Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Svetlana Gannúixkina: 'Un govern que recorre a la repressió per governar és feble' PDF Imprimeix Correu electrònic
Federació Russa - Drets humans
Dilluns, 3 de febrer de 2014 10:23

Tags: llibertats civils | refugiats

La setmana vinent comencen els Jocs Olímpics d'Hivern a la ciutat russa de Sotxi. El ressò internacional de l'esdeveniment és aprofitat per activistes i defensors dels drets humans per denunciar les vulneracions de drets a la Federació Russa. Una de les veus que porta més temps alertant de les restriccions de drets i llibertats és la matemàtica i activista Svetlana Gannúixkina. 

En aquesta entrevista denuncia l'augment de l'homofòbia i la xenofòbia i, sobretot, la manca d'independència judicial en un país on el govern controla tot el poder: 'Sense tribunals independents, només pot haver-hi tirania. No pot existir un estat democràtic quan només queda vigent el poder executiu', avisa.

Activistes i organitzacions defensores dels drets humans han demanat que el govern rus derogui tot de lleis que consideren restrictives de drets i llibertats civils
—Durant aquest últim any s'han aprovat tantes lleis que retallen drets humans que fins i tot han anomenat el govern 'la impressora boja'. Al meu parer, la primera llei que s'hauria de derogar immediatament és la d'antipropaganda homosexual, que en realitat és una llei homofòbica. Diu que prohibeix la propaganda homosexual entre els menors d'edat però quan han demanat als seus autors que en donessin arguments no ho han sabut fer. Fer formació sexual o explicar a l'escola les diferents opcions és fer propaganda? Què vol dir això? No s'entén. No se sap ben bé què pretenen amb aquesta llei, però sí que queda clar el seu efecte, que és que va despertant entre la població un sentiment homofòbic.

Ho hem pogut comprovar. Hem vist vídeos gravats per membres de l'extrema dreta torturant nois per ser homosexuals. Hi ha hagut un augment de l'homofòbia arran d'aquestes lleis?
—La legislació ho potencia. I la violència ha augmentat tant que fins i tot agredeixen nois per la simple sospita que puguin ser homosexuals. En un cas el van acabar matant.

I a aquests agressors, els passa res?
—La gent se'ls mira amb condescendència, i no ho veuen gaire malament.

També sembla que hi ha hagut un augment de la xenofòbia. Per què? 
—Per la posició del govern respecte la immigració. Des de final del 2012 fins ara s'han publicat més de 20 lleis que retallen els drets dels immigrants, i n'hi ha algunes d'absolutament absurdes i cruels que en cap cas responen a la pretensió del govern, que és imposar l'ordre, sinó el contrari. Durant l'últim any, a 450.000 immigrants de les ex-repúbliques soviètiques se'ls ha prohibit l'entrada a Rússia. Sis vegades més que l'any anterior. I moltes d'aquestes persones se n'assabenten quan ja han sortit del seu país. No saben que formen part d'una base de dades de gent que no pot entrar a Rússia.

Una base de dades?
—Sí, amb les persones que tenen prohibit d'entrar a Rússia. I n'hi ha prou que algú hagi comès dues infraccions adminsitratives durant els últims tres anys per formar-hi part. Ho presenten com un mètode per lluitar contra la corrupció. La policia t'atura, et posa la multa i automàticament vas a parar a la base de dades. I ja no hi pots fer res. I ningú no se'n responsabilitza perquè ho fa una màquina de manera automàtica. Encara que després paguis la multa ja no desapareixes de la llista. No t'avisen ni tampoc no pots recórrer.

Tot això per què? De què te por el govern? 
—No crec que sigui por sinó estupidesa. De tots els poders, només funciona l'executiu. No es pot dir que existeixi el poder judicial, perquè els tribunals no són independents. El parlament aprova qualsevol llei que arriba del govern, sense oposició. Com que el president ha dit que s'ha de posar ordre en la qüestió migratòria, qualsevol llei que es formuli s'aprova de seguida i sense impediments.

No hi ha independència judicial, vaja. 
—Fa un temps va haver-hi una gran manifestació a Moscou i moltes persones van acabar detingudes acusades d'alterar l'ordre públic. La setmana passada vaig reunir-me amb Vladimir Putin per fer-li veure que no hi havia hagut actes massius de desordre públic i que no hi havia cap prova que els detinguts fossin els culpables dels aldarulls. Em va donar la sensació que durant molta estona Putin ni tan sols m'escoltava. Finalment, va admetre que sense proves aquelles persones no podien ser al banc dels acusats i va dir que parlaria amb el responsable del Tribunal Suprem. Està molt bé que hi vulgui parlar, i probablement això pugui ajudar, però no és correcte. Qualsevol jutge sap que les proves són el més important! No és la primera vegada que sentim que els casos es resolen a nivell polític.

...
—Una vegada vam anar al tribunal que havia negat refugi a un grup de cristians coptes que venien d'Egipte. Normalment el representant fa una explicació i després se'n van tots a deliberar. En aquell cas, però, la jutgessa va dirigir-se al públic, cosa que no passa mai. I va dir-nos: 'Entengueu que heu vingut en va, perquè això és una qüestió política. Si les instàncies polítiques decidissin que s'ha de donar estatus de refugiat als coptes, el servei d'immigració ho faria sense problema i no caldria anar a judici.' Però aleshores, on queda la justícia? I la llei? És significatiu que menys de l'1% de les sentències siguin favorables. Hi ha una mentalitat castigadora per part del jutge. I aquí topem amb les corporacions. No hi ha un poder judicial independent, sinó una sèrie de corporacions que són allà dalt i decideixen.

 —Insistiu molt en la importància d'un poder judicial independent.

 —És una de les bases d'un estat, d'un govern. Sense tribunals independents, només pot haver-hi tirania. No pot existir un estat democràtic quan només queda vigent el poder executiu. Hi ha una estructura jeràrquica del poder executiu i això impedeix que pugui imposar cap mena d'ordre al país. Aquestes persones que es dediquen a prendre decisions i resolucions són incapaces de comprendre la realitat del país. A més a més, ells mateixos no tenen cap mecanisme seriós de direcció del país. Un govern que ha de recórrer a la repressió per governar és un govern molt feble i sense recursos.

Des de fora sobta que, amb tot plegat, Putin continuï guanyant les eleccions. Com s'explica?
—Les eleccions al parlament van estar totalment manipulades i falsificades, de manera molt descarada. Jo, com a matemàtic, no necessito explicacions dels observadors. Amb les xifres puc veure clarament que els resultats no eren possibles. De fet, molta gent va sortir al carrer a protestar. Era gent que no s'havia manifestat mai, provinent del camp científic i molt ben formada. És la generació del meu fill, els conec força. Fins ara no s'havien implicat en política, però de sobte, tota aquella gent va sortir a la plaça amb pancartes iròniques reivindicant el matemàtic Carl Friedrich Gauss. Se sentien ofesos i insultats amb les xifres que els havien ensenyat. Era evident que era una enganyifa i que ens prenien el pèl.

Tenim temps encara? Doncs t'explico una petita lliçó de matemàtiques [agafa la llibreta i el bolígraf]: Gauss es dedicava a la matemàtica clàssica, però un dia es va interessar per com es desencadena un procés casual. Anava al mercat cada dia a comprar un ou, i el pesava abans de bullir-lo. En una llibreta, anotava una creu si l'ou pesava 50 grams, dues creus si en pesava 60… i el resultat del gràfic és que fins a un cert punt mitjà la línia creixia, però de sobte començava a decréixer. No hi havia cap ou de més de 100 grams. La corba es trencava, no hi havia continuïtat. Això volia dir que alguna cosa no anava bé. Així que va preguntar-li al venedor: 'On amagues els ous de més de 100 grams?'. I li va respondre: 'Els venc a una botiga que me'ls compra a millor preu'. Si tenim una corba que es trenca de cop vol dir que ha passat alguna cosa. I aquesta és la corba que va sortir arran dels resultats electorals: hi havia un gruix de vots que havien anat a parar a alguna banda! Se'ls havia quedat el partit de Putin. I no cal cap observador per entendre això.

Però la comunitat internacional no va obrir la boca...
—Hauria d'haver sortit a dir que el senyor Gauss no es va trencar el cap fent aquestes corbes perquè ara aquells fessin aquella jugada. Tenen por. Rússia és un país molt gran i fort i té poder nuclear. A Occident moltes vegades es posa per davant el benefici que els valors i intenen complaure Rússia sempre que poden. Però vivim en un món global i res que passi en un lloc deixa de tenir influència en un altre. Si volem ser incidents i tenir pes, el primer que hem de fer és dir la veritat. Jo crec que Putin --al contrari de Lenin o Stalin, que eren d'idees fixes-- pot arribar a entendre què és més convenient per al país.

Bel Zaballa, Vilaweb

Última actualització