Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
El terrorisme del Caucas apunta a Sotxi PDF Imprimeix Correu electrònic
Darrera hora - Destaquem
Dimarts, 7 de gener de 2014 10:02

Tags: actes terroristes | Circàssia | Emirat del Caucas | Jocs Olímpics Sotxi

Quaranta dies abans que se celebrin els Jocs Olímpics d'Hivern a Sotxi, han saltat totes les alarmes. Un doble atemptat ocorregut a Volgograd, que apunta a l'organització terrorista l'Emirat del Caucas, posa en entredit la seguretat al país i exposa el perill de celebrar uns Jocs Olímpics a tocar del Caucas Nord, el punt més calent d'Europa on els atemptats són quotidians i els greus abusos dels agents de les forces de l'ordre són la norma.

Qui és l'Emirat del Caucas?

Encara que alguns mitjans defineixen la insurgència al Caucas Nord com a «separatisme txetxè», la realitat és que des del 2007 la majoria de separatistes laics txetxens que lluitaven per la independència de Txetxènia van abandonar les armes per deixar pas a una insurgència gihadista pancaucàsica.

Actualment, els gihadistes actuen a tot el Caucas Nord per tal d’establir-hi l’Emirat del Caucas, un estat independent basat en la xaria. I encara que Dokku Umàrov, el seu líder, és d'ètnia txetxena, els membres d'aquesta organització són de totes les repúbliques del Caucas Nord, així com alguns eslaus provinents de Rússia i convertits a l'Islam.

Si abans el principal focus d'inestabilitat es centrava a Txetxènia, des de 2009 el lloc més mortífer de Rússia és el Daguestan, la república veïna. Amb una població de dos milions i mig d'habitants, el conflicte armat vigent ha provocat, de gener a novembre de 2013, un total de 564 víctimes, 311 d'elles mortals.

Terreny adobat per al fonamentalisme

Només cal donar una ullada als últims informes de drets humans de reputades ONG que treballen sobre el terreny per entendre que, en la lluita contra el terrorisme, al Caucas impera la mà dura i, massa sovint, la repressió no afecta només als membres de l'Emirat del Caucas sinó tot aquell que, d'alguna manera, resulta incòmode per al poder.

El darrer informe de Memorial, la principal ONG russa que opera a la regió, afirmava el següent sobre la situació al Daguestan: “Els guerrillers assassinen gent en bars i cafès, cremen botigues on es ven alcohol, col·loquen explosius a les platges, i extorsionen empresaris”. Al mateix temps, “les forces de seguretat continuen cometent brutals tortures, duen a terme execucions extrajudicials i realitzen "operacions especials" que posen en perill la població civil, o fins i tot utilitzen civils com escuts humans. I la impunitat dels agents encarregats de fer complir la llei és absoluta. No s'investiguen els crims comesos per policies, encara que hagin tingut repercussió pública”.

El gihadisme, que s'ha implantat aquí provinent del Golf arran de les guerres russo-txetxenes, ha aconseguit canalitzar la frustració i les poques perspectives de futur que tenen molts joves. Segons les paraules d'un veterà agent de la lluita antiterrorista, el Tinent General Aleksander Butin, “fins el 80% de tots els atemptats comesos al Caucas Nord són en realitat accions de protesta” contra la desigualtat social, el nepotisme i la corrupció generalitzada de l'estat. Caldria afegir-hi, també, contra la violència i la impunitat de les forces de seguretat.

En aquest context, l'Emirat del Caucas és una via que promet, a través de gihad armada, derrocar els governs locals, fer net de corrupció i injustícies, i instaurar un califat on prevalgui la justícia social. Això, però, només és la teoria. En realitat, la insurgència també pot funcionar com una xarxa purament criminal que estableix vincles amb polítics o empresaris a fi de fer-los la feina bruta: intimidar o eliminar els seus adversaris.

La causa circassiana

Els actuals atemptats de Volgograd són la materialització de l'amenaça proferida per Dokku Umàrov, el líder de la insurgència, el passat mes de juliol. Va exhortar els seus seguidors a evitar que les Olimpíades se celebressin a Sotxi i es va comprometre a emprar "tots els mètodes permesos per Al·là" a fi que els jocs no es convertissin en una “festa sobre els ossos dels nostres avantpassats".

Amb aquesta darrera afirmació, Umàrov feia referència a la sagnant batalla que va tenir lloc just a Sotxi, terra ancestral dels circassians, ara fa exactament 150 anys i que posava fi a la conquesta definitiva de Rússia sobre el Caucas. Allà, al 1864, es va pràcticament erradicar la presència a la zona d'un dels pobles més próspers del Caucas: els circassians. Segons dades oficials tsaristes, més de 400.000 circassians van morir, 497.000 van ser expulsats, i només 80.000 van romandre a la seva terra després de la guerra. Encara avui dia, el 80% dels circassians viu a la diàspora i, des del moment en què van saber que Sotxi acolliria els Jocs Olímpics, van iniciar una campanya per boicotejar-los.

I ara, què passarà?

És evident que el problema del terrorisme al Caucas Nord no s'està resolent amb l'estratègia que s'ha anat aplicant durant els últims anys: repressió armada indiscriminada i ajut econòmic del Kremlin als governs lleials d'aquesta regió.

Per tal que els joves no se sentin atrets pels eslògans dels extremistes, Memorial proposa crear les bases d'una societat justa: l'Estat hauria de vetllar pel respecte dels drets humans dels seus ciutadans, garantir la igualtat de tothom davant la llei i lluitar contra la corrupció.

Però la voluntat política no ha anat mai, ni va en aquesta línia. I tot apunta a que els atemptats possiblement podran evitar-se a Sotxi amb el desplegament de seguretat sense precedents que hi haurà a la seu dels Jocs durant les competicions. Però al Caucas i a Rússia, el terror continuarà, abans, durant i després de les Olimpíades.

Marta Ter

“Txetxènia, trenquem el silenci”, Lliga dels Drets dels Pobles

Última actualització