Idioma | Language

 Català       
      

Butlletí Informatiu

Si voleu rebre el nostre butlletí sobre el Caucas i la Federació Russa, ompliu el següent formulari
Rússia, amb Síria, al capdavant dels països amb més sol•licitants d’asil PDF Imprimeix Correu electrònic
Txetxènia - Drets humans
Escrit per Dozhd TV (21/03/2014)   
Dimecres, 2 d'abril de 2014 12:51

El 21 de març Nacions Unides publicava el seu informe anual sobre refugiats en què s’esmentava que Síria, Rússia i Afganistan eren, per aquest ordre, els principals països els ciutadans dels quals demanaven asil polític a altres estats.

El conflicte armat de Síria, a l’igual que el d’Afganistan, estan darrera de la gran quantitat de persones que volen fugir d’aquests països. Però per què hi ha tantes persones a Rússia que demanen asil a altres països? I per què el nombre de demandants d’asil russos ha augmentat en un 76% respecte l’any passat?

En aquesta entrevista, Svetlana Gannúixkina, directora de l’associació “Ajuda Ciutadana” (www.refugee.ru), que defensa els drets de les persones refugiades i també dels immigrants, explica a Dozhd TV les principals raons que hi ha darrera d’aquesta realitat:

- Creu que la major part d’aquestes persones que demanen asil polític són gent del Caucas, degut a la situació que s’hi viu?

GANNUSHKINA : Naturalment, no es deu únicament i exclusiva a la gent del Caucas, però en gran mesura si. Per exemple, l'any passat a Alemanya, de gener a novembre, s'havien registrat prop de 15 mil demandants procedents exclusivament de Txetxènia. Aquestes dades no em sorprenen.


- A què es deu aquesta quantitat de refugiats ?


G :
En primer lloc, aquesta situació no és nova. Fa uns anys, ocupàvem el primer lloc en nombre de persones que demanaven asil en altres països. Després ens va avançar l'Iraq, més endavant vam baixar fins a la sisena posició. I ara, només Síria està per davant de nosaltres .

Pel que fa als refugiats procedents de Txetxènia, òbviament no és casualitat. Hi ha circumstàncies objectives que han portat a aquesta situació. La gent se'n va de Txetxènia perquè el que hi passa s'assembla al que passava a la Unió Soviètica l'any 1937.

La gent a Txetxènia viu terroritzada, les lleis nacionals no es respecten, l'única llei que val són les "ordres de Ramzan". Si li dius a un funcionari públic que està fent una cosa que va contra la llei, et respon amb absoluta serietat que "són ordres de Ramzan". Com si aquesta resposta aclarís tots els dubtes.

Hi ha una atmosfera palpable de terror. La gent no només no s'atreveix a dir alguna cosa dolenta sobre les autoritats, sinó que tenen por de no dir alguna cosa bona. Han de demostrar constantment la seva lleialtat als governants. Fins i tot han de lliurar-los part del seu sou sense dir ni piu.

-      Posi-me’n algun exemple

G: Un professor txetxè de llengua alemanya, que va emigrar a Alemanya i ja va obtenir l'estatus de refugiat, m'explicava que quan es va negar a donar el seu sou al director de l'escola, aquest li va dir que llavors seria ell qui aniria a pagar a les autoritats el que els corresponia d’aquell mes. Perquè s’havia de pagar de totes maneres. El professor només va tenir dues opcions: acceptar les coses com són o anar-se'n.

A Txetxènia la corrupció ho engoleix tot, les tortures són comunes a l'hora de fer l'informe de torn als caps policials sobre un cas resolt amb èxit, i els drets de les dones són trepitjats de forma brutal

Però a banda dels motius que acabo d'enumerar, hi ha una altra circumstància. És que a Txetxènia hi ha hagut rumors que Alemanya acull refugiats txetxens. Sospito que els rumors procedeixen dels intermediaris il·legals que transporten la gent a Alemanya a través de Polònia. La gent ven tots els seus béns per poder pagar a l'intermediari, lloguen un autocar i així travessen la frontera il·legalment.


- Llavors, aquest increment enorme del 76 % s'ha produït només per culpa dels rumors ?

G : No es pot dir que el nombre de refugiats hagi crescut "per culpa" d'alguna cosa. Hi ha motius objectius. Imaginin que corren rumors que els Estats Units estan acollint tots els alemanys. No crec que aquests corrin a vendre-s’ho tot, a pagar intermediaris il·legals per marxar als EUA. És perquè per a la gent ha sorgit una esperança: en algun lloc els volen i esperen. És un fenomen psicològic que té les seves arrels en la desastrosa situació que hi ha a Txetxènia .

- Males llengües diuen que també hi ha impostors: ja que la frontera està oberta, molts es fan passar per txetxens.

G : Això passava també durant la guerra. Potser no són tants casos, però sí que n’hi ha. Jo he vist gent que es feia passar per armenis o àzeris quan en realitat no hi tenien res a veure. Sempre hi ha un determinat nombre de demandes falses, però això passa a tot arreu.

- És tan greu la situació a les repúbliques veïnes de Txetxènia, al Daguestan i Inguixia?

G : No, és més tranquil·la. A Inguixia és possible dir el que un pensa i algunes vegades, tot i que poques, es pot aconseguir portar davant la justícia els torturadors. La nostra organització va participar en qualitat de defensors de la víctima en un cas de tortures i el perpetrador fou condemnat. La gent no té tanta por. I al Daguestan tampoc tenen por de parlar. Hi ha espais de debat, hi ha organismes que ajuden a la reinserció dels que volen abandonar la resistència armada  Tot això s'ha anat desenvolupant a poc a poc. Em fa molta pena que ara hi hagi un retrocés en aquest àmbit .

- Si entenc bé, Txetxènia és una regió on hi ha més diners i on hi ha més seguretat pel que fa als índexs de criminalitat

G : Això és una altra història. La Txetxènia actual té molts diners i es troba en un estat de construcció permanent. Però no és capaç de proveir amb habitatges la gent que va perdre les seves llars. Els diners hi són, però no els té qui més els necessita.


- Entre els refugiats de Txetxènia hi ha russos ètnics?

G : Crec que simplement no tenen diners per pagar els intermediaris per tal que els portin a Alemanya, però la nostra organització a Moscou sí en rep alguns. Recentment uns companys nostres van ser a Txetxènia per veure la situació dels russos ètnics que s'hi havien quedat. Els asseguro que, malgrat el que ens volen fer creure, estan força malament. Fins al punt que algunes dones grans no s'atrevien a sortir per donar-se d'alta com a pensionistes i poder cobrar la seva paga perquè no se sentien segures. Hi ha 200 persones que han sol·licitat l'estatus de desplaçats intern a Rússia i els puc explicar per què són tan pocs. Perquè el procediment és difícilment accessible. No es té en compte tota la gent que vol sol·licitar l'estatus. El nostre sistema d'asil és, de fet, inoperant, per això molts renuncien a intentar-ho.


Última actualització