diners en canvi de no interessar-se per la política'.

Però aquesta classe mitjana apolítica, després d'una dècada, ha trencat el pacte tàcit i ha sortit a les places per manifestar-se contra Putin. Perquè, ha vist que alguns oligarques eren empresonats o desterrats (Khodorkovski, Gusinski i Berezovski), però també que el seu lloc era ocupat per nous oligarques afins a Putin. I que l'etern enemic intern, Txetxènia, continua representant una amenaça real per a la seva seguretat i que, a sobre, l'elit que la governa s'embutxaca quantitats ingents de diners dels contribuents.

Així, doncs, la indiscutible millora en benestar aconseguida per la bonança econòmica es veu entelada també per la corrupció, per un clima polític atrofiat, per la injustícia regnant i per la manca de respecte amb què és tractada la ciutadania. Dos fets han estat els catalitzadors del malestar latent en la societat: en primer lloc, l'acord fet públic el setembre de l'any passat entre Putin i Medvèdev, que Putin tornaria a presentar-se com a president. I, en segon lloc, el frau massiu perpetrat a les eleccions de la Duma del desembre de l'any passat.

Putin no ha demostrat gens d'interès per a dialogar amb cap representant dels qui es manifestaven, ni s'hi ha referit respectuosament en les seves declaracions. O bé els ha menystinguts, qualificant-los de 'urbanites avorrits', o bé els ha considerats la cinquena columna d'occident, que ordeix estranyes maniobres per tal que Rússia no ocupi el lloc que es mereix al món.

Però en paral·lel, Medvédev presentava al Parlament 4 lleis que actualment es troben en tràmit i que revisen i corregeixen algunes de les principals esmenes restrictives que van ser aprovades durant l'última dècada: simplificació dels procediments de registre de partits polítics, tornada a les eleccions per als governadors i reducció dels tràmits per competir a les eleccions.

La majoria dels qui han sortit al carrer voldrien nous dirigents polítics, però ara com ara no tenen candidats en qui emmirallar-se. Cap personatge polític no els aplega. Amb la manca d'alternatives amb què s'encaren, aquests dies només aspiraven a tenir unes eleccions transparents. Però s'han tornat trobar enganyats.

Es van manifestar el dia 5 de març, i hi han tornat el dia 10. Prometen més concentracions, però sembla que per ara no sàpiguin massa què més fer. Fins quan les manifestacions? Buscaran construir una nova alternativa política? I qui en serà el líder, si l'oposició és, ara per ara, tan atomitzada?

En opinió de Tania Lòkxina, de Human Rights Watch: “És important que l'oposició no es desesperi ni s'atrinxeri en una pugna contra el poder. S'ha de treballar des de dins per construir una alternativa política real, aquests anys vinents. Fer-la créixer des de l'oposició. I no permetre que facin barallar entre ells els qui en formen part.”

Per tant, tot i que aparentment tot segueixi igual que abans de les eleccions, en realitat Rússia ha canviat. Putin s'enfrontarà a un mandat en què no li serà senzill satisfer i controlar una part de la societat que ha après a sortir al carrer per mostrar el seu descontent. La classe mitjana urbana ha entrat en l'esfera política i sembla que condicionarà, poc o molt, les decisions que es prenguin des del Kremlin.

Marta Ter
Lliga dels Drets dels Pobles

Última actualització