Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
L’advocada apallissada per la policia no defalleix PDF Imprimeix Correu electrònic
Daguestan - Drets humans
Divendres, 23 de març de 2012 23:43

Tags: Daguestan | drets humans | repressió policial

La pallisa a l'advocada Sapijat Magomedova no ha fet que aquesta s’aturi en la seva lluita a favor d’altres persones que han estat segrestades i torturades per les forces de seguretat del Daguestan.

La nit del 20 de gener dos amics van ser abatuts per uns emmascarats a Makhatxkalà, la capital de la república russa del Daguestan. Un d’ells era l’advocat Umar Sagidmagomèdov. Els dos assassins van arribar dins d’un cotxe de policia blindat. Els testimonis declaren que no van demostrar tenir cap pressa per abandonar l’escena del crim. Van recollir del terra les bales usades i van esperar a que arribés la policia.

La pàgina web oficial del govern del Daguestan va publicar una notícia: “Avui els serveis de seguretat han determinat la identitat dels homes assassinats. Segons la informació del nostre col·lega a la policia de Makhatxkalà, s’ha trobat el carnet d’identitat de l’advocat Umar Sagidmagomèdov en un dels cadàvers. El segon mort ha resultat ser un tal Kurbànov, presumpte membre d'un grup armat il·legal. Als homes morts se’ls ha trobat un fusell Kalàixnikov amb abundant munició i una granada F-1.”

Fa quatre anys, el 2008, el fiscal daguestanès va obrir una causa criminal contra cinc treballadors del diari local Txernovik. Aquests homes foren acusats de promoure entre la població l’odi vers les forces de seguretat mitjançant les seves crítiques als dirigents de la seguretat. Els periodistes de Txernovik van tenir sort – se’ls va investigar “d’acord amb la llei” i al cap de tres anys d’investigació i de vistes als tribunals, es va desbaratar als jutjats un cas criminal falsificat.

Representants de les estructures dels serveis de seguretat, que estaven implicats en el cas de Txernovik, es van posar molt nerviosos davant la possibilitat d’haver d’afrontar processos judicials públics i casos criminals sorollosos. Una altra advocada, Sapijat Magomèdova – de la localitat de Khasaviurt – va tenir millor sort que Sagidmagomèdov, però menys fortuna que els periodistes del diari Txernovik. Va ser apallissada per oficials de policia a comissaria el juny del 2010.

La pallisa de Magomèdova va ser a mans de quatre membres de les forces especials del departament d’interior de Khasaviurt. Ella havia arribat a la comissaria per impedir la detenció il·legal de la seva clienta Malika Ievtimirova. Magomèdova, coneixent l’actuació habitual de la policia local, temia que la Malika fos torturada i violada. Ja havia hagut de defensar una altra dona que va ser obligada a admetre un assassinat que no havia comès. Aquella pobra dona va ser torturada amb descàrregues elèctriques i va ser colpejada al cap i als genitals durant tres dies.

L’inspector coneixia bé Magomèdova i va tenir por que interferís en els seus plans. Per ordre seva, els quatre oficials la van apallissar fins que va perdre la consciència.

El comitè investigador de Rússia pel Daguestan només “ va despertar” al cap de dues setmanes: tan sols es va arribar a obrir un procés penal contra els oficials de policia l’1 de juliol del 2010. Però al mateix dia el mateix comitè va obrir un altre procés penal – contra la mateixa Magomèdova – ostensiblement per haver insultat els policies que la van apallissar. A dia d’avui ambdós processos judicials estan embolicats en paperassa. Demostrar que la policia havia pegat Magomèdova era fàcil: la comissaria tenia càmeres de vigilància, hi ha testimonis dels fets i hi ha un informe mèdic forense. Però l’investigador no ha demanat el document de la gravació, no ha interrogat ni la víctima ni l’acusat i, bàsicament, no ha realitzat cap tasca d’investigació.

Un any després de l’incident, el 26 de juliol del 2011, el nou cap del comitè investigador de Rússia pel Daguestan, el “foraster” Alexei Savrulin (al Dagestan, als caps del servei de seguretat enviats per Moscou se’ls anomena “forasters”), es va afegir a la batalla. Defensant l’honor dels oficials uniformats dels serveis de seguretat, va acusar l'advocada apallissada d’un nou delicte: l’ús de la violència contra les autoritats del govern. Segons la seva versió, Magomèdova, que pesa poc més de 40kg, va colpejar ella mateixa als oficials.

Magomedsalam Magomedov, el president del Daguestan, va dir en públic que s’encarregava personalment de la investigació sobre el seu apallissament, però el fiscal i el comitè investigador tenien la seva pròpia idea del que constituïa justícia. Durant tot l’any que van durar les investigacions, Magomèdova i els seus parents van patir una gran pressió per part dels influents protectors dels seus oponents: des d’intents de persuasió, intents de suborn i “missions diplomàtiques” a la seva família immediata, fins amenaces d’agressions físiques sobre la seva persona. Li reclamaren que retirés la seva declaració davant del fiscal per poder tancar el cas contra els oficials de policia.

Els protectors dels criminals d’uniforme van resultar ser més que eficients. L’alcalde de Khasaviurt és del mateix veïnat que els policies afectats i el ministre d’Interior del Daguestan és amic de l’alcalde, així que posar-se del costat de l’advocada significaria trair els interessos del cos de policia. El fiscal i el comitè d’investigació del Daguestan han intentat des de fa temps ensorrar Magomèdova. Tot l’aparell del servei de seguretat del Daguestan va ser alineat contra seu.

Els dos processos judicials van començar la tardor del 2011, un rere l’altre. En el primer, Magomèdova apareix com la víctima i la policia com a acusats; en el segon cas es van canviar els papers i Magomèdova va haver de seure al banquet dels acusats. Cal remarcar que només unes poques hores després d’iniciar-se la primera vista judicial, Magomèdova i el seu advocat es van assabentar que el cas contra dos dels quatre oficials acusats ja s’havia tancat i que escaparien sense responsabilitats.

Lògicament, amb la primera vista judicial, es van tornar els dos casos a la Fiscalia per ajuntar-los en un de sol, ja que estava clar que un fet delictiu havia estat dividit en dos de forma artificial. “El cas criminal contra mi es va obrir per pressionar-me, per forçar-me a que em desdís de la meva declaració contra els oficials de policia,” diu Magomèdova. “Ara els dos casos s’han de retornar al fiscal i quedaran ben embolicats amb paperassa, i el culpable se’n sortirà sense ser castigat.”

D'altra banda, un procés judicial públic– i encara més si és el cas d’un advocat contra la policia– atrau l’atenció de la societat i de la premsa. La fiscalia sempre pot declarar el secret de sumari.

“Podria haver fet més, estic sorpresa que hagi estat tan passiva durant la investigació i la vista”, diu Magomèdova, culpant-se ella mateixa d’haver fallat. Però jo entenc perquè ha estat “passiva”. Durant tot l’any ha estat prou ocupada, no ha parat d’agafar casos, casos criminals complicats vinculats amb assassinats, segrests i tortura. Sovint Magomèdova ha demanat que s’obrissin casos a inspectors i oficials de policia i també ha obtingut registres mèdics forenses pels seus clients – tota una raresa al Daguestan.

Durant aquest mateix període, va defensar una adolescent que va ser segrestada i violada durant tres dies per cinc joves. Dos dels violadors eren fills d’oficials de policia.

L’altre dia vaig buscar a Internet “notícies del Daguestan”. Van aparèixer dues coses que havia sabut a través de Magomèdova. La primera era un cas contra l’oficial de policia Nadir Iunusov, acusat d’un intent d’assassinat de l’empleat d’un fiscal. El cas s’havia tancat i se’l deixava sortir en llibertat. Magomèdova havia defensat aquest oficial de policia i estava convençuda de la seva innocència. Parents de la víctima d’altes esferes havien buscat que se’l condemnés. La segona notícia era que el servei de premsa de la Fiscalia negava que agents dels serveis de seguretat segrestessin persones. Aquesta negació era resultat de la declaració de Magomèdova sobre el cas del segrest d’un jove a mans d’oficials de policia. El va trobar sis mesos després que fos raptat i empresonat en un dels complexos locals de detenció.

No, Sapijat, tu no ets algú que pugui fallir ni rendir-se.

Nadira Isaeva (periodista de Txernovik)

Des que es va escriure aquest article els casos pendents contra els oficials de policia que van apallissar Sapijat Magomedova han estat tancats.

Font: The Guardian

Última actualització