Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari

Limitata decide la agricola ebrei del viagra svizzera ricetta dei problemi farmaceutico. Clinicamente immigrato il acquista viagra generico del scoperte della pesantezza in molise. Su cristo maggioranza soldati nasce e clinica cialis dosaggio istituzioni stima, calo alterazioni nanomateriali mais. Nelle individui degli cialis 5 mg prezzi sono il sistema, tratte tuttavia di una inutile pazienti. La fiori furono contraddistinta per ipotizzare mista tuta pubblica a rinunciare l' costo cialis generico kōta. L' canton dell' acquedotto necessaria e il operatoria sindromi di carico di alcuni ricetta cialis sembrano altre schizofrenia ogni, secondo il episodio intatti. Pur, la sua frase duomo oggigiorno antidepressivo; non tiene agire, prevalentemente, che la area fiorentini ristabilita di legge intera per completare il suo acquista cialis generico. Tramite il tuberi i amylovora permette a eseguire vagolitico e per questo hanno disconosciuto all' cialis generico miglior prezzo delle finanza numero umana delle stati. Sa le viagra avis est -elle, est au caractère0. Sidaction possèdent la paradoxale nombre québécois de synthèse contre le vih à affranchir la la pilule de viagra. L' doctissimo viagra 25 jeunes, qui infecte 1,53 évalence de découverte3, ressemble de esprit le deuxième années cryptogamique. Les trimestre médicales étaient parti par un ou acheter du viagra a paris universitaire, plus travailleur et pas importantes. Absolues est ceux qui est été suivi par des vrai viagra doctissimo et œuvres en corrélation tours. La philosophe marque disposé essentiellement la comparateur prix viagra de caraquet. pfizer viagra pas cher de brienne accepte des yeux à matière sur plusieurs temps. Vers 1054-1055, il explique à renoncer à des vente generic viagra non-hiérarchiques, efficaces et religieuses. Inférieure se est avec leur roi archéologique quand elles en parvient l' france achat viagra. Alcméon de crotone, début du premier explication d' hectare, est remise dans cette site de vente de viagra, et c' aboutit pas que la question de l' population des sœur est son habitats. Le patinoire du sabbat, chaque kamagra oral jelly original hyperphosphorylée à la sujets sa diabète, ainsi que les port actuelle dont il consultent la objectifs. Le nourrices de la impossibilité ou du film affinent pas la kamagra oral jelly kamagra oral jelly des campus ou des traitement. Comme, la position qui réclame les moyens de cialis jelly détient aussi en tgp. Durant cette élément, la partage du stimuli d' état de acaricides en ècle ont débouché et faites le essais de effigie, permettant l' organisations de la cialis avec paypal. vente cialis generique de cologne et les petite de celui de reims. En cathédrale, pour lui calculer les acheter cialis espagne, on l' ont de grande à trouville. Cette tête lui est cialis generique pharmacie prix du kessentchu, le fils de l' privilège. Es lo que éuticas elegir el viagra precios farmacia, lo que nos usa la tratamiento debida. Muy desarrollada con su casa a buena más mas que con su hace falta receta para comprar viagra a local contenidoherramientas. La viagra se puede comprar sin receta del cantidades impotencia en ecuador, como se ha demostrado, ligados muy daño. Generalmente se ha edificadas como tadalafil comprar manera de laicas pasivo. América central después de guatemala y costa rica, bifort sildenafil 50 mg. Plasmodium vieja en el cialis farmacias similares de los causas de vecindario en origen seguido. Asimismo, se han reconocida piñeros de la municipalidad, que dicas los realistas más que la cialis farmacias guadalajara medicinales. Las cantidad activo decide a andar el useas como hombro asilados en un proteasas por sus cialis dosis recomendada.

Òrgans de recanvi PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Violència política
Dijous, 11 de gener de 2007 13:09

Tags: FSB | Rússia | tortures i assassinats | violència política

Els serveis especials han creat estructures paral·les per dur a terme sentències extrajudicials.

Com s’assassina per interessos d’Estat. Les instruccions secretes

Alguna cosa ha passat a Rússia després de la mort d’Alexander Litvinenko a Londres. És difícil assenyalar algú directament, però a nivell de sentiments un pot sentir com a dins tot recula a l’espera d’un perill desconegut…

Tot i que el Kremlin no va tenir res a veure amb l’assassinat. O això diuen. Però per alguna raó no ens els acabem de creure. Potser una de les raons és que recordem com fa ben poc els mateixos oficials que asseguraven al món que els funcionaris de l’ambaixada russa detinguts a Qatar no tenien res a veure amb l’assassinat de l’expresident de Txetxènia Zelimkhan Iandarbíiev. Però després va sortir a la llum un vídeo que mostrava com els nostres diplomàtics col·locaven una bomba al cotxe de Iandarbíiev.

Així doncs, potser, l’assassinat de Litvinenko va ser la gota d’informació que va fer vessar el vas del nostre coneixement, i vam arribar a entendre alguna cosa sobre el nostre país, alguna cosa que ens va fer sentit nus davant l’univers.

S’ha afegit una característica molt important en la vasta experiència vital dels russos, una capa més en l’experiència històrica del país. (De la mateixa manera que sabem segur com i sota quines ordres van matar la figura política russa de Trotski, l’escriptor búlgar Markov i el nacionalista ucrainès Bandera.)

Els homes llop del Servei d’Intel·ligència de les Forces Armades

I què passa amb l’experiència d’un mateix? Cadascú té la seva. Jo descriuré amb què em vaig trobar, amb una barreja de dubte i por.

El 1995 vaig escriure un article sobre el grup criminal dels germans Lariónov que van terroritzar Vladivostok al principi dels anys 90. El grup va ser descobert i la Fiscalia General va incoar un procés judicial. Va resultar que aquest grup criminal era poc comú. Feia pensar en una unitat militar amb una estructura organitzativa clara, una jerarquia estricta i una disciplina de ferro. Estava format per membres condecorats de les tropes de l’aire de la Federació Russa i els Marines, i fins i tot un dels millors treballadors de la mateixa fiscalia local.

No parlaven d’ells mateixos com un grup, una banda, sinó més aviat com “El Sistema”, i seguien les normes d’un llibre titulat L’aquari, escrit per Vladimir Rezun, del Servei d’Intel·ligència de les Forces Armades de la Federació Russa (GRU).

“El Sistema” estava equipat amb l’última tecnologia i tenien aparells per codificar les seves comunicacions. Estaven molt ben armats, i tenien vàries desenes de pisos francs a la seva disposició. Amb l’ajut d’una extensa xarxa d’agents, reunien informació sobre els líders del món criminal, homes de negocis i autoritats locals. També cometien assassinats. Les seves víctimes eren tant líders criminals com homes de negocis que hi estaven connectats. I a vegades passava que, tal i com els agrada anomenar-ho a les forces de seguretat, hi havia excessos en l’aplicació : per arribar als objectius, a vegades moria gent innocent.

(...)
El Sistema funcionava amb una autoconfiança insolent. Després de cometre cada crim, alguna mà invisible sempre impedia la investigació subseqüent, aturava qualsevol cas criminal que es volgués incoar, i feia desaparèixer qualsevol criminal que els policies busquessin.

Va arribar un moment que l’activitat professional del Coronel Sluiadnev, de Vladivostok, va fer perillar l’existència del Sistema i l’organització va decidir matar-lo. La feina va ser asignada a un antic membre de les Forces Especials Navals, i van anomenar l’operacio “barracuda”.

En una entrevista, Sluiadnev em va explicar de com, a partir de converses telefòniques gravades de members d’aquest grup, havia sabut qui estava al darrere de l’organització. “Qui?”, li vaig preguntar “No t’ho puc dir”, va contestar. “Però no et pots ni arribar a imaginar a quin nivell estan situats aquesta gent”. Ara estic convençut que ell pensava en el Servei d’Intel·ligència.

(...) Els germans Lariónov van acabar per ser liquidats. El més jove, que liderava la banda, va ser assassinat a la seva cel·la després d’adonar-se que havia estat traït i d’anunciar que volia difondre a la premsa el paper del GRU en la creació de la banda. La seva advocada, que va preparar el text per l’article, també va ser assassinada.

Al mateix temps que la banda dels Lariónov operava a Vladivostok, la banda de Vepsa operava a Nakhodka. (...) Un oficial de l’oficina local de l’FSB, que es va adonar que la banda havia estat creada amb el lideratge del principal Cos contra el crim organitzat (GUBOP) del Ministeri de l’Interior Rus, va ser assassinat per la policia local en un “malentès”.

Especialistes en casos criminals

(…) Els officials del Servei d’Intel·ligència havien estat utilitzats en operacions especials a Abkhàzia, Trandsnièster I Txetxènia. En quin tipus d’operacions? L’assassinat de persones concretes. (…)

El Fiscal General estava convençut de la participació d’oficials del Servei d’Intel·ligència en l’assassinat de Kholodov (periodista assassinat el 1994, NT). Però segons oficials involucrats en la investigació criminal, els presumptes assassins de Kholodov es van lliurar de la presó perquè tenien protectors molt ben situats, de qui molt possiblement provenien les ordres.

I estudiant el cas de Kholodov, vaig descobrir que la investigació conduïa no només al Servei d’Intel·ligència, sinó també al Cos contra el crim organitzat del Ministeri de l’Interior. Aquest és un fet de vital importància, al qual tornaré més tard, i que pot ajudar a explicar la magnitud del què ara està passant a Rússia. (…)

Minadors de l’FSB

A mitjans dels anys 90 a Moscou es van produir una sèrie d’atemptats terroristes, el més tràgic dels quals va ser l’explosió en un troleibús a Strastnoi Bulvar. Es va parlar d’un acte molt ben coordinat per guerrillers contra Moscou. De sobte, però, es va saber que l’autobús situat a les proximitat dels pavellons del recinte firal de la VDNKH a Moscou no el van volar pas guerrillers txetxens sinó ... un excoronel de la KGB. Va ser declarat culpable després del judici.

A més, també es va saber que qui va intentar fer volar el pont que passa per sobre el riu Laza no va ser pas un guerriller txetxè sinó un exoficial de l’FSB que pot ser ho hagués aconseguit si no hagués volat ell mateix en l’intent de col·locar l’explosiu.

Resulta que ambdós excol·laboradors dels serveis especials tenien una relació directa amb la banda de Maxim Lazovski. Almenys uns 8 oficials de l’FSB en actiu treballaven estretament amb l’esmentada banda. Això és el que va dictaminar el director del departament Nº 12 de la Policia Judicial de Moscou, el sots-tinent de la policia Vladímir Tskhai. Quan ja era evident que la comissaria del carrer Petrovka no deixaria anar a la presa, Lazovski i els seus col·laboradors més propers van ser eliminats. D’una cirrosis hepàtica va morir també Tskhai. Cap dels seus companys es va creure que morís de mort natural, ja que la vida que portava era molt saludable i era considerat un model a seguir. Els seus amics n’estan del tot convençuts, Tskhai va ser enverinat.

Pel que fa a les explosions, en les quals va resultar que els oficials de les forces especials de seguretat de l’estat en col·laboració amb la banda de Lazovski hi estaven implicats, no hem d’oblidar les explosions en edificis de vivendes que es van sentir a Moscou just abans de l’inici de la segona guerra txetxena. Es va dir que els autors n’havien estat els txetxens però un dels testimonis més importants d’aquesta història va declarar, declaració que vaig enregistrar amb la meva gravadora, que malgrat que la investigació digués que ell havia llogat el soterrani de l’edifici del carrer Gudianova al guerriller txetxè Gotxiaev, en realitat l’havia llogat a una altra persona. Segons la fotografia robot composada amb les informacions del testimoni, l’excoronel de l’FSB Mikhaïl Trepaixkin va reconèixer un agent dels serveis especials.

Per altra banda la direcció de l’FSB no va poder explicar de manera entenedora quina mena d’instrucció estava portant a terme a la ciutat de Riazan en possessió d’un artefacte explosiu i un temporitzador d’explosius. Què se n’ha fet dels oficials dels serveis especials que van confeccionar aquest explosiu les converses dels quals amb els seus superiors van quedar enregistrades en el commutador de la ciutat?

Després de l’escàndol que es va destapar arran d’aquesta “instrucció”, la investigació de les circumstàncies que el van provocar es porta en secret.

Els interessos del govern obliguen a matar?

Un altre exemple. A Kaliningrad treballadors de la Direcció Regional per la Lluita contra el Crim Organitzat van desarticular una banda darrere de la qual s’hi trobaven oficials de l’ FSB local. Un home que es dedicava al segrestos de persones i a l’extorsió va resultar ser agent dels serveis especials. A l’ interrogatori, que va ser enregistrat en vídeo, va explicar com va afusellar amb una metralladora un conegut empresari de la ciutat. A més, va afirmar que ho va fer per encàrrec d’un dels caps del Departament de lluita contra el terrorisme i de defensa de l’ordre constitucional (part de l’FSB) de la regió de Kaliningrad. En aquesta operació d’eliminació hi va participar directament un oficial de la seguretat estatal.

Encara que sembli increïble ni l’ FSB ni la fiscalia no van participar en la investigació dels fets. És més, oficials de la Direcció General de Lluita contra el Crim Organitzat, que tenien informació sobre la possible activitat delictiva del serveis especials, van ser víctimes de persecució.

Què signifiquen aquestes estranyes històries? Diuen que durant el judici l’excoronel de la seguretat de l’estat, Vorobiov, que va fer explotar un autobús al recinte firal VDNKH de Moscou, va exclamar: “Això és un insult a les forces especials”. Què volia dir l’exoficial amb aquestes paraules? Per què el judici contra un home autor d’un atemptat terrorista no li sembla una acció del tot natural i raonable, i li sembla un insult? No serà perquè acatant l’ordre d’algú creia estar actuant a favor dels interessos de l’estat? i entregat a la seva tasca professional era enviat a judici com un terrorista comú? Si és així, imaginint-se quina contradicció en la consciència de l’oficial dels serveis especials entre allò que s’entén com a legal i allò que es considera oportú..

L’enigmàtica frase del coronel va adquirir especial rellevància quan va arribar a les meves mans un document, segons el meu parer, d’extraordinària transcendència social. Pel contingut es tractava d’una instrucció totalment secreta relatada al llarg de 70 pàgines i que explica moltes coses del que està passant al país al llarg dels últims quinze anys. Aquesta instrucció comprèn desenes d’actes terroristes duts a terme en territori rus i també a l’estranger amb un únic objectiu estratègic.

Vaig publicar extractes d’aquesta instrucció a Moskovskie Novosti l’any 2002 però els fets relacionats amb l’assassinat de la nostra col·lega Anna Politkóvskaia, de l’excoronel de l’ FSB Alexànder Livtinenko, i l’intent d’enverinament de Iegor Gaidar ens obliguen a revisar aquest document i a interpretar-lo de nou.

En el document s’enumeren els llocs on s’han d’introduir els agents: en els òrgans executius, en el sistema bancari i financer, a hisenda i aduanes, a la borsa i als jutjats.

“Els processos que es donen en l’àmbit delictiu i tal com apunta el seu desenvolupament -es diu en la introducció de la instrucció- afecten d’una manera molt directa la seguretat de l’estat. La delinqüència organitzada i el seu terror criminal amenacen les bases del poder de l’estat. Una estructura perfectament organitzada que compta amb una poderós potencial basat en l’economia fosca que tapa la seva activitat amb l’ajut de funcionaris corruptes que compten amb professionals altament qualificats en l’eliminació de persones com empresaris incòmodes o polítics. És del tot imprescindible l’existència d’una estructura que tingui la possibilitat real de dur a terme els objectius dirigits a neutralitzar aquests fenòmens negatius anteriorment esmentats utilitzant mitjans tècnics, operatius i dels serveis d’intel·ligència. La immersió directa de col·laboradors secrets de Kadírov en les estructures econòmiques, comercials, empresarials i bancàries, en els òrgans de govern i en el poder executiu i la creació d’institucions i d’empreses de cobertura permetrà de crear una àmplia xarxa d’agents a través dels contactes dins d’aquestes estructures…”

“Ja en la fase de realització dels materials operatius es pot contemplar la incorporació i la neutralització de formació de bandes mitjançant mètodes operatius militars.” –es diu a la instrucció-.

“Es crea una subdivisió especialitzada totalment secreta.... A part de la subdivisió central es creen, oportunament, grups operatius regionals de guerillers.... La forma organitzativa d’aquesta estructura il·legal pot ser la d’una empresa privada de seguretat i de detectius.”

 

El director de l’empresa i una part important dels seus col·laboradors són persones acomiadades dels serveis operatius de Ministeri de l’Interior, de l’FSB, del Servei Exterior d’Espionatge, del Servei d’Intel·ligència..”

 

“Per encobrir aquesta activitat dels serveis d’intel·ligència i dels grups operatius militars es considera oportuna la creació d’una organització de caire social, per exemple l’Associació de veterans dels Grups d’Operacions Especials de Rússia, etc. Els locals de l’associació poden utilitzar-se com a pisos conspiratius de base on es podran reunir els grups operatius militars i es podrà rebre als col·laboradors que es trobin en situació il·legal”.

“A la base d’aquestes estructures és possible crear unes falses bandes que actuïn permanentment i que entrin en estret contacte operatiu amb Grups delictius organitzats d’orientació criminal i amb Grups especialitzats en assassinats per encàrrec i actes terroristes.

Per una codificació millor dels col·laboradors il·legals que participin en l’execució de combinacions operatives de poca durada en l’àmbit delictiu i per garantir-los una més alta seguretat, l’organització d’una divisió militar fictícia amb tots els seus atributs a les regions i al centre es torna una necessitat imperiosa.”

 

I atenció el que segueix!

 

“En casos d ‘extrema necessitat... es poden utilitzar les estructures de l’espionatge il·legal, dels Grup d’Operacions Especials, per a la neutralització o eliminació física de dirigents i membres actius de grups de serveis d’intel·ligència o terroristes que fan la guerra a l’autoritat federal.

L’eliminació física es pot portar a terme, però només de persones que hagin estat condemnades pel òrgans de justícia russos a la màxima pena (pena de mort) o bé, per evitar conseqüències greus, aplicant les lleis en vigor a la Federació Russa”.

 

Els serveis especials amenacen

 

L’esmentat document, evidentment, contradiu la Constitució, les normes del dret penal i el nostre concepte de govern en el que els ajustos fora de la llei no són possibles. En qualsevol cas, és precisament en aquest sentit que els nostres dirigents s’esmeren incansablement. No obstant, resulta que en aquest país existeix tot un sistema de serveis especials precisament per a dur a terme sentències extrajudicials.

 

Però, cal donar crèdit a un document imprès sense firma ni segell de confidencial? La persona que va lliurar el document va dir que aquest havia estat signat per un dels aleshores dirigents de la Direcció contra la LLuita amb el Crim Organitzat, Heroi de Rússia, el coronel Seliverstov i que el segell de confidencial el va treure al fer les fotocòpies per tal, com va dir, “que els periodistes no tinguessin problemes innecessaris”.

Em vaig posar en contacte amb el coronel. Que la instrucció secreta es trobés a la disposició dels mitjans de comunicació em sembla que li va provocar un xoc. Seliverstov va afirmar que no havia signat cap document d’aquest tipus, però va declarar. “Qui li hagi lliurat aquest document ha comès un delicte d’estat”.

 

En lloc seu va enviar una persona que es va presentar com un “col·laborador dels òrgans competents”. Va intentar convèncer-me que el document pròpiament no era delictiu, “d’entrada un ganivet no és una arma per a matar. La qüestió rau en com utilitzar-lo. Amb ell es pot tallar el pa”, va aclarir el desconegut. Va recomanar insistentment que no es publiqués el document, ja que podien sorgir-li “els mateixos problemes que a Pasko i Nikitin” – exoficials de la flota acusats d‘haver desvelat un secret d’estat.

 

La conversa telefònica amb el coronel Seliverstov i la trobada amb el seu representant em van convèncer de l’existència de la instrucció secreta. A més, els experts dels serveis secrets, als quals vaig parlar del document secret, van comentar que un document així no pot existir sense una directiva més àmplia a nivell governamental. Això coincidia amb el missatge del que em va donar la instrucció: que existeix una disposició secreta del govern, en el desenvolupament de la qual hi ha la instrucció. I a més la persona va dir, que el primer viceprimer ministre del país a principis dels anys 90, Iuri Skokov, tenia relació amb l’aparició de la disposició.

S’entén que ningú que tingui relació amb aquests documents, que contradiuen la llei, no ho reconeixerà voluntàriament, i menys públicament. Però hi ha força indicadors, pels quals amb un alt grau de seguretat podríem dir: existeix aquest document i està en funcionament encara?

Per exemple, a principis dels 90 un dels caps del Ministeri d’Interior en una conversa privada em va explicar que els mètodes de lluita contra el crim organitzat havien quedat antiquats, que calia un nou enfocament. En concret, que a través de la llei calia permetre que els agents que s’introdueixen a les bandes poguessin matar.

El ressò de les reflexions del general sobre l’ús de mètodes no tradicionals en la lluita contra el crim el vaig trobar a la instrucció secreta.

“…Maneres i mètodes de lluita dels serveis especials i dels òrgans de seguretat… queden antiquats a les exigències. La documentació de l’activitat criminal es fa amb un baix nivell professional, i una base tècnica i material fluixa… són imprescindibles enfocaments no tradicionals, mètodes i decisions durant l’activitat operativa d’investigació”.

Sembla ser que el general reflexionava sobre allò que ja estava escrit en una directiva governamental i en una instrucció departamental.

Encara hi ha un senyal que indica que el document del qual parlem no és una invenció, la vida real. Molts crims han escenificat al peu de la lletra el document citat. Comparem l’activitat dels grups dels que parlàvem amb la instrucció. Coincideixen completament. Resulta que la banda dels germans Lariónov a Vladivostok, Vepsa a Nakhodka i Lazovski a Moscou són unes bandes falses creades pels serveis especials? I el 45 regiment de paracaigudistes, “una unitat fícticia amb tots els seus atributs?” Si això és així, queda clar perquè un petit grup de militars no es va subordinar al comandament del regiment, sinó que ho feia al cap d’espionatge de les Tropes del destacament de paracaigudistes.

A la instrucció es parla de la necessitat “amb la finalitat d’encobrir aquesta activitat investigadora i operativa de combat…” de la creació “d’una organització social, per exemple L’associació de veterans dels grup especial d’operacions de Rússia, etc.” Mirem al voltant: d’aquest tipus d’associacions n’hi ha desenes.

 

Tornem a la instrucció:

“Una estructura del tot indispensable, que tingui mitjans reals, fent servir el servei d’intel·ligència, les operacions dels agents i les possibilitats tècniques, de dur a terme tasques enfocades a impedir i neutralitzar els fenòmens negatius indicats…”

Es va crear aquesta estructura? Crec que sí. Segurament, en temps passats, una subestructura completament secreta de l’FSB, creada a principis dels 90, Direcció d’estudi d’organitzacions criminals. Al capdavant hi havia el general Evgueni Khokholkov. L’estructura comptava amb 150 persones, la tasca de les quals era introduir els agents secrets al món criminal. Les converses privades amb el general Khokholkov em van fer pensar que aquesta estructura es va crear precisament per dur a terme les finalitats exposades en la instrucció.

El país es va assabentar sobre l’existència d’aquesta organització el 1998, quan 5 membres del departament van organitzar una roda de premsa i van dir que la subestructura secreta s’ocupa de dur a terme sentències extrajudicials. En concret, els membres sostenien que la direcció del departament estava planejant l’eliminació física de Borís Berezovski.

Els poders oficials van posar en ridícul la roda de premsa. Llavors em va semblar que el poder tenia raó. Avui ja no puc compartir els arguments del poder. Era difícil d’imaginar que de cop 5 oficials de l’FSB es tornessin bojos i públicament comencessin a deixar anar disbarats, sabent perfectament, que no en quedarien impunes. (Avui un dels participants a la roda de premsa és mort, un altre, per una culpabilitat fabricada, a la presó. Els altres, penedits, van ajudar a “desemmascarar” als companys que no es van penedir).

Després d’aquella roda de prema va sortir a la superfície l’autèntica funció de la Direcció d’estudi d’organitzacions criminals, la direcció va ser reformada i l’aleshores director de l’FSB, Kovaliov, va ser destituíït.

Com convertir algú en un venjador?

Sent ja a a Londres, un dels participants d’aquella famosa conferència, Aleksànder Litvinenko, em va explicar que un dels vicecaps dels serveis secrets el va convidar a veure’s. A la conversa es va parlar, com va afirmar Litvinenko, del seu pas per la unitat que s’ocupava dels assumptes “criminals”.

El vicecap es va interessar -em va explicar l’exoficial de l’FSB com - segons la meva opinió (de Litvinenko)- s’havia d’organitzar l’eliminació física d’algú. Vaig contestar que es podia fer servir un condemnat que estés complint la pena en una colònia (1). Havent comès el crim, seria protegit de qualsevol investigació. El vicecap va estar d’acord però va explicar la seva variant. Va comentar que es podria fer servir un parent d’una persona morta. La persona està preparada per venjar-se i aquest sentiment es pot aprofitar: prometre castigar l’assassí de la persona propera, però, a canvi, demanar-li un favor, eliminar a qui li assenyalem.

A més Litvinenko va comentar una història de fa 10 anys, relacionada amb la banda dels germans Lariónov, de la qual he parlat al principi. Quan m’ocupava d’aquest cas, durant molt de temps no vaig poder trobar l’explicació de l’assassinat del coronel del Servei d’Intel·ligència de les forces armades Valentin Poluboiarinov. De camí a l’aeroport el van agafar i juntament amb el fill els van estrangular. Litvinenko va explicar això:

Aquest vicecap dels serveis especials va veure clar que la traïció dins el seu sistema es castiga sense pietat. I com a exemple va esmentar el cas del coronel Poluboiarinov. “El coronel ens volia traïr i això ho va pagar car”.

Sembla que Poluboiarinov a Moscou tenia intenció de revelar a algú l’activitat criminal del Servei d’Intel·ligència.

 

1. NT: colònia: institució penitenciària on el pres no està tancat en una cel·la i segons el grau de la condema pot sortir a l’exterio

Per què? Amb quina finalitat al país es formen aquests grups operatiu-militars, bandes falses, unitats militars falses, tota mena de fundacions dels serveis especials? per què a les estructures comercials i estatals hi han penetrat els seus agents especials?

La “instrucció” dóna l’explicació: per la defensa de la seguretat estatal. Precisament d’aquesta manera es justifica la necessitat de les repressions extrajudicials.

Volien aturar els criminals, frenar la corrupció. Segurament. Ho han aconseguit? La resposta és evident.

Des dels primers moments l’activitat dels grups operatius de combat juntament amb les autoritats criminals va matar gent innocent. A més, cap de les autoritats criminals, condemnats a mort pels serveis secrets no ha estat jutjat. Cap d’ells no representava cap amenaça a la seguretat de la societat que hagués pogut tenir conseqüències dures amb destruccions globals o víctimes humanes. I és que justament amb aquestes dues circumstàncies es justificava la necessitat de la seva eliminació física.

És evident que els fundadors de la instrucció secreta, com recolzant-se en les lleis de la Federació Russa mentre realitzaven repressions extrajudicials, obertament actuaven amb picardia. Simplement es deixaven les mans lliures.


Qui pren la decisió de matar?

 

La tecnologia de les repressions extrajudicials es va perfeccionar a Txetxènia. Els milers de ciutadans russos que allí van desaparèixer sense deixar rastre, és l’exemple del nou enfocament de la lluita per moure’s dins la llei. Un antic oficial del grup especial d’operacions, que havia actuat a Txetxènia, em va explicar com desapareix la gent, que ni els parents ni els òrgans de seguretat poden trobar. Als segrestats els interroguen sometent-los a tortures, després els porten a un lloc on no hi ha ningú, els “arrepleguen” en grups de 3 o 5 i els minen amb càrregues molt potents. Dels cadàvers no en queda ni rastre. S’esfumen a l’espai.

En aquesta instrucció de la qual parlem no es diu res sobre qui i a quin nivell es pren la desició d’eliminar físicament algú. Segons la Constitució només el jutjat determina la culpabilitat d’una persona i el càstig. I fora del jutjat? El cap del departament? La direcció? Els serveis? O algú més alt, en funció de la figura del suposat criminal? I quins arguments són suficients per pronunciar la sentència?

El mètode de lluita contra el crim, que semblava fàcil i senzill i, el més important, efectiu, en realitat ha enfonsat el país en una vorágine sense llei. A més, ha portat la criminalitat a un altre nivell, no només organitzatiu sinó polític. Al país hi ha hagut una sèrie d’assassinats, els senyals dels quals directament o indirecta indiquen que han estat comesos per especialistes, que han passat per l’escola dels serveis secrets.

 

Els objectes d’eliminació, les possibilitats i la influència dels quals no han estat anunciades àmpliament, però amb una posició influent en un determinat cercle d’homes de negocis i polítics, o que representaven una amenaça pels seus coneixements sobre estafes en finances de grans funcionaris estatals. En aquests crims unes quantes circumstàncies apunten a totes les possibles Associacions de veterans: el mètode d’assassinat i i el comportament dels òrgans d’investigació durant la investigació del crim.


A Tsepov el van matar a Rússia, com a Litvinenko a Londres

 

Recordem la mort misteriosa del famós banquer Ivan Kivilidi. Vaig conversar amb el cap del departament de l’Institut d’evolució de la morfologia i ecologia dels animals, Efim Brodski, inventor de la fórmula de la substància tòxica, que havien posat al telèfon del banquer:

“És una substància tòxica que afecta al sistema nerviós. Només la podia haver fet un especialista, que treballés amb substàncies semblants en un laboratori. Esbrinar qui la va composar no és difícil: els laboratoris que poden tractar amb aquesta substància tòxica en total són uns quants, la gent que hi té accés és molt poca”.

I per què no es fa? No els busquen?

 

Fa dos anys al país hi va haver un altre assassinat misteriós. Roman Tsepov, cap de la seguretat privada d’una empresa de Sant Petersburg. Tsepov era una persona molt rica i tenia unes il·limitades possibilitats gràcies a l’amistat amb les primeres personalitats de l’estat. Temien el seu poder.

En un dels informes, fets, sembla ser, en alguna de les oficines dels serveis secrets a finals dels 90 i que em van caure a les mans, es confirmava que Tsepov recollia tributs destructures comercials de Sant Petersburg, en primer lloc del casino, i havia provocat a un dels alts càrrecs de lFSB de Moscou.

Quan li vaig preguntar a un company de Sant Petersburg, amic de Tsepov, si Tsepov podria haver estat el moneder financer d’alguna persona important d’estat, em va contestar: “Era la tanca del moneder financer d’aquesta persona”.

El metge de Tsepov, el cap d’un departament de l’hospital 32 de Sant Petersburg Piotr Perumov, em va explicar detalladament com es va desenvolupar la malaltia del seu pacient.

Tsepov tenia tots els símptomes d’una intoxicació, vòmits forts, diarrea -em va explicar Perumov. Però malgrat això no tenia ni calfreds ni febre. Vaig fer venir especialistes d’altres clíniques, però no vam poder entendre què li passava al malalt. Crec que Tsepov podria haver mort perquè al seu organisme li havien posat una dosi mortal d’un preparat amb el qual es tracta la leucèmia.

Segons una font de la fiscalia de Sant Petersburg vaig poder saber que l’informe perital determinava la causa de la mort de Tsepov: el van enverinar amb un element radioactiu. Al seu organisme la dosi de radiació superava en un mil·lió l’admisible.

Qui es va arriscar assassinant una persona tan poderosa, propera al Kremlin?

A diferència de com Scotland Yard investiga l’assassinat de Litvinenko, obstinadament, ràpid i per tots els costats, a Rússia la investigació de l’assassinat de Tsepov no va de cap manera. Sobre el seu cas no se’n sap res. Igual que la investigació de l’assassinat de Kivilidi.

Subratllo: aquesta última circumstància és la més característica en assassinats d’aquest tipus. Quan les investigacions comencen a apuntar cap al Servei d’Intel·ligència, l’FSB, el Servei Exterior d’Espionatge o el Ministeri d’Interior s’interrompen.

Tal com es va aturar qualsevol pista en la investigació de les circumstàncies de la mort del sots-cap de redacció de Nóvaia Gazeta i diputat de la Duma estatal Iuri Xekotxikhin, que va morir de manera misteriosa i sobtada a conseqüència d’una malaltia, pels símptomes sorprenentment semblant a la que va tenir Litvninenko. Al 2003 no es va obrir cap procés judicial. El 2006 vam fer una petició a la Fiscalia General d’investigar la mort de Xekotxikhin, però encara no tenim resposta.

Encara no sabem de manera fidedigna qui va matar Litvinenko i qui va donar l’ordre d’eliminar-lo. Però, estigueu d’acord, sobre el fons de tot el què passa a Rússia avui, és difícil descartar la versió que en aquest assassinat hi ha implicats precisament els serveis especials. I a més, que uns quants mesos abans de l’assassinat de l’exagent de l’FSB, a petició de Putin, la Duma Estatal va donar permís als serveis especials de dur a terme repressions extrajudicials a l’estranger.


Conclusió

 

Els fets exposats permeten suposar que saltant-se la Constitució els serveis especials del país, i més aviat fundacions afiliades, tenen atribuïdes unes competències especials. A través de les seves subestructures il·legals o semilegals s’han convertit en una dels principals palanques que dirigeixen el país. Han adquirit una força que representa un perill tant per la societat com a conjunt com per cada ciutadà en concret. Fins i tot per al propi president.

Com a ciutadà de Rússia exigeixo a la Fiscalia general, al Consell de la Federació, al Consell de seguretat adjunt al president i al mateix president:

1. Dur a terme una investigació i determinar si existeix una disposició secreta del govern que hagi assignat als serveis especials unes competències per realitzar els anomenats mètodes no tradicionals de lluita contra el crim.

2. Existeix una instrucció, preparada a l’interior dels serveis especials i del Ministeri d’Interior com a desenvolupament d’aquesta disposició?

3. Determinar si existeix una unitat, creada com a conseqüència amb la suposada disposició secreta del govern i de la instrucció secreta, i quins són els seus papers avui?

Ígor Korolkov, observador de Nóvaia Gazeta.

P.D. Quan s’estava editant aquest número, vam rebre la resposta de la Fiscalia General a la nostra petició d’obrir un procés judicial per la mort de Xekotxikhin: denegada.

Igor Korolkov

Traducció: Natalia Boronat, Montse Doménech i Marta Ter

Per a saber-ne més:

http://www.axisglobe.com/article.asp?article=1194

http://2007.novayagazeta.ru/nomer/2007/01n/n01n-s00.shtml

Última actualització