Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
La guerra a Txetxènia fa augmentar els casos de càncer PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Societat, cultura i religió
Dimarts, 22 de maig de 2012 12:00

Tags: conflictes armats | Txetxènia

L’edició russa de la BBC acaba de publicar un informe especial sobre l’augment dels casos de càncer a la República de Txetxènia.

Segons l’informe, els metges a Txetxènia estan centrant l’atenció sobre aquesta qüestió: el desfavorable ambient i l’estrès post bèl·lic estan duent a un fort increment del nombre de casos de càncer. L’espuntament en la incidència no s’està observant només sobre la gent de més edat, sinó que s’està detectant, cada vegada amb més freqüència entre els adolescents i la gent jove d’entre 25 i 30 anys.

 

Actualment hi ha registrats més de 16.000 pacients amb varies formes de càncer i cada any s’incrementa aquesta xifra en unes 3.500 persones. Per altra banda, aquestes xifres podrien no ser les reals, a causa de la falta d’instal·lacions mèdiques a Txetxènia. Molts pacients s’han de desplaçar fins a altres regions de Rússia o viatjar a altres països per fer-se els exàmens mèdics i rebre tractament. Per aquesta raó és impossible registrar tots els casos. El càncer és una de les principals causes de mortalitat a la Federació Russa. La principal raó d’això és que els pacients van al metge quan el càncer ja és bastant avançat.

Els doctors veuen varies raons per a l’augment del nombre de casos de càncer. Una de les principals causes és la desastrosa situació mediambiental en algunes parts de Txetxènia. Segons les dades que es manegen, recollides en diferents etapes per l’empresa americana Tetra Tech, gairebé una tercera part del territori txetxè pot qualificar-se, a nivell ecològic, de zona catastròfica, amb més d’un 40% dels recursos aquàtics contaminats, amb un risc altíssim d’aparició de malalties epidèmiques. A més dels aspectes generals relacionats amb l’ecologia d’altres antigues repúbliques i regions soviètiques, a Txetxènia existeixen també, altres factors específics.

Per exemple, l’impacte de les dues guerres, en les que es va usar artilleria pesada i bombardejos aeris. Encara que les fonts oficials russes neguen l’ús d’armes químiques o biològiques durant les guerres russo-txetxenes, molts habitants de Txetxènia creuen que el creiexement del nombre de casos de càncer i malformacions congènites en nens podria tenir una causa indirecta en l’ús d’aquest armament per part de l’exèrcit rus.

Els oncòlegs també apunten a un augment de la producció de petroli com a possible causa. Els  mitjans artesanals d’extracció i evaporació del petroli contaminen grans zones. La producció de petroli, duta a terme pel govern rus, es fa la majoria de vegades sense les mesures adequades per protegir el medi ambient. L’estratègia oficial del govern rus per al desenvolupament és la contaminació de les àrees de producció, emmagatzament i transport del petroli a Txetxènia. Aquestes pràctiques estan reconegudes com un factor d’alt risc mediambiental i que, potencialment, poden crear un desastre encara major. Malgrat tot això, Ruslan Saladov, professor de l’ Institut d’Investigació Oncològica de Rostov, i que ha estat treballant amb pacients a Txetxènia, afirma que el mediambiental és només un factor addicional, i que la causa principals és l’estrès associat a l’ambient bèl·lic i les dificultats pròpies de la vida en un escenari post bèl·lic.

Roza, una dona de 35 anys, que acaba d'arribar de la ciutat russa de Rostov-on-Don després d’una operació quirúrgica per extirpar-li el pit, narra un cas típic: “la meva mare va morir de càncer fa dos anys, i dos mesos després va morir una tia meva. Quan em van dir que hi havia sospites que podia estar sofrint un càncer de mama va ser un schock per mi, vaig necessitar dos mesos per armar-me de valor i fer-me un examen mèdic complet”.

Un altre cas és el d’Eliza, de 27 anys, que va enterrar el seu marit ara fa un mes: “el meu marit va morir d’un càncer cerebral que li van diagnosticar 3 mesos abans. Aquest càncer va ser causat pels episodis d’estrès que patia. Durant la guerra vam ser a Grozny i vam viure durant mesos en soterranis. Els soldats russos van detenir i van alliberar el meu marit en diverses ocasions. Fins i tot ara, quan afirmen que estem vivint una vida pacífica, seguim preocupats per l’educació dels nostres fills, i no som capaços de trobar feina per mantenir les nostres famílies. Aquestes coses causen un gran estrès”, afirma Eliza.

El Centre Nacional contra el Càncer porta dos anys treballant a la República de Txetxènia. Tot i així la construcció de la seva seu no acaba mai i per aquest motiu els oncòlegs txetxens només poden tractar als pacients amb quimioteràpia; no poden fer-se tractaments quirúrgics ni radiació. El centre opera més com un centre de diagnòstics, i envia els seus pacients a l’hospital de Rostov-on-Don, a Rússia. L’Institut Oncològic de Rostov és l’únic lloc on els pacients txetxens poden rebre tractament. Moscou és molt car per a la immensa majoria de txetxens i hi ha lleis no escrites que diuen que els txetxens no són ben rebuts a la capital russa.

Malgrat totes les dificultats, Ayza, de 34 anys, segueix recol·lectant diners per al seu fill, amb l’objectiu de portar-lo a Moscou després d’una operació fallida i cinc sessions de quimioteràpia a Rostov-on-Don. A Txetxènia no li van poder donar un bon diagnòstic. “Una de les vegades en què ens dirigíem a Rostov, el meu fill va empitjorar greument i el vam portar a l’hospital de Kostroma, una altra localitat russa. Els doctors van enviar peticions a Moscou per tal que el meu fill fos tractat allà, però totes van rebre la negativa de Moscou. Van dir que no hi havia espai en els seus hospitals, o bé que nosaltres no podríem sufragar les costes del tractament. Ara hem tornat a Rostov-on-Don i hem vengut el cotxe per aconseguir diners. Volem anar a Moscou el maig, per fer almenys una consulta, ja que la malaltia del meu fill requereix més anàlisis i operacions”, assegura Ayza.

Font: Vainakh.com

Última actualització