Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Khodorkovski, a punt per anar a la guerra PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Política, economia i relacions internacionals
Dilluns, 13 de gener de 2014 00:00

Tags: Caucas Nord | presoners polítics

Pocs dies abans que arribessin les festes de Nadal, Putin va concedir una amnistia a Mikhaïl Khodorkovski, posant així punt i final a la dècada que va passar a la presó per diversos delictes econòmics.

Als opositors del règim de Putin va agafar-los per sorpresa l’alliberament de Khodorkovski, un dels més destacats presoners polítics. I tot i que el principal motiu de l’indult de Khodorkovski era netejar la imatge de Putin abans d’acollir els Jocs Olímpics d’Hivern,  pràcticament tothom que es considerés un “demòcrata” a la Rússia actual va celebrar el seu alliberament.

Però aquesta alegria va començar a matisar-se poc després que Khodorkovski, icona de l'oposició russa, donés la seva primera entrevista des d’Alemanya.

Amb les seves declaracions, Khodorkovski va fer dos grans favors a Putin. Primer, deixar clar que no vol entrar en política. I segon, justificar, des del punt de vista ètic i històric, un dels punts més controvertits del seu mandat: les guerres a Txetxènia.

Per tal que no hi hagi cap mala interpretació en les paraules de Khodorkovski, transcrivim aquí literalment les parts de l’entrevista per la revista “The New Times” on parla d’aquest assumpte:

(minut 4.03-04.25):

Khodorkovski: Mai he considerat que Putin fos un covard. Estic completament segur que una persona que va començar el seu camí cap el poder amb una guerra no pot ser cap covard.

(minut 10.40- 13.50):

Khodorkovski: Crec que, en comparació a la importància que té la qüestió de la integritat territorial d’un país, la resta de qüestions esdevenen... jo no diria que totalment irrellevants, però sí que esdevenen secundàries. Perquè els problemes que pot portar a la gent, a milions de persones, la desintegració de la Federació Russa, no es poden comparar amb gairebé cap altre problema.

I parlo de la realitat, sí. Si tenim en compte els problemes reals que afecten al nostre país, tots són considerablement menys perillosos, que la qüestió de la integritat territorial.

Crec que la separació del Caucas Nord comportaria milions de víctimes. Milions. Per aquest  motiu, tot i que penso que la guerra és quelcom molt dolent, si es tractés d’escollir entre la separació del Caucas Nord o d’iniciar una guerra, jo triaria, sens dubte, la guerra.

Entrevistadora: Sr. Khodorkovski, se’n recorda que hi havia un país, Txecoslovàquia? I el govern txec, entenent que el nacionalisme eslovac reclamava un país sobirà, va permetre’n la divisió pacífica.

Khodorkovski: Sí, ja me’n recordo. I jo no estic parlant d’aquesta opció com a una recepta global. Jo només parlo de Rússia i de les nostres tradicions. Avui en dia aquí no tenim el nivell de cultura política que hi havia a Txecoslovàquia ja aleshores. Aquí hi haurà una carnisseria. I si em pregunta concretament a mi, si agafaria les armes, la resposta és sí.

Entrevistadora: Pel Caucas Nord?

Khodorkovski: Pel Caucas Nord.

Entrevistadora: Per una realitat culturalment tan allunyada de la nostra?

Khodorkovski: Aquest territori és nostre, nosaltres el vam conquerir. Avui dia, no hi ha cap territori al món que no hagi estat conquerit. Tots els territoris han estat conquerits per algú, en algun moment. I nosaltres vam conquerir el Caucas Nord.

Entrevistadora: És imperialista?

Khodorkovski: No. Jo... sóc, fins a cert grau, nacionalista.

Les reaccions no es van fer esperar. Alguns activistes txetxens posaven el crit al cel i afirmaven que per a ells, aquest personatge deixava d’existir; d’altres es retreien el fet d’haver penjat un retrat de Khodorkovski a les seves oficines...

Quant als opositors russos, les reaccions van variar. Per alguns, el tema del Caucas Nord és una qüestió apart de l’agenda, que s’ha de valorar amb uns estàndars diferents als normals i, com a tal, les declaracions de Khodorkovski no els van provocar cap mena d’indignació.

Per altres, sobre tot per aquells que fa anys que han estat treballant amb programes de pau i de rehabilitació al Caucas, aquestes paraules no podien quedar sense contestació. Així, Svetlana Gannúixkina, presidenta de l’ONG “Ajuda Ciutadana”, i confundadora de la reconeguda ONG “Memorial”, responia a Khodorkovski amb una carta en què li feia algunes preguntes. Us les traduïm a continuació:  http://grani.ru/blogs/free/entries/222842.html:

Jo no vull entrar en polèmiques amb algú que acaba de passar una dècada a la presó. Però sí que voldria para atenció a una de les frases que aquesta persona ha dit: "Aquesta és la nostra terra , nosaltres la vam conquerir ."

I jo em pregunto, en primer lloc: de quin territori estem parlant exactament? D’una colònia de l’Imperi? O d’una part que té els mateixos drets que qualsevol altra part del país que anomenem Rússia?

En segon lloc, em pregunto: Qui som “NOSALTRES”, els conqueridors d’aquesta terra?
M'agradaria pensar que NOSALTRES  som tots els ciutadans de Rússia. Si és així, en aquest “NOSALTRES” hi entro també jo, i per aquest motiu me’n sento responsable. I en aquest país (en la seva història), hi ha accions de les quals els seus ciutadans poden estar-ne orgullosos , i hi ha pàgines de vergonya.

En tercer lloc: Si aquest “NOSALTRES” encara té un sentit avui dia, aleshores què significa “vam conquerir” ? S’espera que la gent del Caucas Nord se senti ciutadana de Rússia? Si és així , cal admetre que els descendents dels “conqueridors” i dels “vençuts" avui s'incloguin en aquest NOSALTRES. NOSALTRES hauríem d’haver fet las paus fa molt de temps, tenim avantpassats comuns i descendents comuns . I el més important, hauríem de tenir un futur en comú.

I si no és així , llavors no hi ha cap guerra que pugui preservar la unitat de Rússia.

Però ella sap, igual que Khodorkovski,  que el Caucas encara es contempla com una colònia de l’Imperi;  que conqueridors i vençuts no han fet les paus; i que l’Estat rus tracta a la gent del Caucas Nord com a ciutadans de segona.

Les paraules de Khodorkovski no són més que el reflex de la mentalitat de la major part de la població eslava que viu a Rússia: els caucàsics no són "NOSALTRES", són ells, els vençuts, els salvatges que no poden trencar la unitat de Rússia.

Marta Ter

Última actualització