Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Els Jocs Olímpics en el context de l’alarmant situació al Caucas Nord PDF Imprimeix Correu electrònic
Caucas Nord - Conflicte armat
Divendres, 10 de gener de 2014 11:23

Tags: actes terroristes | Caucas Nord | Circàssia | insurgència | Jocs Olímpics Sotxi

El febrer de 2014 a la regió subtropical de Rússia, a Sotxi, se celebraran els Jocs Olímpics d’Hivern. En termes de seguretat, aquests jocs seran els més complexes de la història de les Olimpiades. Per tal de garantir les dates habituals de les competicions,· Rússia ha iniciat mesures preventives ja des del setembre, per evitar que hi atemptin els gihadistes del Caucas Nord.· 

El representant de l’FSB de Rússia, Aleksei Lavritxev, va assegurar que durant els Jocs Olímpics de Sotxi es desplegaran mesures de seguretat sense precedents.

El president Putin ha firmat un decret “sobre les particularitats de l’aplicació de mesures de seguretat urgents durant els XXII Jocs Olímpics i Paralímpics de l’any 2014 a la ciutat de Sotxi”, que reglamenta les normes de seguretat a Sotxi durant els Jocs Olímpics.  Durant més de dos mesos a la ciutat estarà prohibida l’entrada de qualsevol tipus de transport sense un permís especial, i la mateixa seu dels Jocs estarà dividida en zones amb diferents nivells d’accés. Segons el decret, la zona que toca el mar serà la més lliure, mentre que les zones interiors, especialment la part fronterera amb Karatxai-Txerkèssia serà la més restrictiva.

Pel que sembla, aquest decret s’ha fet per poder tancar la frontera amb la resta del Caucas Nord, si la situació ho requereix. Una zona que, avui dia, no pot qualificar-se de tranquil·la ni de pacífica.

Des de finals d'octubre fins l’1 de novembre de 2013, es realitzar maniobres d’entrenament en els territoris de Krasnodar i Adiguèsia, zones properes a Sotxi.  Aquests exercicis, una rèplica de les condicions que s’aplicaran durant les competicions, recordaven un estat de setge als habitants de la regió. Hi haurà agents de policia fent guàrdia a l'entrada d’hospitals, estacions de tren i botigues, inspeccionant els documents d’identitat de la gent. Cap persona resident al Caucas Nord podrà entrar a Sotxi de forma lliure; abans els serveis de seguretat hauran d’estudiar-ne cada cas.

L’FSB  té la intenció d’utilitzar programes de rastrejament de les comunicacions per paraules clau específiques, com el Deep Packet Inspection (DPI). Les escoltes s’efectuaran a tothom i a tothora, fins i tot als atletes i als organitzadors dels Jocs Olímpics.

Per a Rússia, aquests Jocs Olímpics són un dels projectes més ambiciosos i fonamentals des del col·lapse soviètic del 1991 i, com a tal, hi dediquen una gran quantitat de recursos i esforços, fins i tot unint sinèrgies amb aquells que sovint consideren que són els seus enemics: http://www.vesti.ru/doc.html?id=1154844&cid=7.

Totes aquestes accions tenen un sol propòsit - evitar atacs terroristes per part dels insurgents del Caucas Nord. La situació en questa regió, que s’assembla a un tauler d’escacs, no inspira gens de confiança: un Daguestan alarmant al costat d’una relativament "tranquil·la" Txetxènia, una Ingúixia que bull tocant a una intranquil·la Ossètia del Nord, i finalment, una Kabardino-Balkaria en ebullició al costat de la relativament reposada Karatxevo-Txerkèssia. I queda la República d'Adiguèsia, que fou separada de la resta de la regió del Caucas Nord, i que ara pertany al territori de Krasnodar, que no presenta per ara signes de preocupació.

Per tant, tenim a cinc repúbliques del Caucas Nord reunides expressament en el Districte Federal del Caucas del Nord el 2010. Cada república té els seus propis problemes, però totes en comparteixen un: l’organització gihadista armada del Caucas Nord sota el comandament del txetxè Dokku Umàrov. I l'amenaça dels gihadistes no s’ha d’ignorar, no se sap de què són capaços per tal de danyar la imatge del Kremlin davant la comunitat internacional .

Els recents atemptats ocorreguts a Pyatigorsk ( 27 de desembre 2013 ) i Volgograd ( 21 d'octubre, 29 i 30 de desembre), que es van cobrar la vida de desenes de persones, són el tret de sortida cap als Jocs Olímpics. Els rebels han volgut demostrar al món que existeixen i que poden fer mal.  Avui l’àrea de Sotxi es protegirà amb totes les forces possibles. Rússia farà tot el possible perquè allà no hi entri cap insurgent. És per aquest motiu, que cal esperar atemptats a qualsevol lloc de Rússia .

Atès que els militants no volen perdre l'oportunitat de danyar la imatge del país en vigílies dels Jocs Olímpics, han decidit donar suport formalment a la tesi dels activistes circassians: els jocs es faran en un lloc on centenars de milers de circassians van ser assassinats al segle XIX. Però el veritable propòsit dels rebels és un atac contra la pròpia Rússia .

Pels habitants del Caucas Nord , i en particular per als circassians, Sotxi és un lloc sagrat. És l’antic territori habitat per les tribus circassianes i des d’on es va produir el seu exili durant la colonització de l'exèrcit rus al segle XIX.

Aquestes terres estaven densament poblades per tribus circassianes abans de la colonització russa. Un dels grups ètnics d’aquestes tribus, els ubykhs gairebé van ser aniquilats, i avui només en queden uns pocs milers a Turquia.

El mateix va passar a una altra tribu circassiana, els xapsugs: durant la colonització gairebé van ser exterminats, i la seva població actual no arriba a les 10.000 persones. I així podríem continuar, enumerant totes les tribus que poden incloure’s en la designació general de “circassians” i que pràcticament van ser exterminades.

Però per què els circassians consideren que el Districte de Sotxi és el cementiri del seu poble? Doncs perquè després que tota la regió fos conquerida per l’exèrcit rus el 21 de maig de 1864, a Krasnaia Poliana les tropes russes van celebrar una desfilada militar en commemoració de la victòria final de la guerra al Caucas, i sobre els circassians en particular.

Després que l’exèrcit rus vencés a Xamil i els seus homes el mes d’agost de 1859, l'exèrcit rus va començar les operacions militars al nord-oest del Caucas per sotmetre a totes les tribus circassianes. I així, si les tropes del tsar van trigar més de mig segle a conquerir el nord-est (txetxens i daguestanesos), només van necessitar cinc anys per vèncer els circassians. Això va ser així perquè l’exèrcit rus podia llançar ofensives des del front txetxè i armeni, recolzats per aquells que participaven a la guerra de Crimea (1853-1856) .

A diferència dels txetxens i dels daguestanesos, les tribus circassianes en aquells dies eren més nombroses, i per tal de prevenir futurs conflictes, se'ls va oferir traslladar-se o a l’estepa o marxar definitivament a l'Imperi Otomà. Els circassians van triar l'Imperi Otomà. I és a partir d'aquest moment quan comença la sagnant història de l'assassinat dels circassians. Totes les tribus van ser expulsades dels pobles on vivien i van ser traslladades a la costa del Mar Negre on, privats de tot, havien d’esperar mesos a que algun vaixell els traslladés cap a Turquia. No se'ls va permetre tornar als seus pobles, que l’Imperi rus havia destruït, i a la zona van començar a establir-s'hi cossacs, en nous assentaments.

Sense mitjans de subsistència, els circassians morien a milers a les ribes del Mar Negre. Aquest bell racó de la costa es va convertir en el cementiri col·lectiu dels muntanyesos; és difícil trobar en aquest lloc un tros de terra en el qual no hi hagi restes dels circassianos que hi van morir.
Molts d'aquells que finalment van aconseguir pujar a un vaixell, mig vius, acabaven morint pel camí cap a l'Imperi Otomà ja que, amb l'objectiu d'obtenir més diners pel trajecte, feien pujar als vaixells fins a dues i tres vegades més passatgers del que corresponia. I aquells que aconseguien arribar a la riba turca havien de sobreviure dos mesos en quarentena. Segons l'aleshores cònsol rus a Trapezun (port otomà), cada dia morien a la costa desenes de circassians, de gana i de malalties.

El nombre de víctimes circassianes durant aquesta política inhumana d'expulsió de les seves terres, en les quals hi havien viscut mil·lennis, difereix segons la font. Els russos ofereixen una xifra de mig milió de víctimes (http://kavkaz.rusarchives.ru/). No obstant això, les nombroses dades d'arxiu de l'Imperi Otomà i del Ministeri d'Afers exteriors de l'Imperi Rus, donen motius per suposar que aquesta xifra va ser molt més elevada (http://www.circassian-genocide.info/Documents/Russian.pdf).

Pels circassians dispersos per tot el món, aquesta pàgina de la història del seu poble, sens dubte, constitueix un genocidi, i tracten de denunciar-lo davant la comunitat internacional. El que no poden comprendre ni perdonar els circassians és el fet que els russos no hagin volgut donar a les Olimpíades d'Hivern una imatge circasiana. A tot arreu s'anuncien els cossacs, que van expulsar i d'aquestes terres a la població nativa. Però no hi ha cap record de les tribus natives d'aquestes terres, als circassians. Només se'n conserva els noms dels topònims: Sotxi, Adler i molts uns altres, això és l'única cosa que s'ha conservat del passat circassià.

I davant aquesta realitat, els circassians desitgen que tothom sàpiga que els Jocs Olímpics se celebraran en unes terres on s'ha vessat la sang dels seus avantpassats, que les instal·lacions esportives s'han construït sobre els ossos de les víctimes de la guerra caucàsica.

Els circassians no proposen accions violentes contra les Olimpíades. Només demanen tenir en compte que, una competició que, en teoria, hauria d'unir als pobles, no els permet a ells fer el mateix, dispersos per tot el món. El Kremlin no els permet tornar a les seves terres històriques, al mateix temps que obstaculitza qualsevol acció encaminada a una explicació de la seva postura.

Al febrer de 2014, els circasisans seran exclosos de la festa internacional dels Jocs Olímpics, que celebrarà tothom. Aquells dies, ells estaran plorant recordant la seva Pàtria i a aquells que van morir en aquest territori.

Mairbek Vatxagàiev

Última actualització