Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Rússia alimenta el Caucas? PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Política, economia i relacions internacionals
Diumenge, 6 de maig de 2012 00:00

Tags: Caucas Nord | economia

Molts joves russos d’ascendència eslava i creences ortodoxes veuen els immigrants de l’Àsia Central i del Caucas Nord, musulmans en la seva majoria, com els culpables de bona part dels mals que afecten la societat russa actual: la manca de feina, els salaris baixos, la pobresa, la drogoaddicció i l’alcoholisme, els delictes de qualsevol mena, la degradació dels valors i la moral tradicional russa, la corrupció… tot semblaria culpa dels caucasians. Aquestes idees han propiciat un augment de les actituds i manifestacions xenòfobes als darrers temps, potser encoratjades per determinats esdeveniments i decisions polítiques.

 

A la primavera de l’any passat va tenir lloc una gran manifestació sota l’eslògan “Ja n’hi ha prou d’alimentar el Caucas” , lema que també defensà amb força el famós activista de l’oposició, advocat i blocaire Alekeséi Navalny[1]. Es van enganxar cartells i repartir fullets per tot Moscou en els que es veia el mapa del Caucas Nord desbordant de rubles i envoltat de sang; al fons, siluetes de terroristes txetxens. Sota el difús lema “Ja n’hi ha prou d’alimentar el Caucas” hom hi defensava un forçat “Ja n’hi ha prou d’alimentar els terroristes” – o els líders corruptes del Caucas- i s’hi amagava, en realitat, un políticament poc correcte “Rússia per als russos”.

Tanmateix, és realment cert que el govern central “alimenta” el Caucas? Els números diuen que sí, donat que gran part dels pressupostos de Txetxènia, Inguxetia o Daguestan provenen del pressupost federal, encara que allò cert és que els diners del Kremlin també alimenta moltes altres regions aïllades geogràficament i castigades per la pobresa, la desocupació i la manca de desenvolupament econòmic. Això sí, potser el que passa és que no molesta tant que els diners acabin en regions on viuen russos “autèntics”.

El Caucas Nord i el nord de Rússia, els més grans beneficiats pel pressupost

El pressupost per al 2012 de la Federació Russa (http://www1.minfin.ru/ru/budget/federal_budget/, a la plantilla d’Excel) suposa retallades en educació, ciència, cultura i esports, però també en habitatge i serveis públics i en l’ajut regional. A l’altre extrem, les despeses en salut, defensa i en seguretat i forces d’ordre públic s’han incrementat en un 7%, 20,5% y 37% respectivament. En resum: disminució en les despeses socials, increment per als siloviki. El Ministeri de Finances excusa la reducció de la inversió en serveis socials per la manca de fonts d’ingressos als pressupostos. Tanmateix, alguns experts intueixen altres raons en aquesta carestia d’entrada de capital. Segons recollia una informació de l’Eco de Moscou, Gazprom paga molts menys impostos que les empreses petrolieres, malgrat que el volu de producte obtingut és molt similar. A més a més hi ha una bona part dels possibles ingressos per al pressupost que van a parar a ajuts per als bancs de Gazprom, com ara el "Banc de Moscou", "Tsentrobank" o “L’Agència Asseguradora dels Dipòsits (bancaris)”, que han obtingut un crèdit de 295 mil milions de rubles (7.5 mil milions d’euros) a un interès del 0,5% a 10 anys per a finançar-se. I entre aquestes fugues silencioses estan també les que es produiran en el procés de condicionament de Sotxi per a les Olimpíades d’Hivern del 2014, amb xifres astronòmiques i que han aixecat alguns dubtes[2]

El passat 12 de març, el diari Komsomolskaya Pravda[3] publicava un article que es proposava esbrinar què hi havia del cert en aquest clixé de que Rússia alimenta el Caucas. Evgeni Arsyujin, autor de l’article, explica que no va trobar cap funcionari de cap ministeri que li pogués respondre directament aquesta pregunta, és a dir, ningú no li va poder proporcionar un document concís i clar amb totes les dades dels pressupostos concrets destinats a cada regió, districte o república russa; ni el Ministeri d’Economia, ni el de Desenvolupament Econòmic i Comerç, ni la Tresoreria Federal, ni el Ministeri de Finances, ni el de Desenvolupament Regional, ni el Consell de la Federació tenien informació sobre quant en rep cada regió. Així que per a escriure el seu article va prendre tot el material del pressupost de l’estat (uns quants milers de pàgines) i va cercar-hi el que li calia.

El pressupost federal del 2011 es va complir amb superàvit. Tanmateix, si s’hi afegeixen tots els pressupostos regionals al còmput final, hom n’obté un dèficit de 2 bilions de rubles (més de 51 mil milions d’euros). Com s’explica això? A Rússia hi ha 83 regions. A tretze d’elles, després d’ajustar els comptes amb el Kremlin, encara els quedaran diners que podran gastar el allò que més els convingui: són les anomenades regions “donants”, les que presentes un saldo positiu. Per contra, les 70 regions restants, 3l 84% del total, contribueixen a fer cada cop més gran el forat del dèficit, ja que després d’ajustar comptes amb Moscou, encara es queden en números vermells. En resum: com que hi ha més regions amb saldo negatiu que positiu, el resultat finals és un dèficit elevat.

La part més gran del pressupost federal del 2012 el rebran els habitants de la regió de Kamtxatka, gairebé 100.000 rubles per persona (una mica més de 2500 euros). Cal aclarir que el pressupost anual de les regions russes es calcula segons l’índex d’ingressos per càpita, que depèn de les condicions del lloc (situació geogràfica, nivell de desenvolupament econòmic i social, preu del transport, de les construccions, possibilitats de feina, etc.). Aquesta regió també fou la que més diners va rebre al 2011, i donat que Kamtxatka no mostra símptomes de poder desenvolupar una economia independent, sembla que al 2013 tornaria a liderar la llista de regions més ajudades econòmicament per Moscou

D’entre les cinc regions més beneficiades en el pressupost federal també s’hi troba Iakútia, una zona rica en diamants i or. Segons els director de l’Institut de Reformes Econòmiques Públiques,  Vladímir Klimanov, l’impost per a l’extracció de minerals acaba dins les butxaques moscovites, en lloc de repercutir a la regió. I Iakútia necessita diners malgrat ser una zona rica en or i diamants? Sí, i molts, per al desenvolupament de la zona i per a evitar que la gent n’emigri. Totes les regions del nord de Rússia tenen problemes semblants: les distàncies són enormes, les construccions gegantines i els desplaçaments amb ferrocarril molt cars, segons assenyala Klimanov. Això fa de les regions del nord excel·lents candidates a grans subvencions.

A Iakútia li segueix Buriàtia, que treballa en desenvolupar una economia independent i convertir la seva república en un paradís turístic. Als cinc primers llocs no hi ha cap regió del Caucas, però sí que estan totes incloses en el rànking de les vint primeres. En aquesta llista només hi ha cinc regions del centre de Rússia: Ivanov, Tambovski i la República de El Marii. 

Els programes especials per al Caucas Nord

No tots els ajuts destinats al Caucas septentrional procedeixen directament de la dotació pressupostària del Kremlin. La regió rep també ingressos a través de tres Programes Federals Especials (per als projectes “Sud de Rússia”[4], “Desenvolupament econòmico-social de la República de Txetxènia”[5] i “Desenvolupament económico-social de la República d’Inguxetia”), així com la polèmica línia de la Corporació del Desenvolupament del districte federal del Caucas Nord per al 2025[6] (SKFO en sigles russes), que obté part dels seus fons del govern central, segons Klimanov. Les dotacions regulars es reflecteixen clarament en el pressupost, però aquestes altres quantitats no són tan fàcils de calcular. El consell de direcció de la Corporació va aprovar set projectes per a les repúbliques caucàsiques el cost total de les quals és de 65,2 mil milions de rubles (1.7 mil milions d’euros), dels quals 4,9 mil milions de rubles (128 milions d’euros) arriben des de Moscou. A aquestes set regions, com a mitjana, s’hi destinarien entre 350 y 342 mil rubles per habitant (entre 9000 i 8.800 Eur).  Entre 2012 i 2014, el programa de Desenvolupament del Districte Federal del Caucas Nord per al 2025 rebrà del govern de Rússia 350 mil milions de rubles (9 mil milions d’euros), xifra que serà probablement reduïda quan el projecte sigui aprovat definitivament (http://www.rg.ru/2011/11/14/reg-skfo/stepashin.html).

Arsyujin subratlla que no es coneix exactament quant els donaran finalment a les repúbliques del Caucas amb el nou i “grandiós” programa de desenvolupament del Caucas Septentrional; la inversió prevista és de 2,6 bilions de rubles del pressupost federal fins al 2025, a 200 mil milions per any (5 mil milions d’euros). Si el programa finalment es compleix tal com figura voldria dir que cada ciutadà d’aquestes repúbliques rebria una mitjana de 28 mil rubles (720 Eur).

El senador de la regió de Perm, Alexandr Potxinok, comenta a KP que les inversions dels programes estatals i de les corporacions estatals no canvien la situació: les regions de l’extrem orient es financen de manera més generosa de totes formes, i l’eslògan "Ja n’hi ha prou d’alimentar el Caucas” és "simplement populista". Només amb els diners del pressupost general, sense altres subvencions addicionals, la mitjana de l’habitant al Caucas seria d’una mica més de catorze mil rubles (360 Eur), però sumant-hi els diners dels Programes Federals Especials i de l’SKFO s’hi afegirien 29 mil rubles més (746 Eur), pel que la suma total assoliria els 43-44 mil rubles (1.118 Eur) per persona i any. Kamtxatka, Buriatia, la regió de Magadansk i Iakútia obtenen, en qualsevol cas, xifres més grans. "Però a Tuva, un lloc que cal visitar per a entrendre que els diners allà sí que són molt necessaris, es queden molt enrere", escriuen a KP. Segons Arsiujin, és cert que el Caucas Nord és pobre i que per això cal fer-hi fortes inversions per desenvolupar la seva economia i fer-la créixer (i perquè “els terroristes recluten entre els pobres”). Tanmateix, també hi ha altres zones de Rússia terriblement pobres, com la regió de Netxernozem, tot el nord de Rússia o Sibèria, i en elles no “es dónen la gran vida”, ni existeixen programes especials d’ajut, ni es discuteixen als mitjans si les subvencions rebudes són suficients.

Des del govern admeten: “Hem comés molts errors -diu Potxinok-. Hem donat peix a les regions, però no canyes. Els cal una nova economia, llocs de treball, només així aconseguiran sortir de la pobresa”.  Iuri Shchervanin, de l’Institut de Previssió Pública-Econòmica, afirma que les dotacions i inversions per sí mateixes no serviran d’ajut a les regions deprimides si el poder regional no es troba en situació de desenvolupar la seva economia de forma independent. Posa dos exemples contraposats: a la regió de Kaluga, que no és rica ni en petroli ni en altres recursos naturals, s’ha desenvolupat una bona industria automobilística que ha atret inversors per a construir-hi les seves fàbriques; d’altra banda, l’esmentada Kamtxatka, és una de les regions més riques pel que fa a la pesca, però no sap com explotar aquesta possible font de desenvolupament econòmic. I tot i que  Kamtxatka podria ser la principal indústria piscícola a nivell nacional, Rússia es el major importador de peix del món.

Davant de les constants crítiques, des del Kremlin defensen amb fermesa aquestes inversions, sobretot la del pla del SKFO fins al 2025. Per al govern rus, la regió nord caucasiana posseeix un enorme potencial, és una “gallineta dels ous d’or en potencia” si hom sap aprofitar bé els seus recursos, segons paraules del president de la Cambra de comptes de la Federació, Sergei Stepashin, recollides en Rossiiskaya Gazeta (http://www.rg.ru/2011/11/14/reg-skfo/stepashin.html). Afirmen que la zona reuneix unes excel·lents condicions per al turisme, els tours de balnearis i salut, que posseeix capacitat energètica i que podria ser un centre d’atracció de petites inversions molt rendible. Segons Rosiiskaya Gazeta, un banc francès ja està invertint en cinc regions uns mil milions d’euros en els complexes d’esquí de muntanya. A més a més, durant l’execució del projecte del SKFO es crearan més de 160 mil llocs de treball fixes. A banda del turisme, afirmen que és necessari potenciar l’energia hidràulica i altres formes d’energies alternatives en la regió. Per a això, a l’SKFO ja es planteja la construcció de 30 centrals hidroelèctriques al territori nord caucàsic, a través de RusGidro, que utilitzen l’enorme  potencial dels rius que travessen les muntanyes de la regió

Trobem cinc regions del Caucas Nord i cinc regions del nord de Rússia entre les 15 que més ajuts reben pressupost federal. Els habitants de Kamtxatka, Iakútia o Buriatia reben força més diners que els txetxens, kabards o daguestans, però els objectius de les protestes són sempre els mateixos. Tothom dubta de Ramzan Kadírov, però ningú no ho fa de Iegor Borisov (president de la república de Sajá -Iakútia-). Potser sigui perquè Iakútia és realment pobre i endarrerida i no pot fer-se més per aquella regió (a banda de robar-li els diamants). Potser sigui perquè Kadírov és força poc prudent i es gasta els diners russos ostentosament en festes per a inaugurar fastuosos hotels que esperaran uns turistes que no sembla que hagin d’arribar. L’excusa dels terroristes i dels polítics i funcionaris corruptes l’hem sentida molts cops, el problema de la corrupció és endèmic a Rússia, no només al Caucas, i possiblement a aquestes alçades ningú no pensa que tots els txetxens siguin terroristes. El problema és que un ampli sector de la població opina que amb els fons de Moscou es compra la tranquil·litat de la zona (més aviat que no molestin a la resta, perquè al Daguestan o  Kabardino-Balkaria es continuen produint atemptats), o que realment aquests diners se’ls queden els ciutadans de a peu. Sigui com sigui, sembla evident que “Ja n’hi ha prou d’alimentar el Caucas” és un lema que va més enllà d’exigir un repartiment equitatiu dels pressupostos i denunciar que els diners acaben a les arques personals de polítics i funcionaris.

Ana Sánchez Resalt, Observatorio Eurasia



[1] Navalny va penjar al seu blog el vídeo difós per  Plataforma Russa http://navalny.livejournal.com/627082.html, on es deia que els diners aportats pels govern central al Caucas es gasten  “generosament en actes terroristes i en el nou Porsche de Ramzan (…) Nosaltres els donem diners, ells ens donen els assassinats”

[2] Les estimacions de despeses per a les Olimpíades d’ Hivern  a Sotxi el 2014 es mouen entre els185 mil milions de rubles (gairebé 48 mil milions d’ euros) fins a gairebé el bilió de rubles, amb aportacions del Ministeri de Desenvolupament Regional i el de Finances com a principals fonts. Ja ha estat creat, sota la signatura de Putin, un Comitè organitzador i una corporació estatal que es dedicaran a la preparació de les infraestructures necessàries per als jocs.. http://sochiweb.ru/2010/08/oni-ukradut-vsi/

[3] Komsomolskaya Pravda es propietat de Media Parther, al seu torn part d’ ECN, una companyia energètica amb vincles amb  Gazprom http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/url-direct/pdf-generator?tipoContenido=articuloTelos&idContenido=2011051011070001&idioma=es

[4] Quant als Programes Federals Especials, el destinat al Sud de Rússia n’obtindria al 2012 5,6 mil milions de rubles.

[5] El programa especial de desenvolupament de Txetxènia va finalitzar (s’hi van gastar 112 mil milions de rubles pressupostats),i encara segueix actiu el programa de desenvolupament a Inguxetia, amb un modest pressupost de mil milions de rubles per any.

[6] El Ministeri per al Desenvolupament regional presentava el passat agost el projecte estatal “Desenvolupament del districte federal del Caucas Nord fins al 2025”, amb un finançament de gairebé 3,9 bilions de rubles (http://ug.ria.ru/economy/20110801/82165959.html) (més de 105.000 mil milions d’euros), la qual cosa multiplicaria per deu les depeses dels actuals programes federals  (http://www.lavanguardia.com/20110726/54190956666/rusia-invertira-en-el-caucaso-unos-140-000-millones-de-dolares.html). Des del Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Comerç de la Federació van declarar no estar d’acord amb aquest document i alguns experts van assegurar, fins i tot, que la xifra podria suposar una càrrega excessiva per al pressupost federal. Tanmateix, la decisió sobre les despeses d’aquest projecte era una "decisió política", així que, malgrat que altres departaments no hi estiguessin d’acord, finalment s’acceptaria, segons explicava un funcionari del Ministeri de Desenvolupament Regional (http://www.vedomosti.ru/politics/news/1329949/kavkazskij_zapros_zakryt#ixzz1q21eMxvp). Entre els objectius del programa s’hi inclouen: reduir el nivell de desocupació, millorar el clima d’inversions a la zona, la modernització de les infraestructures, la millora de la qualitat de vida,  la creació de nous centres de desenvolupament econòmic i la superació de l’endarreriment de les regions deprimides (http://rbiri.ru/?q=node/6800 ). La meta final és aconseguir un reforç de la seguretat econòmica, social i política en tot el territori del districte federal del Caucas del Nord. De la xifra pressupostada en el projecte inicial, una mica més de 2,6 bilions de rubles, provindria del pressupost federal;  195,2 mil milions, dels pressupostos dels subjectes de la federació que formen part del districte federal del Caucas del Nord (SKFO); i de fonts externes als pressupostos es deuria obtenir el bilió  96,6 mil milions de rubles de la resta del projecte. El programa de Desenvolupament del Districte Federal del Caucas Nord inclou els programes especials que esmentem més amunt, dels quals, els referents al Sud de Rússia i a Txetxènia acaben enguany, mentre  que el d’Inguxètia  acabaria  el 2016. El 32,5 % de tot el finançament del programa, és a dir, gairebé 1,2 bilions de rubles  (del pressupost federal procedeixen 720,7 mil milions), van per a Daguestan; Txetxènia n’obtindria 449,3 mil milions de rubles (423,4 mil milions del pressupost federal); i Inguxetia, 389,6 mil milions de rubles (365,5 mil milions del pressupost federal). Kabardino-Balkaria deuria rebre 711,4 mil milions de rubles (del pressupost federal, 338,2 mil milions), Karatxaievo-Txerkessia , 447 mil milions (293,4 mil milions del Kremlin). A Ossètia del Nord s’hi destinarien  183,3 mil milions (dels quals, 137,3 mil milions provenen del centre). Un finançament molt menor  arribaria al territori d’Stavropol, per al que el programa pressupostava 69,9 mil milions de rubles (63,2 mil milions del pressupost federal).

Última actualització